Oasis catalans a la Biennal
El pavelló i Jaume Plensa ofereixen espais sensorials i de reflexió lluny del soroll
A l'interior dels Cantieri Navali, la seu habitual del pavelló català a la Biennal de Venècia, ressonen aquests dies el so de les bandades de cotorres que sobrevolen la zona alta de Barcelona, els xiscles dels ratpenats, els xiulets de les serps, els brams dels ases, el brunzit de les abelles, els espetecs dels dofins i els bramuls dels elefants. Els visitants no només els senten a través dels altaveus en forma d'escultures que envolten la nau, sinó que també poden sentir-los a través dels seus cossos, infrasons i ultrasons imperceptibles per a l'orella humana, perÚ que creen una inesperada allau de sensacions, tal com passa amb les vibracions musicals.
Som al Bestiari concebut per l'artista i cineasta Carlos Casas i la comissària Filipa Ramos, i a la pantalla situada al fons desfilen els paisatges de dotze parcs naturals, imatges preses a vista de dron que s'aniran transformant en visions gairebé psicodèliques. Els paisatges són els mateixos, perÚ així és com els veuen i els entenen els animals que estem escoltant.
Enmig del soroll visual de la Biennal de Venècia, el pavelló català que impulsa l'Institut Ramon Llull com un dels seus Eventi collaterali sembla un lloc fora del temps on la discussió entre un frare i un ase sobre la suposada superioritat humana que Anselm Turmeda va descriure el 1417 a La disputa de l’ase connecta amb aquest món actual “tan violent, on la natura i la biodiversitat han estat sistemàticament marginats, fins al punt que la natura es troba en situació d'estrangera a la seva prÚpia casa”, assenyala Ramos, per a qui es tracta d'un espai on es pot desitjar, imaginar i fer realitat un futur diferent per a les relacions que establim amb altres espècies. “Aquesta és la idea”, diu per la seva banda Carlos Casas. “Que qui entre aquí pugui aproximarse més a les altres espècies, que observi l'entorn d'una altra manera, que obri els ulls i tingui una experiència transformadora”.
Turmeda, que és a l'origen del projecte i el pensament del qual impregna tota la instal·lació sensorial, va ser un pioner del pensament ecolÚgic, va descriure la manera com les abelles construeixen una arquitectura molt més complexa que els humans; la capacitat de les orenetes per viatjar i orientar-se en l'espai infinitament superior al de l'home i fins i tot com les formigues ens superen en la cura familiar. Bestiari, en què la veu de Marina Herlop s'afegeix a la banda sonora dels animals, ha disposat d'una aportació del Ramon Llull de 260.000 euros i espera presentar-se a Barcelona, possiblement al Macba.
Fora de la Biennal, encara que també a l'empara de la bullícia que envolta la plaÁa de San Marco, Jaume Plensa ha trobat un altre espai per a la serenitat, la Chiesa di San Gallo, la més petita de Venècia, de nou passos d'ample per vint de llarg. “És un espai ideal perquè el que buscava era la interiorització, la relació gairebé individual entre tu i la teva espiritualitat, el que William Faulkner anomenava la relació entre tu i el teu cor”, assenyala l'artista. L'ha titulat Janus, com el déu romà que tenia una mirada en el passat i una altra en el futur. “Aquesta doble mirada és una cosa que l'ésser humà sempre porta dins. PerÚ la idea que més m'agradava és que només obrien el temple de Janus quan hi havia guerra, i aquesta exposició tindrà les portes obertes sempre perquè el món sempre està en guerra”.
A cadascun dels tres altars, l'artista hi ha situat un petit cap en vidre blanc de Murano, la cara serena i un dit als llavis. Al centre, tres alabastres dels quals emergeixen retrats de dones joves, com si estigués alliberant de l'interior de les pedres “el femení, que és la gran forÁa transformadora del món. Un punt de naixement”.
Plensa diu que l'obsessiona “el dolor de la guerra. S'està destruint la societat civil, una cosa molt difícil de justificar”. Per aixÚ li interessava un “mirall de silenci”, un lloc de recolliment en una Biennal en què “tot és gran i impactant”. Un espai mínim en una ciutat, Venècia, “que va ser fruit de la vanitat i l'excés”.c