els eUa accepten que israel ataqui rafah si conté la represàlia a l’iran
Les Forces de Defensa hebrees despleguen soldats i artilleria a prop de la frontera del sud de la franja de Gaza Biden s’oposava fins ara a la incursió, però s’estima més evitar que una ofensiva contra Teheran estengui la guerra
Inas Abu Maamar, de 36 anys, sanglota mentre aguanta el cos de la seva neboda Saly, coberta amb llençols blancs. El cadàver de la nena, de cinc anys, era al dipòsit de l’hospital Nasser de Khan Iunis, al sud de Gaza, on les famílies buscaven els seus parents morts pels bombardejos israelians. La imatge va ser captada el 17 d’octubre passat pel fotògraf de l’agència Reuters Mohammed Salem i ahir va guanyar el premi World Press Photo el 2024.
Israel ha negociat amb els Estats Units, el seu principal financer i protector, l'entrada de tropes a Rafah, al sud de la franja, a canvi de contenció en la resposta militar a l'atac de l'Iran de dissabte, segons publicava ahir el portal nordamericà Axios. “Les dues parts van acordar l'objectiu compartit de veure Hamàs derrotat a Rafah”, va confirmar la Casa Blanca en un comunicat difós ahir a la nit.
El president Joe Biden ha advertit en les últimes setmanes contra el desig de Benjamin Netanyahu d'entrar militarment a Rafah per assestar el que considera un cop als darrers reductes de Hamàs a la franja. Els Estats Units consideren que no hi ha possibilitat real d'evacuar la població de Rafah abans d'una operació militar, amb la qual cosa l'acció suposaria incrementar de manera significativa la xifra prÚxima a 34.000 morts palestins des que les Forces de Defensa Israeliana van entrar a Gaza. Ara, tot i aixÚ, Washington hauria canviat de posició, disposat a negociar l'operació amb Netanyahu. Segons el mateix portal Axios, en la reunió del gabinet de guerra israeliana dilluns a la nit es va discutir seriosament sobre emetre l'ordre d'atac a l'Iran, perÚ la mateixa nit es va comunicar a Washington la decisió d'esperar.
Alts oficials israelians i nordamericans van mantenir ahir a la tarda una reunió per videoconferència per tractar l'intercanvi de Rafah per l'Iran. La part nord-americana estava encapÁalada pel conseller de seguretat nacional, Jake Sullivan, i la israeliana, pel seu homÚleg Tzachi Hanegbi i el ministre d'Afers Estratègics, Ron Dermer. Brett McGurk, enviat presidencial per a l'Orient Mitjà, era el segon representant més important dels Estats Units. El portaveu de seguretat nacional, Jack Kirby, va confirmar ahir a la tarda a la premsa que la reunió es feia.
L'origen del canvi d'opinió dels nord-americans sobre la incursió israeliana a Rafah resideix en la voluntat d'evitar que la resposta a l'Iran encengui la regió i desencadeni un conflicte que acabi sent incontrolable. La contenció israeliana sobre Teheran seria la moneda de canvi de l'entrada a Rafah.
Washington i els seus aliats occidentals prefereixen la via de les sancions contra l'Iran, perÚ el cert és que aquesta opció s'ha revelat cada vegada més difícil com a fórmula de pressió. El diari Financial Times publicava ahir que les exportacions de petroli iranià estan en el seu punt més alt en sis anys gràcies a les compres que efectua la Xina, perÚ, segons analistes de Washington, Joe Biden no vol portar les sancions al màxim, a fi d'evitar una “estrangulació inflacionària del subministrament mundial de petroli”. Biden no desitja un conflicte que pugui portar l'Iran a tancar l'estret d'Ormuz, pel qual circula entre el
Joe Biden no vol portar al màxim les sancions a l’Iran ni un conflicte que apugi el preu del petroli
L’Iran assegura que si les seves instal·lacions nuclears són atacades, farà el mateix amb les d’Israel
25% i el 30% del petroli que s'extreu al món. Una acció d'aquest tipus provocaria una alÁa significativa en els preus del cru i més inflació, cosa que podria perjudicar la candidatura de Biden el 5 de novembre.
L'Iran, per la seva part, ha elevat el to. Ahmad Haghtalab, cap de divisió de Seguretat Nuclear de la Guàrdia Revolucionària, va advertir Israel que canviarà la seva “doctrina nuclear” si Tel-Aviv acaba atacant les seves instal·lacions nuclears. En aquest cas, va dir, “les instal·lacions nuclears del
règim [israelià] seran objectiu”.
El desplegament en les últimes hores de soldats i artilleria en les proximitats de la frontera sud de Gaza semblaria corroborar que els palestins de Rafah s'han convertit efectivament, tal com assenyalava el portal qatarià Al-Araby al-Jadeed, “en la moneda de canvi amb què els Estats Units proven de limitar la resposta d'Israel a l'atac iranià de dissabte”. Segons fonts egípcies citades per aquest mitjà, “l'Administració nord-americana ha mostrat la seva aprovació al pla presentat prèviament” per a l'operació militar a Rafah “a canvi que no es dugui a terme un atac a gran escala contra l'Iran”. La nit de dimecres a dijous l'aviació israeliana va bombardejar Rafah, una acció amb què va destruir un edifici que allotjava refugiats d'altres parts de Gaza i va causar almenys 10 morts sota la runa. La nit anterior, els cossos de vuit membres d'una mateixa família van ser recuperats d'un altre edifici al barri d'Al-Salam.
En aquest context, Qatar, un dels mediadors principals entre Israel i Hamàs (el seu líder polític, Ismail Haniyeh, viu precisament a Doha), va anunciar ahir que està “en una reavaluació global del nostre paper”. El primer ministre i ministre d'Exteriors qatarià, Muhammad bin Abderrahman Jassim al-Thani, va dir que “hi ha una explotació i abús del paper de Qatar” per part de “polítics que intenten fer campanyes electorals menyspreant l'Estat de Qatar”. Al-Thani es va mostrar indignat per les declaracions del congressista demÚcrata nord-americà Steny Hoyer en què va demanar a Qatar que pressioni Hamàs per un alto el foc i l'alliberament dels ostatges israelians a Gaza o en cas contrari hi hauria “repercussions”. Al-Thani parlava en conferència de premsa al costat del ministre d'Exteriors turc, Hakan Fidan, que per la seva part va acusar Benjamin Netanyahu de pretendre sumir l'Orient Mitjà en una guerra “per mantenir-se al poder”.c