L'amagatall romà de Mussolini
Roma reobre els búnquers de la Segona Guerra Mundial construïts sota Villa Torlonia, la residència del dictador feixista
El parc de Villa Torlonia és un oasi verd a l’est de Roma. Allunyat del circuit turístic, hi ha qui aprofita el bon temps primaveral per córrer o llegir a l’aire lliure. Una parella es fa moixaines sota l’ombra d’un pi amb vista a la imponent mansió, coneguda com el Casino Nobile, decorada amb magnífics frescos i vidrieres.
Costa d’imaginar que el refugi de pau de Villa Torlonia va ser, durant catorze anys, la residència a Roma del dictador feixista Benito Mussolini. Hi va viure entre el 1929 i el 1943 amb la seva família: la seva dona, Rachele, i els seus fills Edda, Vittorio, Bruno, Romano i la petita Anna Maria. I no només això, sinó que, amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial i els primers bombardejos a Itàlia, s’hi va fer construir, a partir del 1940, tres estructures subterrànies per protegir el dictador dels projectils que queien des de l’aire.
Primer va ser un refugi que es va aixecar adaptant el que era un celler subterrani sota el petit llac del parc. Després, el 1941, es va construir un refugi antiaeri sota de la mansió, fins que el desembre del 1942 es va optar per dur a terme un veritable búnquer que no va arribar a ser utilitzat mai pel Duce, arrestat el 25 de juliol del 1943. Ara, i després d’uns anys tancats al públic, els amagatalls romans de Mussolini ja es poden tornar a visitar després d’una profunda restauració i una instal·lació sensorial que permet als visitants imaginar l’angoixa que sentien els romans que es protegien de les bombes dels aliats que van fuetejar Roma entre els anys 1943 i 1944.
“Es tracta d’un lloc que ens fa reflexionar sobre la tragèdia de la guerra, un fet lamentablement molt actual en aquest moment”, va destacar, durant la reobertura, l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, al·ludint als conflictes en curs a Ucraïna i a l’Orient Mitjà.
Villa Torlonia era una de les sumptuoses vil·les principesques de Roma de la poderosa família Pamphili, que, després de convertir-se en Villa Colonna, el banquer Giovanni Torlonia va comprar el 1797 –després d’haver obtingut el títol de marquès– i la va restaurar convertint-la en un veritable palau. La vil·la estava en mans de la família Torlonia fins que la va cedir a Mussolini els anys vint del segle passat. En aquells jardins, la família Mussolini gaudia de festes, cerimònies fastuoses, partits de tennis o exercicis d’equitació. La seva dona Rachele, una dona de camp, va arribar a construir-hi fins i tot el seu propi hort.
“Per a Mussolini era important donar aquella imatge d’unitat familiar”, explica l’historiador expert en el feixisme Davide Conti. “Villa Torlonia representa el trasllat simbòlic a la ciutat del poder i dels emperadors romans, però també l’elecció de no anar a viure als palaus del govern romà que havien representat la Itàlia liberal”, continua.
Quan va esclatar la guerra, va ser necessari trobar un refugi per a ell i per a la seva família, a més de l’ampli nombre de servents que treballaven per a ells. El primer espai que van trobar va ser l’antic celler, que no és visitable, al qual s’accedia sortint de la casa i baixant unes petites escales. El segon refugi sí que es trobava sota del Casino Nobile, que ara els visitants poden descobrir amb projeccions d’imatges dels Mussolini en l’època. També hi ha vídeos dels bombardejos de Roma, recuperats de l’Institut LUCE –la maquinària cinematogràfica que va crear el règim com a instrument de propaganda–, i recreacions fetes per actors del que seria la vida en un búnquer durant un bombardeig. Es tracta d’un refugi antiaeri, utilitzat el 1942 i el
El veritable búnquer, amb parets de quatre metres de gruix, no va ser acabat mai per l'arrest de Mussolini
1943, amb parets reforçades amb 120 centímetres de formigó armat, portes antigues i un sistema de depuració i recanvi d’aire.
El veritable búnquer es troba a sis metres sota el palau, i s’hi accedeix a través d’un passadís estret. La planta té forma de creu amb galeries de 15 metres de llarg i 2,5 metres de diàmetre, protegides per murs de 4 metres de gruix de formigó armat. La sensació és que Mussolini, executat el 1945 amb la seva amant, Clara Petacci, cada vegada volia amagar-se a més profunditat. Però el búnquer veritable no va arribar a estar mai acabat, perquè el dictador va ser arrestat abans. “Mussolini no era a Roma, era amb Hitler, durant els bombardejos que van castigar durament el barri de San Lorenzo, però la seva família segurament va baixar a refugiarse en aquests llocs”, explica Annapaola Agati, una de les creadores de la instal·lació. “Després va ser arrestat, però sabem, a través dels diaris dels custodis de la vil·la, que van ser utilitzats per les persones del barri que sabien de l’existència d’aquests búnquers”, apunta. Quan es van aturar les obres, encara faltaven per construir les portes d’aïllament, el sistema de ventilació o els banys.
Mentre els esportistes donen voltes pel parc de Villa Torlonia, a l’interior del búnquer cuirassat el visitant pot reviure aquells temps foscos gràcies a un sistema que fa vibrar el terra mentre uns altaveus rememoren el so dels bombardejos. “Aquests llocs són importants, perquè contextualitzant els espais del feixisme podem explicar aquest horror a les noves generacions com a pedagogia democràtica, en lloc d’oblidar-lo”, subratlla l’historiador Conti.