“No podem reduir l’IRPF si els altres grups no ens voten a favor”
Natàlia Mas Consellera d'Economia i Hisenda
Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) assegura que la retallada de 15.000 milions del deute amb l’Estat a través del FLA s’ha de completar aquest any governi qui governi a la Generalitat. Aquest èxit de la consellera d’Economia amb la inesperada reducció de la factura en interessos per Catalunya (uns 1.300 milions acumulats) contrasta amb el fiasco dels pressupostos del 2024, que van ser refusats al Parlament. A banda de perdre un increment de la despesa pública, hi ha altres danys col·laterals, com ara la fiscalitat o el control de les inversions de l’Estat.
Sense pressupostos, Catalunya encara està entre les comunitats autònomes amb un IRPF més alt per les rendes baixes.
Sí, i per això hem plantejat correccions pel que fa a aquesta qüestió que altres grups polítics no han volgut aprovar. Qualsevol modificació a la part baixa té un impacte molt gran en les finances de la Generalitat. Vam plantejar la modificació quan vam materialitzar guanys importants en finançament. No podem tirar endavant una modificació, una reducció d’IRPF, si els altres grups polítics no ens voten a favor.
Si és tan necessària aquesta reforma fiscal, per què no la van aprovar al desembre sense esperar els pressupostos? Així hauria pogut entrar en vigor al gener. Perquè, habitualment, les modificacions fiscals s’inclouen en la llei de Mesures d’Acompanyament dels Pressupostos. També pensàvem que era una mesura que ajudaria en la negociació amb diverses formacions polítiques i, per tant, un altre cop, aquí la sorpresa és veure la irresponsabilitat de tombar uns comptes que, a banda de no permetre que arribin recursos molt necessaris als serveis públics, impedeixen una reducció d’IRPF a les rendes més baixes.
La no aprovació dels pressupostos catalans també fa impossible els d’Espanya. Què passarà ara amb el compromís que la Generalitat executés les inversions de l’Estat a Catalunya?
El compromís és que l’Estat, a partir del 2024, pressupostaria per Catalunya un 19% de les inversions del total de l’Estat i la Generalitat n’executaria el gruix. És un canvi radical. Malauradament, l’Estat no tira endavant els pressupostos. És un altre efecte dòmino d’aquesta irresponsabilitat, que té un cost per Catalunya molt elevat.
Per tant, el 2024 ja no es compleix el compromís.
El 2024 ja no es compleix, però estem a sobre d’aquestes execucions. Nosaltres en fem un seguiacord
Finançament
Teníem un acord de govern que ens requeria presentar la proposta el primer trimestre”
Proposta
“A Alberta, la província del Canadà que té un dèficit fiscal més alt, és del 3,9% del PIB”
Next Generation
El ministeri ja ha assumit que van publicar un error sobre l'execució” Creixement
“La millora de la previsió és pel consum i pels registres del sector exterior”
ment continu per garantir que l’Estat deixi enrere aquesta inexecució.
Vostè va ser una de les persones que va dissenyar i que va aconseguir la rebaixa del FLA. Què passa si vostès no continuen al Govern?
Això no està en risc. De fet, aquesta cancel·lació ja l’han incorporat diverses agències de ràting que ens han millorat la nostra qualificació creditícia. És un acord escrit i que es materialitzarà aquest 2024, un acord històric i que representa una millora de finançament que hem hagut de defensar sols.
Després de convocar eleccions, vostè va presentar el model singular de finançament que la Junta Electoral Central ha qualificat de propaganda.
No hi estic d’acord. Teníem un de govern que ens requeria presentar aquesta proposta el primer trimestre de l’any i ho hem fet. Aquesta amonestació no va merèixer sanció. Per tant, crec que amb això ja ho diem tot.
No creu que hauria estat millor presentar-la conjuntament amb algun altre partit si, com vostè diu, és una qüestió central per Catalunya?
La convocatòria electoral ens ha agafat a tots de sorpresa. L’objectiu era posar aquesta qüestió al centre del debat, fer pedagogia pel que fa al tema i aconseguir aquest consens unànime, gairebé amb el conjunt de les forces polítiques majoritàries.
En una entrevista va dir que una solidaritat acceptable amb Espanya seria entre el 2 i el 4% del PIB de Catalunya.
Nosaltres no hem volgut pressuposar el resultat. Parlem d’un canvi de model centrat en la recaptació, en l’ingrés, perquè només a través d’aquest canvi i de garantir la recaptació podrem garantir la transparència, la rigorositat i la justícia sobre els recursos.
Però entre el 2 i el 4% del PIB seria acceptable?
Crec que no és bo per aquesta negociació i per la materialització d’aquest acord que ara públicament indiquem una xifra concreta. Això ha de ser una negociació bilateral amb l’Estat.
Llavors?
A Alberta, la província del Canadà que té un dèficit fiscal més alt, arriben al 3,9% del PIB. Per tant, ja sabem per on van aquests marges. Aquí no cal reinventar la roda, sinó aixecar la mirada i demanar un canvi de model que és vigent en altres territoris, altres països que funcionen millor.
En el 3,9% s’hi inclou la solidaritat amb altres comunitats i el pagament dels serveis a l’Estat. Sí, aquí hi és tot.
I aquest percentatge de solidaritat de la regió canadenca és el més alt de tot el món?
No. És difícil identificar les xifres de tots aquests cantons, províncies o lands. El que és clar és que un 10% com el de Catalunya no el té ningú. És excessiu i, per tant, hem de passar d’aquest espoli a una solidaritat ben entesa.
El Museu del Prado de Madrid s’hauria de finançar des de Catalunya o no?
Obrim el debat. El que no pot ser és que ara no sapiguem si els impostos dels catalans i catalanes finançaran això o no, perquè no ho sabem. És un forat negre.
Mentrestant, l’economia té bones perspectives.
Hem millorat tres dècimes la previsió de creixement del PIB pel 2024 fins al 2,1%. Continuarem creixent amb un diferencial important pel que fa a la zona euro. Aquesta revisió a l’alça és per dues qüestions, sobretot una millora del consum afavorit per la resiliència del mercat de treball i, d’altra banda, una millora dels registres del sector exterior.
Però, tot i això, la productivitat encara no acaba de recuperar els nivells anteriors.
L’ocupació del contingut tecnològic ha incrementat els darrers anys. Un canvi de model productiu i, per tant, una millora substancial en la productivitat es veu a mitjà i llarg termini.
El Ministeri d’Economia diu que Catalunya és la comunitat que executa menys Next Generation.
El ministeri ja ha assumit que van publicar un error, que a les xifres hi havia un error. Jo mateixa vaig escriure-li una carta al ministre Cuerpo reclamant una correcció immediata de les xifres. De tot l’ingressat per Next Generation, la Generalitat n’hem mobilitzat un 86%. Estem a un 56% d’assignació pel que fa a la mobilització.
Vostè no va a les llistes d’ERC a les eleccions. Si ERC no governa, deixarà la política?
Per mi ha estat un honor immens aquest període i crec que hem fet molt bon equip. Jo continuaré al servei de Catalunya i del meu grup polític, que és Esquerra, i estaré encantada d’ajudar, de servir al lloc que es consideri més adient.