Milei demana a l’OTAN la incorporació de l’Argentina com a “soci global”
La Casa Rosada prossegueix amb el seu acostament accelerat als Estats Units
L’arribada de l’ultraliberal Javier Milei a la presidència de l’Argentina no només ha suposat un gir econòmic radical. També està representant un canvi dràstic en política internacional, amb un acostament accelerat als Estats Units i els seus aliats, que ahir va fer un nou pas. El ministre de Defensa argentí, Luis Petri, va viatjar a Brussel·les per reunir-se amb el secretari general adjunt de l’OTAN, Mircea Geoana, a qui va lliurar formalment “la carta d’intenció que expressa la sol·licitud de l’Argentina de convertir-se en un soci global d’aquesta organització”, segons va informar Petri mateix a la xarxa X.
Actualment, l’OTAN té 32 membres de ple dret i nou socis globals, categoria que implica una col·laboració estreta amb l’organització en àrees d’interès comú, com ara la seguretat i l’estabilitat internacionals i que actualment exerceixen Austràlia, Nova Zelanda, l’Iraq, el Japó, Corea del Sud, Mongòlia, el Pakistan, l’Afganistan –l’associació del qual està suspesa des de l’arribada dels talibans al Govern– i Colòmbia, únic país llatinoamericà, admès el 2017.
La sol·licitud d’ingrés com a soci global a l’OTAN té lloc pocs dies després de la visita a l’Argentina de la cap del comando sud dels EUA, la general Laura Richardson, amb qui Milei va tenir una deferència poc habitual, ja que va anar a reunir-se amb ella vestit de camuflatge a Ushuaia, a l’extrem sud del país, on van anunciar la instal·lació d’una base naval conjunta entre l’Argentina i els Estats Units a la Terra del Foc, a la Patagònia. L’endemà, Milei va participar a Buenos Aires en l’acte de donació per part dels
EUA d’un avió militar de transport Hercules C-130 per a la força aèria argentina.
La instal·lació de la base naval i el gest de Milei amb Richardson –interpretat per l’oposició com una genuflexió davant els EUA–, va provocar una gran polèmica en un país que durant bona part de la seva història ha fet gala del seu nacionalisme i antiimperialisme, especialment sota els governs peronistes.
Posteriorment, Milei, pròxim ideològicament a l’expresident dels Estats Units Donald Trump, va justificar sense embuts la seva aproximació a Washington. “El meu aliat és els Estats Units, siguin demòcrates o republicans. I ens estan donant suport. Ens han regalat un Hercules. Allò de l’altre dia va ser l’acte de sobirania més gran dels últims quaranta anys. Perquè com que és una base militar a Ushuaia, ens avala el reclam sobre l’Antàrtida”, va declarar el mandatari. Milei també va justificar la base naval conjunta com a “primer pas” per recuperar les Malvines, de sobirania britànica. Aquesta última declaració, emmarcada en la històrica reclamació argentina sobre aquestes illes, probablement no va agradar gaire al Regne Unit, membre de ple dret de l’OTAN.
Al març Buenos Aires ja va signar un altre acord militar amb Washington pel qual alguns enginyers de l’exèrcit dels Estats Units s’instal·laran a la hidrovia agroexportadora que discorre pel riu Paranà i que els últims anys s’ha convertit en una de les principals portes de sortida marítima de droga d’Amèrica cap a Europa i altres mercats.
Abans de viatjar a Brussel·les, el ministre Petri va visitar dilluns Dinamarca, on va signar un acord per comprar 24 caces F-16 dels Estats Units propietat de la força aèria danesa, adquisició que ha de disposar del beneplàcit dels EUA. De fet, Milei tenia programat anar a Copenhaguen i volar en un d’aquells avions de combat, però va suspendre el viatge per l’atac de l’Iran a Israel de dissabte. El president argentí va cancel·lar la seva agenda i va tornar des dels Estats Units, on era en aquell moment, per tornar a Buenos Aires i convocar un gabinet de crisi i posar-se al servei d’Israel i les potències occidentals, en una sobreactuació que també va generar controvèrsia a l’Argentina, a més de nombrosos mems a les xarxes.
Estret aliat de la Casa Blanca, Israel va ser un dels primers països que va visitar Milei després d’accedir a la Casa Rosada. El mandatari ultradretà, que ha expressat la seva intenció de convertir-se al judaisme, va viatjar al febrer al país hebreu, on va manifestar sense embuts el seu suport al Govern de Netanyahu en la seva invasió de Gaza i va anunciar el trasllat de l’ambaixada argentina a Jerusalem, una decisió polèmica que només han executat cinc països al món, incloent-hi els EUA.
L’acostament incondicional a Washington per part de l’Argentina també respon a raons econòmiques. El projecte ultraliberal de Milei, amb el suport d’una majoria d’argentins a les eleccions, que consisteix en una reducció salvatge de la despesa pública per deixar l’Estat en la mínima expressió, és seguit de prop a Wall Street i pel Fons Monetari Internacional, amb el qual l'Argentina té contret un monumental deute de més de 41.000 milions d’euros com a producte del préstec sol·licitat durant el govern del liberal Mauricio Macri (2015-2019). La Casa Rosada depèn de les constants renegociacions amb l’organisme financer per afrontar els venciments de deute periòdics; acords que han de disposar de l’aval de Washington, entre altres països.
El dràstic ajust econòmic de Milei, amb una reducció de la despesa pública que inclou l’acomiadament de milers de funcionaris i la privatització
Colòmbia és, fins ara, l’únic país llatinoamericà admès com a soci global per l’OTAN
Els EUA tindran una base naval a la Patagònia argentina i vigilaran la hidrovia del riu Paranà, utilitzada pels narcos
d’empreses estatals, recorda el menemisme. I va ser precisament amb el peronista Carlos Menem (1989-1999) quan l’Argentina va viure una de les seves èpoques d’acostament als EUA, que va quedar retratada en una frase que ha passat a la posteritat i va ser pronunciada el 1991 pel seu ministre d’Exteriors, Guido Di Tella, durant una visita a Washington al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID): “No volem tenir relacions platòniques (amb els Estats Units): volem tenir relacions carnals i abjectes”.c