Noruega, la meca laboral per a les infermeres que emigren
El 2023, 6.646 van deixar la seva comunitat i 1.473 van sortir fora
Infermeres que es formen a la seva regió i no hi exerceixen malgrat la inversió duta a terme. La causa? La inestabilitat laboral, contractes per dies i fins i tot per hores, baixos salaris, falta de professionals, el reconeixement de l’especialitat o no, el fet de no veure reconeguda la categoria professional que haurien de tenir... En total, l’any passat van emigrar 8.119 infermeres, la majoria a una altra província o autonomia (6.646) i 1.473, a l’estranger, i com a destinació preferida, Noruega. Per entendre la magnitud d’aquesta xifra, n’hi ha prou amb dir que és una mica menys que totes les infermeres que es graduen a l’any (unes 10.000).
Aquestes són algunes de les dades que el president del Consell General d’Infermeria (CGE), Florentino Pérez Raya, va oferir ahir en relació amb la mobilitat d’aquestes professionals. Pérez Raya va reiterar que “la raó principal per a aquesta elevada mobilitat no és cap altra que la precarietat laboral que viu el sector i la temporalitat i les males condicions laborals“. I és que la temporalitat entre les infermeres no baixa del 30%, molt lluny del 8% marcat com a objectiu pel Govern espanyol.
“Les infermeres que viuen enllaÁant contractes, moltes vegades de dies i fins i tot per hores, veuen com la seva vida personal es veu afectada i els resulta gairebé impossible conciliar la vida laboral i social. Renunciar a un
Les graduades es traslladen buscant millors condicions laborals i salarials
contracte, que de vegades s’ofereix d’un dia per l’altre, suposa una penalització que els porta directament a l’últim lloc de la borsa de treball. Com no han d’anar a buscar feina a una altra banda, ja sigui fora de la seva província o en un altre país?”, es demanava Pérez Raya.
Segons Diego Ayuso, secretari general del CGE, la infermeria és una professió que en aquest moment té plena feina. Per aixÚ, “la manera d’aconseguir atreure infermeres és que es traslladin d’un altre lloc, per aixÚ hi ha una alta mobilitat”, va explicar.
Per Ayuso “no és casualitat que la regió que més infermeres reté (Navarra) sigui també la que ofereix millors condicions. PerÚ no només afecta el salari, si treballes en un servei amb deu companyes més, la teva càrrega assistencial no és la mateixa que si ho fas amb la meitat. La sobrecàrrega, l’estrès de no tenir prou personal, també passa factura, si veus que no pots atendre els teus pacients com es mereixen, aixÚ també és rellevant a l’hora d’optar per canviar de domicili”.
Mentre que a Europa la ràtio d’infermeres per cada 1.000 habitants és de 8,73, a Espanya és del 6,3. Entre comunitats, la disparitat és enorme, i s’arriba gairebé a duplicar entre la que en té més (Navarra, amb 8,93) i la que menys, Múrcia (4,74).
PerÚ no només emigren a altres regions, també a l’estranger. Només el 2023, 1.473 infermeres van sol·licitar la documentació necessària per exercir a fora. Les principals destinacions són Noruega (336), els Estats Units (226) i el Regne Unit.
Segons José Luis Cobos, vicepresident del CGE, és que “les infermeres espanyoles estan molt sol·licitades als països més desenvolupats”. “La nostra formació i prestigi internacional –afegeix– les fa molt valuoses per a qualsevol sistema sanitari. PerÚ aixÚ ens està fent perdre capital humà molt preparat”.c