Els equilibris de Biden
La decisió de Joe Biden de frenar la tramesa d’armament a Israel mostra els equilibris i les contradiccions de la política del president dels EUA en la seva relació amb Israel i amb el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu. La Casa Blanca, que s’ha esforÁat durant mesos perquè el Congrés aprovés un paquet d’ajuda militar a Israel per valor de 26.000 milions de dÚlars, expressa ara el seu temor que 3.500 bombes pesants dels Estats Units puguin provocar una matanÁa en zones urbanes davant l’anunciada invasió de Rafah.
Des de l’inici del conflicte, Washington ha advertit de diverses línies vermelles que Netanyahu no havia de sobrepassar. I les ha ultrapassat totes, ignorant els avisos i les amenaces de Biden, que, malgrat aixÚ, no ha deixat d’expressar mai el seu suport indestructible a Israel, com va passar dimarts en el discurs en record de l’Holocaust. També ha estat molt explícit en la seva condemna de l’antisemitisme, després de les ocupacions estudiantils de nombroses universitats. I Netanyahu li ha agraït aquest suport ignorant en diverses ocasions les advertències de la Casa Blanca.
Biden s’hi juga molt, en la guerra de Gaza. Segons com evolucioni podria convertir-se en el seu Vietnam electoral. Les primàries demÚcrates ja van fer aflorar bosses de votants propalestins crítics amb la posició de Biden, i la crisi als campus no l’afavoreix en absolut, com tampoc les pressions dins el seu propi partit, que intenta contrarestar amb gestos i anuncis que apaivaguin els votants demÚcrates. En les seves declaracions, en una estranya assumpció de responsabilitat, Biden va admetre que les bombes americanes han estat utilitzades per Israel per matar civils a Gaza i va avisar que aturarà noves trameses d’armes ofensives si es produeix la invasió israeliana de Rafah, un gest que és més que simbÚlic, és un ultimàtum.
La seva relació amb Netanyahu sembla refredar-se cada vegada més, en especial després de saber-se que la Casa Blanca prepara un informe per al Congrés sobre si Israel, fent servir armes nord-americanes, podria haver violat el dret internacional. Amb aquestes mesures, Biden augmenta la pressió a Netanyahu perquè accepti una treva amb Hamàs, perÚ ahir el premier israelià li va respondre indirectament amb un vídeo del seu discurs el dia de l’Holocaust, en què reiterava que “cap pressió, cap decisió no impedirà que Israel es defensi”, mentre que Trump acusava el president de “prendre partit” per Hamàs. Biden continua amb el doble joc dialèctic. Eleva la pressió sobre Netanyahu i dona mostres de lideratge amb algun pas més contundent mesos abans de les presidencials, i alhora, sabedor de la forÁa i influència del lobby jueu, reafirma el suport total al dret d’Israel a defensar-se.
És un equilibri molt difícil, si no impossible, i deixa en l’aire la pregunta de si el progressiu canvi d’opinió de Biden és real i obeeix al que pensa o si és una estratègia davant les eleccions.c
El president eleva la pressió sobre Netanyahu sense deixar de donar suport a Israel