Barcelona arremet contra “la improvisació i unilateralitat” del Govern

L'anunci de la dessalinitzadora flotant al port de Barcelona, afegit al decret llei que deixa en mans dels ajuntaments decidir quines piscines públiques i privades podran obrir aquest estiu, ha desencadenat la indignació al Consistori barceloní. Una contundent primera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, va mostrar ahir la seva “sorpresa, decepció i preocupació” pel que considera “una acció de govern irresponsable, més prÚpia d'un partit en campanya que d'una Administració responsable”.

Bonet va insistir que aquestes decisions “improvisades i a cop de decret, no participades i no contrastades, generen una preocupació molt gran i ens esperem el pitjor”. La tinenta d'alcalde té por que l'aposta per la dessalinitzadora, “de la qual poc sabem, només que costarà 100 milions”, comprometi solucions estructurals, “projectes que estan previstos i no executats”.

El govern municipal lamenta que la qüestió de la dessalinitzadora no s'hagi plantejat en cap moment en el grup de treball sobre sequera que va impulsar el mateix Consistori i en què participen totes les administracions i entitats relacionades amb la gestió de l'aigua. “En aquesta mesa hem plantejat i resolt temes com la prohibició inicial de regar amb aigua freàtica o d'omplir les piscines d'ús públic”, va explicar.

Laia Bonet no va voler entrar en com gestionaran l'obertura de les piscines privades: “No caurem en el seu joc d'improvisació; treballarem en el que tenim competències, que són les piscines públiques, i les tractarem totes com a refugis climàtics”.c

Fa dies que visc dues realitats paral·leles. La vida de les persones sanes i la vida de les persones que són en un hospital. Últimament he passat moltes hores d'acompanyant al Parc Taulí de Sabadell, per aixÚ la d'avui no serà una columna de desigualtats i diferències de classe, en un hospital públic tots els pacients són iguals, no importen ni els diners, ni l'estatus social, el que els defineix és el seu historial mèdic. Persones que potser no es creuarien mai al carrer aquí acaben dormint juntes, fent-se companyia, compartint habitació, alegries i angoixes. L'únic Up and Down és l'emocional, els bons i els mals moments. Les notícies dolentes perÚ també les bones.

UP

▲La pacient de la 830 no s'hauria passejat mai pel carrer en bata i sabatilles, resava per no coincidir amb ningú conegut, perÚ el petit moment de felicitat que suposa aconseguir arribar fins a l'exterior i respirar, després de molts dies, aire fresc li ha fet superar la vergonya. No són habituals, perÚ en un hospital també hi ha bons moments. Aquells que trenquen el tedi de l'ingrés, el dolor, la tristesa o l'angoixa. Un primer passeig pel passadís, dormir una nit sencera, poder seure en una butaca, una dutxa o menjar encara que siguin tres cullerades d'una sopa més aviat aigualida. Fets insignificants a fora perÚ que aquí, en un hospital, se celebren com a grans triomfs, grans avenÁos cap a la normalitat i cap a la curació. Ho celebren els malalts, els familiars, perÚ també els metges, les infermeres, els auxiliars i les dones de la neteja que cada matí entren a les habitacions amb forÁa, ànim i alegria. Elles marquen l'inici d'un nou dia. Una habitació neta, un llit fet, una tauleta de nit endreÁada per afrontar de la millor manera les properes hores, que ves a saber què depararan. Qui sap si bones o males notícies.

DOWN

▼En un hospital els moments emocionalment més difícils no només són els que provoquen les males notícies, també l'absència d'informació. El no saber i l'espera. De fet, ser en un hospital és esperar. Esperar els metges, esperar els resultats, esperar que els medicaments o els calmants facin efecte, esperar la curació. Esperar que els dies i sobretot les nits passin i que les coses millorin. Espera, incertesa i neguit. Per aixÚ als pacients i als familiars els agraden més els dies laborables. Quan els 5.000 treballadors de l'hospital estan a ple rendiment. És llavors quan sembla que les cues virtuals que hi ha per culpa d'una sanitat amb recursos limitats i estirada al màxim vagin més de pressa. Quan s'acosta el divendres tothom sap que deixaran d'arribar resultats i diagnÚstics, que es compartirà metge amb desenes i desenes de pacients i que tot serà més lent i més difícil de resoldre, perÚ també més difícil de pair. Perquè serà quan els malalts i els que els acompanyen enyoraran els dissabtes i diumenges d'abans de la malaltia, recordaran casa seva i seran més conscients encara de la duresa que suposa no tenir salut.