Antoni Milian

Coordinador de ‘Sensellarisme’

El catedràtic de Dret Administratiu de la UAB Antoni Milian ha coordinat el llibre Sensellarisme, en el qual reuneix en diferents capítols les reflexions d'experts.

Set persones que han subsistit al ras pugen a l’escenari amb voluntaris i treballadors d’Arrels

‘Càsting’ explica històries reals, les dels protagonistes, plenes de molta música i ball

José Luis Miralles, de 56 anys, 18 dels quals els ha passat al ras, aparca la crossa, s'oblida dels dolors que pateix i es mou amb gràcia al so d'un tema de Rocío Jurado. Aquest home menut és un dels dotze participants en l'obra de teatre Càsting, que demà s'estrena a Barcelona, al centre cultural Albareda. L'espectacle reuneix set persones que, en algun moment de la seva vida, han subsistit al carrer i també tres voluntaris i dos treballadors de la Fundació Arrels. La coordinadora del projecte, Laia Vila, és la directora de la Llar Pere Barnès per a ciutadans sense llar.

Juan Essomba, de 80 anys i un a la intempèrie, considera “que el teatre serveix per reivindicar la veu dels que no tenen veu, com feien abans els cantautors”. I Càsting explica histÚries reals que emocionen, les dels mateixos protagonistes i les d'altres homes i dones sense sostre. “El que és bonic no és tant el resultat, sinó el que passa a l'escenari, l'ambient de complicitat i de comunitat que s'ha creat; han vist que aquí tots som iguals, han guanyat confianÁa i han après a superar-se”, comenta la Laia.

Tot i que el tema que s'aborda no és cÚmode, la manera com s'ha tractat transmet bon rotllo i fins i tot dibuixa somriures. Tal com comenta el voluntari Antonio Cuesta, la clau per evitar el dramatisme ha estat “omplir histÚries personals amb música i ball”.

La Laia, que compagina la seva activitat com a treballadora social amb el teatre i la dansa, recorda que el 2015 ja es va forjar una iniciativa semblant, a què també es van afegir actors professionals, i que va culminar amb la representació de L’últim crit. El setembre passat va proposar d'organitzar una mena de “sessions dinàmiques, que eren com un càsting, amb l'únic objectiu de passarho bé, perÚ ens van convidar a participar en el Homeless Film Festival de Bilbao, al novembre, i malgrat que semblava una utopia vam assumir el compromís”, detalla. “La vida és un càsting constant, quan en fas un sents que no vals res i que d'altres decideixen per tu, aquí surten histÚries que ens podrien haver passat a nosaltres”, assenyala. Els protagonistes han patit abandonaments, maltractaments, addiccions, malalties, enganys, pobresa...

“Qui té mèrit és en José Luis, dormia al carrer, perÚ venia als assajos. I va passar d'un hotel de quatre estrelles quan vam anar al festival de Bilbao a tornar l'endemà a descansar entre cartrons”, destaca l'Antonio, un dels voluntaris.

En José Luis es va traslladar al gener a un pis d'Arrels. “Encara m'estic acostumant al canvi, m'ha costat més de tres mesos tornar a ficar-me en un llit, preferia descansar a terra i amb la finestra oberta perquè l'aire em toqués a la cara, com els últims 18 anys”, explica.

La Laia defensa que tenir l'oportunitat de reconstruir experiències passades és guaridor. “Per mi el teatre ha suposat tornar a gaudir de la companyia de la gent. I veure que no et miren amb menyspreu, que et saluden, que riuen... Que t'aplaudeixin omple molt i no té preu”, subratlla en José Luis. Actuar, ballar i cantar els ha injectat una balsàmica dosi d'autoestima.

El desig de tots és que els sorgeixin més oportunitats per representar Càsting. Les entrades per demà dissabte s'han esgotat i hi ha llista d'espera.c