Les conseqüències de les males decisions
Clara Roquet dirigeix la minisèrie ‘Las largas sombras’, que avui estrena Disney+
Els vells pecats projecten llargues ombres, diu un proverbi anglès. Sobre aquesta idea va pivotar la novel·la Las largas sombras, que Elia Barceló va publicar fa 15 anys i que ha servit d’inspiració a la sèrie homÚnima que avui arriba a Disney+. Dirigida per la catalana Clara Roquet, que amb la seva Úpera prima, Libertad, va guanyar dos premis Goya (entre ells, direcció novell) i quatre premis Gaudí (incloent-hi pel·lícula), la sèrie es presenta com un thriller femení que reflexiona sobre el pes de la culpa i com evoluciona l’amistat amb el pas dels anys.
La sèrie segueix un grup de dones que veuen com les seves vides estables a Elda (Vinalopó Mitjà) son sacsejades quan apareixen les restes mortals de la Mati, una companya d’institut que va desaparèixer durant el viatge de final de curs a Mallorca. Després de 25 anys, cap no ha pogut oblidar aquella misteriosa desaparició que la policia va considerar voluntària. Elena Anaya, Belén Cuesta, Irene Escolar, Marta Etura, Itziar Atienza, Ana Rayo i Lorena López encapÁalen un repartiment predominantment femení.
“No deixes de ser mai la persona que eres abans i els traumes que no vas resoldre en el passat els vas arrossegant fins que en algun moment tornaran a aparèixer”, avanÁa Roquet a La Vanguardia. La sèrie utilitza el gènere del thriller i del whodunit (qui ho ha fet?) com a excusa narrativa per parlar, sobretot, “de personatges amb moltes capes i de temes molt complexos, com l’herència familiar, l’ambient d’un poble petit, els prejudicis, com et veuen els altres i com et veus tu o com es pot conviure després de ser víctima d’un abús”.
L’esperit de la sèrie es reflecteix perfectament en aquest proverbi que dona nom al llibre i la sèrie. “El que ha succeït en el passat, si no hi poses llum, ho continuaràs arrossegant i projectarà una ombra en el teu present”, afegeix la directora, que avanÁa que la desaparició de la Mati serà el detonant perquè totes les protagonistes vegin pujar a la superfície tots els traumes que estan enterrats fa anys a la motxilla personal de cadascuna d’elles.
Una altra frase que llanÁa una de les protagonistes, i que també defineix la sèrie, és: “Som conseqüència de les nostres decisions, especialment les dolentes”. Per Roquet, aquestes males decisions “acaben afectant inconscientment la teva vida i defineixen la teva identitat molt més del que et penses”. I posa l’exemple de la Rita (Elena Anaya), “que va fugir a Londres, perÚ que després s’adona que continua atrapada en aquest lloc del passat no resolt”.
A la cineasta li agradaria que després dels sis episodis “l’espectador es quedés amb la idea de complexitat, que ningú no és només botxí o víctima, que tothom és víctima abans que faci mal a una altra persona; és necessària una reflexió col·lectiva de com la societat ha arribat a aquest punt”. També confia que la sèrie aconsegueixi transmetre el missatge que “la manera de guarir les coses i treure els fantasmes de l’armari és fent-hi llum i parlant-ne”.