El doctor Caralps, el pioner: “Estàvem convençuts que tot aniria bé”
El 1965, amb 23 anys, Josep Maria Caralps anava dues tardes cada setmana al laboratori de cirurgia experimental que havia muntat el seu pare al Sanatori de Terrassa, on oficiava com a cirurgià en cap. Pare i fill, juntament amb altres doctors, solien experimentar amb trasplantaments de cor i pulmó en gossos. Al cap de 19 anys, Caralps i Josep Oriol Boní feien el primer trasplantament de cor a un humà a Espanya amb resultats positius.
El metge s’havia format profusament en cirurgia a l’hospital Maimonides de Brooklyn (EUA), i després en cirurgia cardíaca a l’hospital de Loyola i a Chicago (EUA). El febrer del 1984, en una estada de nou dies a la Universitat de Cambridge, va veure el primer trasplantament de cor humà, el seu objectiu de sempre. “Vaig seguir el postoperatori i ho vaig apuntar tot. Vaig elaborar un petit protocol que havíem de fer servir amb els malalts de Barcelona”, explica. De tornada a l’hospital de Sant Pau, tots els caps de servei van donar suport entusiasta al seu projecte.
Faltava trobar un receptor i un donant. El primer va ser Juan Alarcón, que va demanar al doctor un dia per pensar-s’ho abans d’acceptar. El segon, un jove mort en un accident. Boní va fer l’extracció a l’hospital de Bellvitge mentre Caralps preparava el receptor a Sant Pau. “No vam improvisar. Tot estava absolutament preparat i estudiat i tothom sabia què havia de fer i com ho havia de fer, és l’única manera que aquestes coses puguin sortir bé”, rememora. La intervenció per suturar el cor empeltat va durar ex
actament 58 minuts. El cor va comenÁar a bategar de seguida i Alarcón va poder comenÁar a fer una vida absolutament normal. “Lamentablement va morir al cap de nou mesos a causa d’un rebuig agut que ens va passar per alt a l’última analítica. Va morir sobtadament i plàcidament al llit”, diu el cirurgià. El segon trasplantat, un professor de la Universitat de La Laguna de les Canàries, l’agost del 1984, va sobreviure 21 anys.
Els protagonistes de la fita no van buscar repercussió mediàtica. Ni tan sols van fer fotografies de la intervenció pionera, indica el doctor: “L’endemà ens va trucar un periodista i li vam dir que ens sabia greu, perÚ no li podíem explicar res, tot i que després va ser un esclat mediàtic. El cor és un Úrgan especial per a la persona, més que no pas un ronyó o el fetge, malgrat que la tècnica quirúrgica del ronyó i del fetge és més complicada que la del cor”. El doctor Caralps esperava retrobar-se ahir, a la celebració organitzada per l’hospital de Sant Pau, amb un home a qui va fer un trasplantament quan era adolescent el 1988 i, 34 anys després, fa vida normal.c