Un tafaner a l'olimp del rock'n'roll
Bob Gruen, fotògraf de grans icones musicals dels setanta, exposa la seva obra al festival Contrast d’Eivissa
…s gairebé impossible quedar-se amb una dels milers d'imatges que Bob Gruen (Nova York, 1945) ha revelat al llarg de la seva extensa carrera, un viatge al llarg de la història del rock'n'roll que el fotògraf ha recorregut juntament amb Tina Turner, els Ramones, Lou Reed, John Lennon, Led Zeppelin, Madonna, Cher o els Rolling Stones, per anomenar alguns dels artistes immortalitzats per la seva càmera, ull privilegiat de l'aparició del punk a la Nova York dels anys setanta, els retrats dels quals s'han exposat al MoMA i a la National Portrait Gallery de Londres, i que ara ha passat per Eivissa per mostrar la feina dins del festival Contrast fins al 25 de maig.
“El rock and roll és sinònim de llibertat, la llibertat d'expressarte molt alt en públic, és el que intento captar a les meves fotos, no només la moda o l'aspecte de la nit, sinó el sentiment de la nit, de llibertat”, comenta Bob Gruen tot just arribat en la seva primera visita a Eivissa. Als 79 anys, té més de sis dècades d'experiència des que va publicar la primera fotografia en un diari local, feta en un incendi. Tenia 13 anys i emprenia, per tant, una carrera que el catapultaria quan Ike i Tina Turner es van fixar en les fotos que va fer durant un concert al barri de Queens, a l'estiu del 1970. “L'Ike i la Tina eren fantàstics, un dels grups més excitants amb què he treballat, no vaig veure mai cap problema entre ells quan hi vaig ser”, comenta.
Gruen va anar durant dos anys amb el matrimoni Turner, que li va obrir la porta a l'Olimp del rock per retratar-lo al llarg de tota la seva vida fins a l'actualitat, quan encara fa treballs per a Green Day o, més recentment, Måneskin. “El negoci ha canviat molt, la fotografia s'ha simplificat, hi ha molta més gent fent fotos, cadascú amb cinc webs per publicar-les, no com abans, quan només hi havia un parell de revistes que les donessin a conèixer”.
Aquesta facilitat per difondre les imatges –“tothom pot publicar des del seu dormitori o on sigui”– li fa dubtar que la fotografia encara sigui un negoci, “ara és tothom mostrant-ho tot”.
Tot era més limitat i pròxim als anys setanta, fet que va propiciar l'amistat de Gruen amb Joe Strummer, Iggy Pop i, especialment, John Lennon, que va trobar a través de Yoko Ono per convertir-se en íntim de la parella durant la seva estada a Nova York. “Els vaig conèixer a través d'una entrevista, els van agradar les meves fotos, volien fer-les servir per a la portada de Some time in New York City. Després van dir que em volien veure més sovint i una cosa va portar a l'altra”, explica d'aquesta relació, que va donar peu a una de les fotografies icòniques de Lennon, en què se'l veu en un terrat de Manhattan amb una samarreta de Nova York, regal de Gruen mateix. “No és de cap marca, les venien uns individus al carrer, a Times Square, en vaig comprar un parell i n'hi vaig donar una a John Lennon com a regal”.
Un any més tard, el 1974, Gruen i Lennon eren al terrat del pis de l'ex Beatle fent fotos per a la portada de Walls and bridges ,i, “després de fer la part del retrat de la sessió, John em va dir: ‘Farem més fotos al terrat'. Com que l'horitzó ens envoltava, li vaig preguntar si encara tenia la samarreta que li havia regalat un any abans, com era, i se la va posar. El fet que encara la tingués un any després, i que sabés on era, em va fer saber que li agradava”.
En sentit oposat es va moure la relació amb Bob Dylan, que no li va perdonar que li fes una foto durant la gira Rolling Thunder Revue, del 1975, en què havia prohibit la presència de fotògrafs. “L'única conversa que vaig tenir amb ell va ser per dir-me que no li agradava que m'hagués colat perquè no permetia fotos, però que era un acte públic i jo pensava que l'havia de cobrir com a periodista”.
Una altra imatge llegendària és la de Led Zeppelin al peu d'un avió amb el seu nom gravat al fuselatge. “No n'eren els propietaris”, recorda, “però si el llogaves durant més d'un mes hi podies posar el teu nom. …s una imatge que reflecteix l'excés dels anys setanta amb uns homes que no en tenen prou d'aparèixer en una samarreta, van per allà amb el seu propi avió, ni tan sols una limusina els és suficient”.
Gruen va pujar més d'una vegada en aquell aeroplà que tenia barra de bar, piano i dues habitacions amb bany, una amb llar de foc. Un parell de mesos després de fer aquella instantània amb Plant, Page i companyia, va tornar a pujar per retratar Elton John, que va batejar l'avió com a Enterprise Starship. “Era el seu aniversari, venia d'una gran festa i devia tenir ressaca”, per això no va fer cas al seu mànager, que li insistia per sortir del dormitori. “Finalment va anar al bar, i allà es va trobar amb Stevie Wonder tocant Hapy birthday, es va posar de bon humor i li vaig fer una foto molt bonica”.
Entre estrelles i concerts,
“Venien les samarretes al carrer, en vaig comprar un parell i en vaig donar una a John Lennon com a regal”
Gruen s'ha convertit en part de la llegenda del rock dels setanta. “Vaig tenir la sort de néixer en aquella època, era un adolescent quan es va inventar el rock'n'roll i la gent que vaig veure era completament original”, qualitat que, a parer seu, es va anar perdent amb el temps. “Tina Turner no s'assembla a ningú, pot ser que Beyoncé intenti assemblar-s'hi, però la Tina no intentava ser ningú més”. Passa el mateix amb els Rolling Stones, una altra de les seves bandes fetitxe, “Mick Jagger té 80 anys i continua aquí, oferint a la gent una experiència de rock'n'roll”, la mateixa que Gruen ofereix amb les seves imatges i que li ha permès viure una vida “com una banda de rock”. ●