“L’empatia no és cap solució màgica, no evita que passin coses dolentes”
L'empatia sol definirse com la capacitat de posar-se en la pell de l'altre i s'ha convertit en un valor suprem, universal, que serveix per mesurar la qualitat moral de les persones. A La marca (Random House), la islandesa Frída Ísberg (1992) mapeja un futur no gaire llunyà en què el seu país planteja instaurar exàmens obligatoris d'empatia per distingir els individus antisocials d'aquells que podrien integrar-se. Al seu món, tothom va a teràpia i fins i tot sorgeix un moviment d'homes masculinista per defensar els seus drets.
El seu llibre és una mina de temes controvertits...
Els temes polaritzats canvien cada semestre i van variant en funció del país. AixÚ em permet no repetir-me massa. Quan es va publicar el llibre a Islàndia va quedar completament segrestat pel debat de la vacunació de la covid, si havia de ser obligatÚria.
El va escriure en pandèmia? Vaig tenir la idea per al llibre el 2018 i el vaig escriure fins a principis del 2021, just quan comenÁaven les primeres vacunes, i aleshores ja havia acabat el segon esborrany del llibre. Així que no hi va influir.
La ministra de Justícia d’Islàndia en aquell moment, una dona d’extrema dreta, es va declarar fan del llibre. S’ha fet aquesta lectura llibertària, antiestatal.
Si es vol llegir el llibre com una sàtira de l'esquerra, es pot fer, perÚ aquesta no era la meva intenció.
No va veure a venir aquella reacció, que provarien de convertir-la en una espècie de portaveu antiwoke?
No, i la meva política és no comentar i no desmentir. Quan m'etiqueten en un fil a les xarxes socials, ho ignoro. I aquesta tampoc no ha estat la lectura general del llibre. La major part de la gent l'ha entès com el que és, un llibre sobre la polarització i la desinformació. I potser una alerta per no seguir la mentalitat de ramat.
El pensador Paul Bloom va escriure un llibre contra l’empatia, i proposava de substituir-la per una “compassió racional”. L'empatia pot tocar sostre. Després de la Segona Guerra Mundial, l'empatia es va imposar com una solució màgica. Vam creure que si ensenyàvem empatia als nostres fills, no ens passaria res dolent. PerÚ no és el cas, només cal mirar les notícies.
En aquest futur pròxim del seu llibre, el 25% dels homes no treballen ni estudien.
Aquest és un problema majoritàriament positiu. Hauria de comenÁar per dir que tinc un germà 13 anys més petit que és dislèctic. I aquest llibre està dedicat a ell. Observant adolescents com ell, vaig veure que si no troben el seu lloc dins del sistema escolar o en el futbol, o els videojocs, no hi ha res per a ells.
Una altra qüestió al llibre és l’obsessió amb la teràpia. Creu que la psicoteràpia ha pres el paper de l’Església?
Crec que hem institucionalitzat massa la nostra salut mental. La gent sempre et pregunta: “Has parlat amb un professional?”. No estic dient que la teràpia sigui dolenta, només que aquesta és la direcció en què caminem.
A la novel·la, els defensors de l’empatia sempre invoquen la seguretat. La seguretat és la porta d’entrada per a idees racistes? Absolutament. Tan aviat com et tanques en un lloc segur, estàs deixant algú fora. Estàs creant una societat dins de la societat. L'espai públic s'està convertint en el sector privat de la teva ment.
La teràpia Crec que hem institucionalitzat massa la nostra salut mental”
Una idea per jugar “L’espai públic s’està convertint en el sector privat de la teva ment”