El mòbil del delicte
no conec ningú que no hagi estat víctima, o els seus familiars i amics, del furt o el robatori del telèfon mòbil o l’ordinador portàtil. la motivació dels autors d’aquesta malifeta, el mòbil del delicte, és la simple obtenció d’un benefici econòmic. tot i això, quan l’objecte del delicte és el telèfon mòbil, és obvi que el perjudici causat a qui ho viu va més enllà de la quantia del dispositiu sostret.
el mòbil del delicte no s’ha d’interpretar únicament en l’actitud o la conducta que origina i causa la infracció penal. quan l’objecte sostret és un telèfon o un ordinador, a més del valor del dispositiu, cal afegir-hi la informació personal i professional que acumula. per tant, a més del disgust i la repercussió monetària, comporta uns perjudicis addicionals per a la víctima que la llei penal ha de sancionar amb més severitat.
al mòbil hi tenim les agendes, les fotografies, les dades bancàries o les dades sanitàries i moltes altres coses de diferent índole. també hi podem tenir el permís de conduir i aviat serà possible tenir-hi el dni. antigament ens sabíem de memòria diversos números de telèfon per marcar, per exemple. ara només en sabríem uns quants i segurament pocs. per tant, aquesta pèrdua d’informació i de dades, transitòria o no, provoca un neguit obvi, sobretot quan no tothom té una còpia de seguretat o el núvol per solucionar aquesta pèrdua.
avui el telèfon mòbil és una eina imprescindible de relació. la pèrdua del mòbil provoca un trastorn important no sempre esmenable del tot o de manera immediata, i aquesta constatació ha de comportar un agreujament de les condemnes per la sostracció a què han de ser sensibles els legisladors.
És imprescindible reformar el codi penal i promoure més condemnes per als delinqüents multireincidents, fins al punt de comportar l’ingrés a la presó, amb penes de fins a tres anys. per això, quan un malfactor acumuli almenys tres condemnes per delictes lleus, les malifetes lleus posteriors s’han de qualificar de delicte menys greu i sense necessitar, com passa actualment, que el valor del que s’ha sostret per l’ínclit superi els 400 euros.
cal que la sostracció d’un telèfon, un ordinador o qualsevol altre dispositiu mòbil no només no estigui condicionada en les penes que cal imposar per acreditar que el valor del que s’ha sostret excedeixi de 400 euros, sinó que també s’ha de preveure agreujar la condemna al delinqüent pel dany moral o el perjudici personal o professional que causa el furt o el robatori.
Ja es recull al codi penal aquesta conseqüència i una condemna més gran per la sostracció de cablatge de coure o dels aparells de camp, per exemple. És així
Els legisladors han de ser sensibles al trastorn que comporta el robatori del telèfon
perquè es considera que aquests delictes causen un perjudici molt superior al de la simple valoració del que s’ha sostret, atès que són essencials per a les activitats laborals o econòmiques.
s’hauria d’assimilar i estendre aquesta visió i una severitat de condemnes més important als que ens priven dels nostres dispositius mòbils.
l’any passat es van presentar a barcelona 31.007 denúncies només per aquesta raó, gairebé cent al dia, i això sense comptar les víctimes d’aquesta plaga delictiva que no ho van denunciar. de xifres, raons i conseqüències, no en falten per afirmar i legislar, ja que quan el mòbil sigui l’objecte del delicte, el delicte ha de ser objecte d’una pena més gran al delinqüent.