El fiscal general descarta dimitir malgrat el “tribunal d’honor” del Senat
Álvaro García veu el PP darrere una estratègia de desgast i assetjament contra ell
El fiscal general de l’Estat, ¡lvaro García Ortiz, no cedirà davant les pressions a què està sotmès des que va assumir el càrrec l’agost del 2022, en substitució de Dolores Delgado, i per aixÚ descarta dimitir malgrat l’ofensiva que ha patit els últims dies des de diversos fronts i en què veu el PP darrere.
Ho va assegurar ahir a la Ser quan li van preguntar sobre les conseqüències per a ell de la reprovació que dimecres va aprovar el Senat, amb majoria absoluta del PP. García considera que tant la Cambra Alta com al seu dia el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –que el va considerar inidoni per al càrrec– l’han sotmès a un “tribunal d’honor”.
A parer seu, el Senat va cometre un “error de concepció” quan el va considerar un “actor polític”. “El fiscal general no pot ser destituït pel Govern, no està sotmès al control polític del Senat perquè no és part del Govern”, va aclarir.
Pel PP, les associacions conservadores de fiscals i el bloc conservador de l’Úrgan de govern dels jutges, García actua al dictat de l’Executiu, sense una independència real. Les suspicàcies sobre ell provenen del seu càrrec com a número dos a la Fiscalia General de l’Estat (FGE) quan Delgado n’estava al capdavant, nomenada pel president del Govern espanyol, Pedro S·nchez, just després de deixar el càrrec com a ministra de Justícia, un trànsit que es va veure com un intent de l’Executiu de controlar el ministeri públic. García Ortiz va ser durant tot aquell temps la mà dreta de Delgado, amb qui havia compartit espai a la Unió Progressista de Fiscals (UPF).
Després de la dimissió de Delgado per motius personals, el Govern central va optar per la continuïtat de la seva feina i va nomenar com a substitut García. Delgado havia estat la diana de múltiples crítiques durant el seu temps a la FGE, que van ser assumides després pel successor.
Tant a Delgado com a García els ha perjudicat que l’Úrgan assessor de la FGE, el Consell Fiscal, estigui actualment format per una majoria conservadora, que no els ha donat treva en la seva política de nomenaments i que ha recorregut als tribunals per parar-li els peus en l’ascens com a fiscals de sala a membres més prÚxims a la UPF.
García també s’ha trobat amb l’oposició del Tribunal Suprem (TS), que ha arribat a dictaminar en una sentència que va incórrer en una “desviació de poder” quan va ascendir de categoria Delgado perquè pogués anar de fiscal de sala a l’Alt Tribunal i així no haver de tornar al seu càrrec com a fiscal de l’Audiència Nacional. El Suprem també ha rebutjat els dos intents de García de fer fiscal de sala Delgado –primer, com a fiscal del Militar, i després, de MemÚria Democràtica–.
Després de les eleccions del 23 de juliol, el CGPJ va aconseguir, gràcies a la majoria conservadora, fer un informe en contra de la idoneïtat de García quan el Govern central va anunciar que el tornava a proposar com a fiscal general. Entre altres coses, els vocals van al·legar la sentència del TS per justificar el mal ús de la institució per la seva part. Era la primera vegada que l’Úrgan dels jutges no donava l’aval per a aquest càrrec. Tot i aixÚ, aquest informe, com que no era vinculant, no va afectar el nomenament.
Fonts socialistes van criticar aleshores que la decisió del CGPJ era fruit de la tensió interna per la situació d’interinitat de l’Úrgan que viu des de desembre del 2018 pel bloqueig del PP a la renovació.
García Ortiz es preocupa molt de criticar les resolucions judicials, tot i que sí que va deixar caure ahir a l’entrevista que “canviar dinàmiques en estructures tan conservadores com són la cursa fiscal, com és la justícia en aquest país, sabíem que tenia un cost”.
Una de les associacions de fiscals més combativa amb l’actual fiscal general, l’Associació Professional i Independent de Fiscals
El cap del ministeri públic creu que la Cambra Alta va errar quan el va considerar un actor polític
García Ortiz s’ha vist perjudicat per la majoria conservadora al TS, el Consell Fiscal i el CGPJ
(APIF), va recórrer davant la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem el nomenament de García l’any passat, malgrat l’informe contrari del CGPJ. Els magistrats que l’han de resoldre són els mateixos que van dictaminar que havia incorregut en una desviació de poder per ascendir Delgado.
Malgrat que s’absté de criticar les resolucions de l’Alt Tribunal, de qui afirma que manté un criteri diferent del seu, sí que ha sol·licitat la recusació dels magistrats que han d’estudiar aquest últim recurs, entre altres coses, perquè un d’ells, José Luis Requero, havia afirmat en un article que tant García com el Tribunal Constitucional eren uns “apesebrados”.
També cal afegir-hi un últim cop al fiscal general, després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) decidís admetre a tràmit una querella interposada per la parella d’Isabel Díaz Ayuso contra la fiscal cap de Madrid i el fiscal que l’investiga per frau fiscal per haver difós una nota de premsa per aclarir una “falÚrnia intencionada”, promoguda pel gabinet de la presidenta madrilenya contra la Fiscalia. García Ortiz ha defensat que la nota no va donar dades reservades, sinó que pretenia desmentir una informació falsa, a més d’assumir-ne la responsabilitat.