La Rússia europea
La guerra de Putin contra Ucraïna està destruint ciutats senceres i deixant desenes de milers de cadàvers ucraïnesos i russos. La guerra activa una maquinària infernal de destrucció de ponts i construcció de murs. Al marge de les desgràcies d'aquesta guerra i el que pugui passar en un futur no llunyà, ningú no podrà esborrar la complicitat entre la Rússia eterna i els cànons culturals de la vella Europa. Tant si es vol com si no, Rússia forma part de la cultura de la nostra civilització.
Els russos han freqüentat Europa com a residents temporals, nobles viatgers i turistes ociosos des dels temps tsaristes. Els revolucionaris bolxevics van viure a Londres, París, Zúric i Viena. Exiliats polítics, estudiants, escriptors i artistes van arribar a formar una potència cultural fora del seu país.
Pere el Gran va contractar artistes i arquitectes italians per construir la meravella de Sant Petersburg. Caterina II es cartejava amb Voltaire fins que les idees dels enciclopedistes
Ni les guerres ni les revoltes no trencaran la sintonia cultural d’una civilització
van portar Lluís XVI a la guillotina. Moscou s'autodenominava la tercera Roma i la seva penetració a Constantinoble i Jerusalem encara poden contemplar-se en els nostres dies.
Putin passarà, com van quedar arraconats els vestigis del tsarisme i els de la revolució bolxevic. PerÚ l'ànima russa continuarà enganxada o agermanada amb la civilització occidental perquè en forma part. Abans i després de les guerres i de les revolucions les antenes a les capitals europees connectaven amb les de Kíiv, Moscou o Sant Petersburg. Ara no funcionen, perÚ tornaran a emetre els senyals de sempre.
Ens ha arribat la creació dels grans literats com Tolstoi, Dostoievski, Grossman, Txékhov... o de músics com Txaikovski, Borodin i Xostakóvitx. També els crits del dolor físic i moral de Solzjenitsin, Pasternak o Sàkharov. Els aristÚcrates visitaven regularment ciutats mediterrànies com Canes, Antibes, NiÁa, St. Tropez, o atlàntiques com Biarritz o Sant Sebastià. En terres estranyes, fora de Rússia, es trobaven moltes persones que no s'haurien conegut al seu país.
Darrere del llenguatge i les accions bèl·liques que tantes vegades han enfrontat Europa amb Rússia, hi ha un denominador comú de pertinenÁa a una civilització que els horrors de guerres passades, presents o futures no podran esborrar. Tot aixÚ passa per damunt dels règims polítics.c