L’eternitat i Sant Jordi
Abunden les seleccions de llibres recomanats per Sant Jordi. És una forma de prescripció que intenta esgarrapar un microsegon d'atenció cerebral aplicant una lÚgica darwinista. Els suplements especialitzats fan goig: desprenen una aurèola d'il·lusió gràfica semblant a la dels catàlegs de joguines de l'època nadalenca. És el triomf de l'eternitat efímera i de la sinopsi com a derivat de l'esperanÁa. La idea és facilitar la feina dels llibreters i evitar consultes extemporànies. Després, el dret a badar i a remenar a les parades es mantindrà, tot i que les condicions per fer-ho no seran tan Úptimes com els 364 dies que no són Sant Jordi.
Els que participem en aquest espectacle també ens convertim en prescriptors a peu de carrer quan algú ens demana que li recomanem un llibre. Pot passar que t'ho demanin en una parada, mentre esperes per signar un exemplar del llibre que has publicat i, amb un humor difícil de desxifrar, et pregunten quin llibre –així, en general– li recomanes. És una provocació, sí, perÚ també una responsabilitat incÚmoda i efervescent, perquè la consulta s'evapora quan el fragor comercial de la batalla imposa la vulgaritat dels rànquings.
Per si de cas la consulta és persistent, aquesta és una llista de possibles recomanacions a partir de les lectures dels últims mesos. Cuando cumplí cuarenta, de Gonzalo
Els que participem en aquest espectacle ens convertim en prescriptors a peu de carrer
Maier. Assaig general, de Milena Busquets. En el reino del toro sagrado, de Jordi Soler. Cremo!, de Maria Nicolau. Un cor furtiu ,de Xavier Pla. Ments preclares, de Quim Monzó. Ñu, de Pau Luque. Bartleby y yo, de Gay Talese. Tres maneras de decir adiós, de Clara Obligado. Panxacontent, de David Sedaris. La mestra i la bèstia, d'Imma Monsó. Canoes, de Maylis de Kerangal. Mala piel ,de Toni Padilla. Juego limpio, de Tove Jansson. La garota entre les dents, de Pau Cusí Marès. Com un batec en un micròfon, de Clara Queraltó. El coleccionista, de Daniel Silva. ADN Barça, de Paco Seirul·lo. Seixanta-sis sinofosos, d'Adrià Pujol Cruells. Confeti, de Jordi Puntí. Ara soc un llac, de Natàlia Cerezo. Els murs invisibles, de Ramon Mas. Biografia del foc, de Carlota Gurt. Baumgartner ,de Paul Auster. La nostra cançó, d'Antoni Batista. Cadascú a la seva i déu contra tothom, de Werner Herzog. Tú eres la tarea , de Franz Kafka. El dia de l’alliberament , de George Saunders. Crónica de la España que dialoga, de José Luis Rodríguez Zapatero. Si este no es mi hogar, no tengo un hogar, Lorrie Moore. Acerca del robo de historias y otros relatos, de Gueorgui Gospodínov, i Els dies previs, de Lluís Muntada, que conté frases com aquesta: “L'eternitat té un defecte i una virtut. El defecte és que anul·la el temps. La virtut és que anul·la el temps”.