“El secret dels esportistes noruecs? El suport dels pares”
A les entranyes de l’RCTB, tres cronistes ben comptats contemplen Casper Ruud (25) mentre el noruec, de reüll, contempla la pantalla de la sala, ja que ell parla amb els periodistes, però, alhora, Tsitsipàs juga contra Carballés.
Lluita el grec, que passa fred i per moments es gestiona sota el xim-xim, beneït xim-xim encara que Tsitsipás el maleeixi, i li calen dos sets per superar del combatiu Roberto Carballés (7-5 i 6-3).
Ja no queden espanyols al quadre individual: un rere l’altre, dijous, per la pista Rafa Nadal hi han desfilat Bautista, Davidovich i, ara, Carballés.
Això no passava des del 1989. (Tampoc no continua De Miñaur, l’aussie que el dia abans havia trencat la història d’amor de Nadal a Barcelona, cau contra Arthur Fils).
Lluita el grec, el rival de Ruud aquests últims temps, per exemple el seu botxí a la final de Montecarlo de diumenge, i Ruud, que ja està pensant en el sopar, el repòs i el seu partit de divendres, quarts contra Matteo Arnaldi, diu:
–No em veig millor tennista que a Montecarlo. Però estic mes bé que l’any passat a Barcelona. Soc a quarts, el meu rècord aquí.
(L’any passat va caure a vuitens contra Francisco Cerúndolo).
Ara Ruud ha guanyat Jordan Thompson còmodament, en 6-1 i 6-4. I quan li assenyalo que, al llarg de la seva carrera, ja ha perdut tres finals d’un Grand Slam (dues a Roland Garros, i l’altra al US Open), i li pregunto si es veu algun dia guanyant un gran, revela:
–No ho sé. No ho puc esperar. Somio amb això, però quan jugo un Grand Slam no puc esperar que passi. Ja sé que he estat a tres grans finals, però sempre m’ha faltat aquell desenllaç feliç.
I mentre la gent del tennis espanyol plora la seva deriva, això no passava, sense finalista de quarts, des de fa 35 anys, Ruud celebra l’esplendor de l’esport noruec.
–I què té Noruega, que disposa dels Ingebrigtsen, Håland, Odegaard, Carlsen, Warholm, Grovdal, l’handbol, els esquiadors...?
–En algun cas, els pares han estat implicats en la carrera des que eren joves. És així en el meu cas, i també en el dels Ingebrigtsen. O en el d’Odegaard, Håland i Carlsen, el pare del qual té profunds coneixements d’escacs. Aquesta influència és decisiva.c