‘Trumpetes’ apocalíptiques
Civil war entronca amb aquella modalitat de pel·lícules de periodistes jugant-se la pell en primera línia de conflictes bèl·lics que es va posar de moda als vuitanta: L’any que vam viure perillosament, Sota el foc, Círculo de engaños, Salvador... PerÚ els temps han canviat, i han canviat molt, i avui tot tendeix a la uniformitat. Si a cada una d'aquelles pel·lícules de Weir, Spottiswoode, Schlöndorff i Stone hi havia un segell personal, un plantejament estètic diferent, en la d'Alex Garland preval una iconografia multiusos pel que sembla molt acceptada pel públic del nostre temps. En efecte, ja és moneda corrent trobar-nos amb un paisatge apocalíptic i uns escenaris recurrents (carreteres infinites embotides de vehicles abandonats, itineraris llargs i plens de perills darrere de cada arbre, puntuals parades en granges buides, eventuals grups de supervivents pel camí, etcètera) que es repeteixen de pel·lícula en pel·lícula i que valen tant per a una epopeia d'invasions extraterrestres (La guerra dels mons, de Spielberg), de zombis (la sèrie The walking dead i mil imitacions), de virus letals en expansió (White noise, de Baumbach) o per a aquesta Amèrica en guerra a causa de la revolta de diversos estats.
CÚmodament instal·lada en aquest cànon visual, Civil war segueix la ruta de quatre periodistes de diverses edats (del veterà ja ancià fins a la joveneta fotÚgrafa sense cap experiència) al llarg de milers de quilÚmetres en direcció a la ciutat de Washington. Garland sempre ha abordat els gèneres (la ciència-ficció a Ex machina o el terror a Men) des d'Úptiques poc convencionals, i aquí, tot i que conscient de fer incursions en la superproducció, ha optat per desterrar la parafernàlia digital habitual i l'apoteosi circense (aixÚ no és una action movie amb Gerard Butler salvant la Casa Blanca) per centrarse en un relat realista filmat amb nervi. Alguns moments tenen impacte, com ara el tens, inquietant episodi protagonitzat per un monstruós Jesse Plemons.
Que ningú no esperi un discurs reflexiu seriós sobre l'Amèrica recent (i potser l'Amèrica imminent) del senyor Trump. Tot i aixÚ, que arribi a les pantalles aquest any electoralment decisiu li atorga un toc pertinent (o impertinent) per al debat i la polèmica.c