12-M: decideixen els indecisos
Tot apunta que els que decidiran el resultat electoral a Catalunya seran els indecisos i els que al final es quedin a casa. Una setmana abans d’aquestes eleccions del 12 de maig, els principals sondejos apuntaven que encara hi havia un 40% d’electors que no havien decidit el vot. I com sol passar en tots els comicis, no tots tenen l’electorat mobilitzat igual. En aquest cas, segons la demoscÚpia, qui més pot patir que els votants es quedin a casa seria el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que encapÁala la llista d’ERC. Per aixÚ, és previsible que tots els seus esforÁos se centrin a demanar als electors que, encara que sigui amb mandra, diumenge vagin a les urnes per no regalar la victÚria a cap adversari.
La convocatÚria precipitada de les eleccions, deu mesos abans de finalitzar la legislatura, forÁada per la falta de suport a uns pressupostos expansius que es van tombar per la falta d’un sol vot quan els comuns es van despenjar de l’acord, no estava a l’agenda política. I per aixÚ, probablement, una part important dels electors no estava en mode electoral.
L’últim sondeig del CIS confirma la victÚria dels socialistes a Catalunya, apunta un empat tècnic entre Carles Puigdemont i Pere Aragonès a la segona posició i augura una pujada important del PP, en plena pugna amb Vox pel vot més espanyolista. PerÚ com assenyalen totes les enquestes encarregades per diversos mitjans, també es dona per suposada una sonora entrada d’AlianÁa Catalana al Parlament, el partit islamÚfob que lidera Sílvia Orriols, que sens dubte serà la notícia de la nit electoral.
La campanya que avui s’acaba ha tingut alguna cosa d’atípica, perquè a diferència del que passa normalment, ara tot el peix no estava venut. L’aspirant socialista, favorit en els sondejos, ha tirat de manual obrint el paraigua per refusar les crítiques i posant-se de perfil per no cometre errors. Ha basat la campanya prometent en cada frase que vol iniciar una nova etapa, encara que no se sap per fer què, i s’ha posat al servei de Pedro S·nchez per capejar el temporal del PSOE. Per la seva banda, Junts ho ha fiat tot a Carles Puigdemont,
que fins i tot ha col·locat la seva foto a la papereta electoral, ambientat amb la retÚrica de la restitució, que serà poc èpica si, com tot apunta, no és el guanyador de les eleccions. I el president Aragonès ha optat per posar en valor els fruits de la negociació amb el PSOE, amb l’amnistia i el traspàs dels trens de Rodalies, ha fet lluir que l’atur està en mínims histÚrics i que l’economia catalana continua creixent i ha posat a sobre la taula la urgència de pactar un nou model de finanÁament en què Catalunya recapti tots els impostos, cosa que li ha suposat suports como els de l’exconseller Andreu Mas-Colell, que li ha mostrat suport públicament.
Davant d’aquest escenari, a 48 hores que s’obrin els col·legis, resulta impredictible saber qui serà el proper president. El 2021 Salvador Illa va guanyar els comicis, empatant en escons amb ERC, perÚ aquesta victÚria només li va servir per ser el cap de l’oposició. AixÚ mateix li va passar a Ciutadans el 2017, que va guanyar aquelles eleccions i que ara, constatada la insolvència d’aquest projecte polític, desapareixerà completament del tauler polític després de repartir-se el botí entre el PSC, el PP i el Vox. I a Barcelona també va ser el cas d’Ernest Maragall el 2019 i de Xavier Trias el 2023: tots dos van guanyar les eleccions, perÚ els pactes contra natura, amb el suport de Manuel Valls a Ada Colau, primer, i la curiosa alineació entre socialistes, populars i comuns, després, van arrabassar l’alcaldia al candidat més votat. I més recentment, Núòez Feijóo es va quedar a l’oposició després de guanyar les eleccions i no sumar més suports que els d’Abascal.
No es pot descartar que haguem d’anar a una segona volta. A Espanya ja ha passat dos cops: el 2016, quan no es va investir Mariano Rajoy, i el 2019, quan Pedro S·nchez va descartar inicialment pactar amb Podem. I tampoc s’ha d’oblidar que de la configuració del tauler polític català depèn també la precària majoria parlamentària que sustenta el PSOE al Congrés. Amb una repetició electoral, el PSC pot acusar el desgast del PSOE i de S·nchez, i Puigdemont probablement haurà evaporat l’èpica del retorn i de la restitució, i potser decideixi fer un pas al costat. Avui tots rebutgen pactar amb tots, perÚ veurem què diuen dilluns. Els abstencionistes i els indecisos tenen la paraula.c
Avui tots rebutgen pactar amb tots, però veurem què diuen dilluns