Milei fa servir la segona vaga general per reforçar el seu discurs ultraliberal
Els carrers argentins es queden buits, però el president no modifica el rumb
L’ultraliberal Javier Milei va enfrontar ahir la segona vaga general contra la seva política de brutals retallades econÚmiques des que el 10 de desembre va arribar a la presidència de l’Argentina. Després de cinc mesos a la Casa Rosada, Milei viu embrancat en una batalla permanent per la credibilitat, per fer que els argentins confiïn per fi en un mandatari que transformarà el país, que canviarà el sentiment de crisi perpètua i inseguretat que els domina des de fa dècades. La vaga, relativament exitosa, va ser un capítol més d’aquesta batalla. Convocada per la principal central obrera del país, la peronista Confederació General del Treball (CGT), n’hi ha prou de paralitzar el transport públic perquè les principals ciutats, i especialment Buenos Aires –on viu la tercera part del país, incloent-hi l’àrea metropolitana–, presentin un aspecte de dia festiu, tal com va passar ahir.
Els treballadors de trens, metro i bona part de les línies d’autobusos urbans i metropolitans es van afegir a la vaga. Van aconseguir limitar l’accés massiu a la capital argentina i, tot i que no hi va haver piquets per evitar l’arribada amb automÚbil a Buenos Aires, molts treballadors van decidir quedarse a casa. Tot i aixÚ, gran part del comerÁ va obrir i algunes escoles privades van fer classe, perÚ amb menys alumnes. La majoria de vols es van veure afectats i les aerolínies van quantificar les pèrdues en uns 60 milions d’euros.
A diferència de la primera vaga general contra Milei, el 24 de gener, ahir no hi va haver piquets que tallessin carrers o accessos, ni una manifestació a Buenos Aires. D’aquesta manera, la CGT va provar de maximitzar l’aturada, perquè per aconseguir una gran mobilització s’hauria vist obligadaa permetre que funcionés el transport públic, encara que fos parcialment.
No es van produir incidents greus, perÚ la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, va pujar a un bus a Buenos Aires i va assegurar que hi va haver agressions contra conductors d’autobús que van decidir no secundar la vaga.
Héctor Daer, un dels tres líders de la CGT, va qualificar la vaga de “contundent” i va comminar el Govern a “prendre nota” i “reconfigurar la política d’ajustos”.
Tot i aixÚ, les imatges d’un Buenos Aires gairebé buida com a termÚmetre de la vaga no signifiquen que Milei tingui avui menys suport que ahir. De fet, el mandatari va convertir la vaga convocada per uns sindicats verticalistes i desprestigiats per la seva vinculació amb el peronisme i la corrupció en un argument a favor per al projecte de refundació del país, que passa bàsicament per reduir l’Estat a la mínima expressió i confiar la sort dels argentins a la llibertat de la iniciativa privada.
Al matí, el portaveu de la Casa Rosada, Manuel Adorni, va qualificar la vaga de “forassenyada” i d’“un atemptat contra la butxaca i contra la llibertat de la gent”. El dia anterior Adorni havia traÁat una línia entre els que donen suport a l’aturada i els que no, entre els que es resisteixen a la modernització de l’Argentina i els que no. “Aturen els que volen continuar fent de l’Argentina un camí de servitud, els fonamentalistes de l’endarreriment que carreguen sobre l’esquena dels treballadors. Als que pensen extorsionar els argentins per tornar al poder, aquesta Administració els informa que només es guanyaran el menyspreu de tots els que demà [per ahir] volen i, a més, necessiten anar a treballar”, va declarar Adorni. Mentrestant, Milei feia campanya a les xarxes popularitzant el hashtag “Jo no paro”, difonent a les xarxes socials una foto amb una samarreta amb l’esmentat eslÚgan.
El Govern va habilitar un telèfon especial perquè els treballadors denunciessin “extorsions” dels sindicats per obligar-los a fer vaga i va assegurar que va rebre prop de 2.000 trucades. També va deixar clar que, contravenint la tradició, el salari d’ahir seria descomptat de la nÚmina dels treballadors públics que van secundar la vaga.
Milei va guanyar les eleccions de l’any passat, en segona volta, amb el 55% dels vots. En relació amb aquest percentatge, el suport popular al líder ultradretà ha caigut, perÚ la seva imatge positiva continua sent alta, un 46,5% – segons dades d’un sondeig de principis de maig de la consultora Synopsis–, malgrat que l’horitzó social és fosc: ja s’han comenÁat a aplicar retallades –especialment a les pensions–, s’han produït milers d’acomiadaments públics, es preveu el tancament de desenes d’organismes estatals, s’ha paralitzat l’obra pública, la pobresa creix –ja gairebé arriba al 60% dels argentins–, i la inflació anual, tot i que descendeix lleument, se situa en el 288%. El resultat de la retallada és que l’Argentina va aconseguir el superàvit fiscal durant el primer trimestre, dada macroeconÚmica que no es donava des del 2008.
Tot i que també té una imatge negativa del 46,4%, l’alt suport a Milei s’explica perquè el llibertari està aconseguint mantenir aquest discurs polaritzador que situa davant seu el peronisme i el kirchnerisme, encarnat pels expresidents Cristina Fern·ndez i Alberto Fern·ndez, com a origen de tots els mals de l’Argentina.
O sigui, els argentins encara pensen que el líder anarcocapitalista pot obrar el miracle de treure el país del pou, com a prova que la mateixa enquesta indica una xifra a l’alÁa: el 52,2% dels ciutadans creuen que la situació econÚmica haurà millorat d’aquí un any.c
L’aturada sindical no afecta Milei, que, malgrat les retallades, manté un alt suport, del 46,5%