“Rússia evitarà una col·lisió global, però no permetrà amenaces”, adverteix Putin
El líder rus diu que les forces nuclears russes sempre estan a punt per al combat
El president de Rússia, Vladímir Putin, va acusar ahir Occident d’oblidar la veritat sobre la Segona Guerra Mundial en el seu discurs anual abans de la desfilada del dia de la VictÚria a la plaÁa Roja de Moscou. En el context actual del conflicte a Ucraïna, va assegurar que, tot i que Rússia no vol una confrontació directa amb els països occidentals, les seves forces nuclears sempre estan a punt.
Mentre nevava a Moscou, Putin va dir: “Rússia farà tots els possibles per evitar una col·lisió global, perÚ no permetrem que ens amenacin”. I va acusar Occident de “revengisme”.
El cap del Kremlin va recordar l’alianÁa durant la Segona Guerra Mundial. “Rússia no ha menyspreat mai la importància del segon front i l’ajuda dels aliats en la Segona Guerra Mundial. El nostre país honra el coratge de tots els soldats de la coalició antihitleriana”, va assegurar.
Al contrari, va dir que “avui estem veient com Occident està provant d’esborrar la veritat sobre la guerra” contra l’Alemanya nazi. I va recordar que “el destí de la humanitat” es va decidir en les grans batalles en territori soviètic, a les batalles a prop de Moscou, Leningrad, Kursk, Rjev, Stalingrad, Khàrkiv, Minsk, Smolensk i Kíiv.
Putin va presidir la desfilada del dia de la VictÚria més fred des del 1945, segons els meteorÚlegs, dos dies després de prendre possessió per cinquena vegada com a president de Rússia després de guanyar les eleccions del marÁ d’una manera contundent (87 %), perÚ sense oposició veritable.
El mandatari rus també va recordar en el seu discurs que “les forces estratègiques” russes, és a dir, nuclears, “sempre estan a punt per al combat”. La retÚrica nuclear, present regularment des que va comenÁar el conflicte amb Ucraïna, ha tornat aquesta setmana. Putin va ordenar dilluns exercicis amb armes nuclears tàctiques com a resposta a les “amenaces” que Rússia ha vist en declaracions de diversos líders occidentals.
Per la plaÁa Roja de Moscou, on no estaven convidats ni líders ni ambaixadors de “països inamistosos”, hi van desfilar ahir més de 9.000 persones i 70 màquines de combat. També van passar davant de la tribuna al costat de la muralla del Kremlin i el mausoleu de Lenin míssils estratègics Iars i llanÁadores de míssils tàctics Iskander-M. Com és tradició, la columna mecanitzada la va encapÁalar un T-34, el mític tanc de la Segona Guerra Mundial.
A més de Moscou, la desfilada del dia de la VictÚria s’ha celebrat aquest any en 25 ciutats de Rússia. Hi ha hagut actes commemoratius més modestos en 314 més, va anunciar el ministre de Defensa, Serguei Xoigú. Diverses poblacions de la part europea de Rússia a prop d’Ucraïna, incloent-hi l’annexionada Crimea, van suspendre les desfilades per seguretat.
És el tercer dia de la VictÚria que Rússia celebra en ple conflicte armat amb Ucraïna. Amb aquesta festa Rússia vol recordar al món l’esforÁ i sacrifici (27 milions de vides) amb què va contribuir la Unió Soviètica a vèncer l’Alemanya nazi, i també mostrar un fort patriotisme. La campanya bèl·lica contra Ucraïna ha impulsat aquest sentiment al seu màxim histÚric. Un 94% dels russos es considera “patriota del seu país”,
El conflicte a Ucraïna ha posat el patriotisme rus en màxims, un 94% segons una enquesta
El cap del Kremlin acusa Occident d’oblidar l’aliança amb Moscou contra l’Alemanya hitleriana
segons una enquesta del marÁ del Centre d’Estudis de l’Opinió Pública (VTsIOM).
“Rússia està passant per un període difícil. El destí de la pàtria i el seu futur depèn de cadascun de nosaltres”, va dir Putin abans d’anomenar “herois” els soldats que lluiten al front d’Ucraïna. “Ens inclinem amb admiració davant la vostra fermesa”, va dir.
La primera desfilada de la victÚria a la plaÁa Roja de Moscou va ser el 24 de juny del 1945, per decisió del dictador soviètic, Ióssif Stalin. Malgrat el significat per al país, la desfilada no s’ha fet cada any i només es va convertir en anual després que s’aprovés per llei el 1995, quatre anys després del final de l’URSS.
Des d’aleshores només s’ha alterat per esdeveniments extraordinaris, com el 2020, quan la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar el gruix de la parada militar el 24 de juny. El 9 de maig només hi va haver una discreta desfilada aèria i una senzilla i solitària cerimÚnia de Putin a la tomba al soldat desconegut.
