Difícil opa del BBVA sobre el Sabadell

Mai fins ara una oferta pública d’adquisició d’accions (opa) d’un banc havia estat rebuda amb tant rebuig polític, empresarial i social com la que ahir va presentar el BBVA sobre Banc Sabadell. Com vam dir la setmana passada, els directius de l’entitat d’origen basc van a totes per aconseguir el banc català, el quart del país, i poder consolidarse pràcticament al mateix nivell que el Santander i CaixaBank. PerÚ les dificultats que planen sobre l’operació de compra del BBVA són tan grans que s’augura una llarga i complexa batalla, financera i legal, d’incert resultat.

El consell d’administració i els directius del Sabadell, amb Josep Oliu al capdavant, no van acceptar l’oferta formal que els va presentar fa onze dies el BBVA perquè consideraven que no valorava prou l’entitat ni la seva capacitat futura de creixement i de generació de beneficis.

Ara, després de l’opa hostil presentada ahir, la decisió queda en mans dels accionistes de Sabadell, la majoria dels quals són mitjans i petits estalviadors, molts d’ells clients de l’entitat. El BBVA els ofereix un 30% més del valor de les seves accions partint de la cotització del 29 d’abril passat –la mateixa oferta que la inicial–, i hauran d’analitzar en les prÚximes setmanes si aixÚ els convé.

Els grans fons d’inversió internacionals, que són els accionistes majoritaris, alguns dels quals ho són també del BBVA, no tenen en conjunt més d’un 10% de l’entitat i, per tant, són influents, perÚ no decisius. En la decisió final dels mitjans i petits accionistes del Sabadell, al marge de la rendibilitat econÚmica que puguin obtenir, també hi pesarà molt el factor emocional de la seva vinculació amb el banc i la seva voluntat d’independència.

PerÚ el resultat de l’opa esmentada no depèn només de la voluntat dels seus accionistes, atès que l’última paraula la tenen el Banc Central Europeu i el Govern espanyol, que són els qui l’han d’autoritzar després del dictamen que estableixin les autoritats de la competència espanyoles i europees.

D’entrada, l’opinió del Govern espanyol no és favorable a la integració del Sabadell al BBVA perquè suposaria una excessiva concentració del sector bancari espanyol, que quedaria pràcticament en mans de tres grans entitats que tindrien el 70% del sector, fet que reduiria la competència, amb efectes negatius per als clients i les empreses. Així ho va dir ahir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. Altres arguments seus són que provocaria una reducció en termes d’estabilitat i de transmissió de la política financera, més costos financers i d’activitat en algunes autonomies –com la valenciana i Catalunya– i un pas enrere en la inclusió financera.

Els governs autonÚmics de València i Catalunya, on el Sabadell té les seves seus oficial i operativa, respectivament, la majoria de partits polítics, les organitzacions empresarials i les cambres de comerÁ de les dues comunitats –que temen un impacte negatiu per a les pimes–, així com les organitzacions de consumidors i els sindicats, es van pronunciar també ahir en contra de la integració bancària per raons similars a les explicades pel ministre d’Economia.

No s’havia vist res de similar en les opes anteriors a Espanya. Aquestes posicions no són decisives, perÚ defineixen un estat d’opinió molt negatiu per als plans del BBVA. Únicament la patronal espanyola CEOE va demanar que es respecti la decisió dels accionistes.

El president del BBVA, Carlos Torres Vila, confia, segons va dir ahir, que els accionistes del Sabadell, el Govern espanyol i la societat en el seu conjunt acabaran apreciant els beneficis que suposa la integració de les dues entitats per a l’economia, els clients i el sector financer. PerÚ té al davant un gran esforÁ de persuasió per canviar el clima d’opinió que té en contra. El procés, en qualsevol cas, acaba de comenÁar i, com hem dit, serà llarg i complex.c

L’oferta de compra és hostil i causa un gran rebuig polític, econòmic i social