El central coreà Kim Min-jae va sortir retratat en els dos gols del Madrid, que va saber esprémer la flaquesa bavaresa La baula més feble
La baula més feble és el factor humà, i en el cas del Bayern Múnic es diu Kim Min-jae, un central sud-coreà de 27 anys que va ser el millor aliat del Reial Madrid a l’Allianz Arena. La seva benevolència i ingenuïtat van ser una benedicció per als blancs, que eren pràcticament morts i van tornar a la vida amb la transfusió que els va oferir el calamitós defensa oriental.
Costa d’entendre que el Bayern, un equip històricament rocós, que ha tingut alguns dels millors centrals de la història, començant pel seu expresident el mític Franz Beckenbauer, i continuant per Augenthaler, Hummels o Boateng, confiï el forrellat de la defensa a un futbolista tan mediocre i insubstancial com Kim Min-jae. Tan insòlit com pagar 50 milions d’euros per fitxar-lo del Nàpols...
Formant aquesta estranya parella en l’eix defensiu amb l’anglès Eric Dier, el sud-coreà va ser un colador, el forat negre per on es va escolar tota l’energia del Bayern, que es va buidar en una arrencada elèctrica, 20 minuts d’atac i gol sobre la porteria de sant Andriy Lunin, convertit en la reedició de sant Iker Casillas.
El conjunt bavarès va cremar gairebé totes les naus en aquells 20 minuts aclaparadors d’assetjament sistemàtic amb fins a vuit ocasions de gol. Es va defensar amb dents i ungles el Reial MaGentilesa drid, com ja va fer a l’Etihad contra el Manchester City, i una altra vegada va sortir indemne del setge. Quan el Bayern va agafar aire, l’equip blanc va poder estirar les seves línies, posar pausa, organitzar-se i escodrinyar per on coixejava el Bayern: exactament, pel centre.
Kroos, aquell pivot extraordinari de 34 anys que Luis Enrique va descartar el 2014 per al Barça preferint Rakitic, es va inventar una passada de tiralínies a l’esquena de la defensa bavaresa. Exactament: pel centre. Dier i Kim Min-jae van sortir retratats a la foto. Van trigar una eternitat a desxifrar la magistral assistència, una altra eternitat més a girar-se, i una altra més a arrencar a córrer. I quan se’n van voler adonar, Vinícius ja els havia tret tres metres i estava batent amb un toc suau Manuel Neuer venut al mà a mà.
de Kim & Co.
La nit presagiava el conte de sempre tantes vegades vist, el que sempre explica el Reial Madrid a la Champions: domini i oportunitats del rival, per acabar emportant-se el partit l’equip blanc amb una fogonada, una fuetada de geni. Però ahir se li va torçar la història en quatre minuts de bogeria, del 53 al 57, en què Sané i Kane, de penal, van capgirar el marcador.
“El millor moment nostre ha estat al començament de la segona part, quan ens han marcat els dos gols. El Bayern ha ofert la millor versió i nosaltres no”, admetia, senyorial, Carlo Ancelotti.
Però el que té el Madrid a la Champions és una barreja infal·lible d’ambició, fortuna i ràbia per ser més competitiu que el rival, per acabar sempre salvant el coll. “Sempre pensem que si no podem guanyar no volem perdre. Són els partits de Champions, n’estem acostumats: quan pensen que estem morts és quan tenim més perill. Ens funciona sempre”, il·lustrava Rodrygo.
Així va ser com quan va poder encaixar el 3-1 de cop de cap de Dier, salvat per un providencial Lunin, va aparèixer l’inefable sudcoreà per donar vida al Madrid. Agonitzava el duel, minut 83, Vinícius va assistir Rodrygo, que es va girar per encarar la porteria i a Kim Min-jae no se li va ocórrer cap altra cosa que placar el brasiler amb les dues mans al davant. Penal clar, innecessari. I 2-2.
Gràcies al seu central, el Bayern es va deixar en l’Allianz mitja plaça per a la final de Wembley.c
El Bayern ha ofert la millor versió i nosaltres no; hem de patir 90 minuts” Carlo Ancelotti
Quan pensen que estem morts és quan tenim més perill; ens funciona sempre” Rodrygo