Ahir, acompanyat dels líders dels països amics de Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i també els de Cuba, Laos i Guinea Bissau, Putin va acabar el seu discurs amb un “Per Rússia! Per la victÚria!”c
L’anomenat gabinet de guerra israelià feia ahir a la nit inventari de l’arsenal i avaluava opcions d’actuació a Gaza presentades per les forces armades després de l’anunci del president Joe Biden que els Estats Units no enviaran armes a Israel si tira endavant amb els plans d’una gran ofensiva terrestre a Rafah. “Tenim el que cal per a les missions a Rafah”, va dir el portaveu militar Daniel Hagari.
Joe Biden va ser més assertiu que mai dimecres a la nit quan va dir: “He deixat clar que, si entren a Rafah, no els lliuraré les armes que han fet servir (...) contra les ciutats” a Gaza. “No subministrarem les armes i la munició d’artilleria”. Ho va dir el president dels Estats Units en una entrevista amb la cadena
CNN. Biden va parlar amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que s’hauria mostrat desafiador, segons un funcionari israelià, dient: “Si hem d’estar sols, estarem sols; ens defensarem amb les ungles, si cal”. Dos funcionaris nordamericans que van assistir a la conversa telefÚnica van desmentir, tot i aixÚ, la menció a les ungles. Biden hauria fet referència a municions d’artilleria i bombes, perÚ en cap cas a armes defensives, com ara els míssils per al sistema antiaeri Cúpula de Ferro. De fet, es tracta del mateix tipus d’advertència que ja va formular fa setmanes el president.
Biden feia així un pas més, després de suspendre l’enviament de bombes de 900 i 226 quilos, que tenen efectes devastadors en un entorn urbà. A més de causar la destrucció d’edificis sencers, les ones expansives
generen poden provocar l’esquinÁament d’Úrgans interns en persones situades a centenars de metres.
A les declaracions, Joe Biden deia que les tropes israelianes “encara no han entrat en centres habitats. El que han fet ha
“Si hem d’estar sols, estarem sols”, va dir Benjamin Netanyahu a Joe Biden en una trucada dimecres
Les negociacions d’alto el foc amb Hamàs se suspenen i el director de la CIA torna a Washington
estat just a la frontera –de Rafah–, i aixÚ està causant problemes ara mateix amb Egipte”.
Tot i aixÚ, els tancs de l’exèrcit israelià ja eren dins de Rafah, no només a la terminal fronterera amb Egipte, sinó també a la perifèria de la ciutat, a menys de quatre quilÚmetres del centre urbà. En el que semblava que era el prolegomen d’un avanÁ terrestre, Rafah va patir ahir un bombardeig intens pels tancs i l’aviació israelians. Hamàs i la Gihad Islàmica palestina van confirmar que hi havia combats a l’est de la ciutat de Rafah. Un testimoni, Muhanad Ahma Qishta, citat per l’agència France-Presse, deia que “l’exèrcit d’ocupació continua disparant obusos a cegues sobre els barris de l’est de Rafah, i que, a més, els atacs aeris s’han intensificat. Fins i tot les zones presentades com a segures per l’exèrcit israelià són bombardejades”. Segons les Nacions Unides, unes 80.000 persones havien abandonat fins ahir la ciutat.
Davant la reacció irada que van provocar a Israel –ministres, funcionaris, comentaristes...– les paraules de Joe Biden, el portaveu del Consell de Seguque retat Nacional dels Estats Units, Jack Kirby, va haver de remarcar ahir que “Biden va deixar clar que Israel tindrà les armes necessàries per defensar-se. Els Estats Units continuaran proporcionant a Israel les capacitats que necessita, perÚ no vol que certes categories d’armes nord-americanes es facin servir en certs tipus d’operacions a Rafah”. Un portaveu del Departament d’Estat va insistir ahir que Israel té altres opcions d’actuació a Rafah i que Washington els donaria suport.
Ahir al matí fonts nord-americanes i dels mediadors àrabs – Egipte i Qatar– eren moderadament optimistes en una nova jornada de negociació al Caire, “amb la presència de totes les parts” i a què es van afegir representants de la Gihad Islàmica i d’altres faccions palestines. Els negociadors de Hamàs van tornar una vegada més a Doha (Qatar), aparentment a causa de la irrupció de les tropes israelianes a Gaza.
El director de la CIA, William Burns, que des de dissabte va ser present a les negociacions, alternant visites al Caire, Doha i Tel-Aviv, tornava ahir a Washington. Segons el portaveu Jack Kirby, la tornada estava prevista i no representava el final de la negociació. Tampoc, va assenyalar, el final de les converses dels EUA amb Israel sobre Rafah. Segons una font egípcia citada pel mitjà qatarià Al-Jadeed al-Araby, “el director de la CIA no va aconseguir durant la seva visita a Tel-Aviv treure Netanyahu de la seva posició de negar-se a fixar una data per posar fi a la guerra” ni que no acceptés “una fórmula que li permet fer operacions militars llampec quan calgui”.
Benjamin Netanyahu no acceptarà un acord amb Hamàs de canvi d’ostatges israelians per presoners palestins, tret que aquest acord li permeti tirar endavant amb l’operació a Rafah, destinada a erradicar els últims batallons del braÁ armat de Hamàs, segons dos funcionaris nord-americans, un d’ells retirat, citats per la cadena NBC.c