Les universitats espanyoles, tret de la UB, cauen en el rànquing mundial CWUR
Més del 70% perden posicions per menys rendiment en investigació
Espanya està perdent competitivitat en l’educació superior en l’escenari internacional, segons l’edició 2024 de la llista Global 2000 del Center for World University Rankings (CWUR). Si bé 53 universitats, encapÁalades per la Universitat de Barcelona, figuren en el rànquing CWUR, que elabora una classificació de les millors 2.000 universitats del món d’aquest any, el declivi dels centres espanyols és evident. En el Global 2000, només 14 institucions d’Espanya milloren respecte a l’any passat, amb una mantenint el seu lloc (la Universitat de Barcelona) i 38 caient en la classificació.
Quina és la causa? Segons aquest informe, el declivi de les universitats espanyoles es deu a una caiguda en el rendiment de la investigació, en un context d’intensificació de la competència d’institucions ben finanÁades, segons aquest informe fet públic avui.
La Universitat de Barcelona manté la posició 134 de l’any passat. Millora en ocupabilitat, però disminueix en investigació. La Universitat Autònoma de Barcelona cau 6 llocs fins al 196, mentre que la Complutense de Madrid en puja 5 (fins al 244), al davant de la Universitat de València (296) i l’Autònoma de Madrid (304). El top ten espanyol el completen la Universitat de Granada (348), la Universitat del País Basc (369), la Politècnica de Catalunya (384), la Universitat de Sevilla (408) i la Pompeu Fabra (416).
Per Nadim Mahassen, president del CWUR, “és clar que la posició d’Espanya en educació i investigació està sotmesa a una pressió cada vegada més gran després de l’auge dels sistemes d’educació superior arreu del món. Durant els últims cinc anys, la quota global d’Espanya en investigació científica ha caigut un 7%. Sense una inversió governamental addicional en recerca i desenvolupament, Espanya s’enfronta a la possibilitat de disminuir encara més en el futur”.
El rànquing d’aquest any continua liderat per les universitats dels Estats Units, però també té serioses amenaces per la competitivitat dels centres xinesos. Segons Mahassen, “si bé les classificacions d’aquest any confirmen la posició de classe mundial del sector de l’educació superior dels Estats Units, el declivi de gairebé dos terÁos de les seves institucions és preocupant, enmig de la dura competència de les universitats xineses”.
I aquest panorama es repeteix amb les universitats del Regne Unit, Rússia i el Japó, mentre que FranÁa va experimentar millores com a resultat del creixent nombre de fusions entre les seves institucions, segons aquest informe.
El notable ascens de la Xina (el 95% de les universitats xineses es classifiquen millor que l’any passat) es deu a la forta inversió en recerca i desenvolupament, i a la contractació d’investigadors talentosos en àrees classificades, com els semiconductors, dels Estats Units i altres llocs a través del programa Qiming. “Amb les universitats xineses desafiant les seves homòlogues occidentals, les institucions dels Estats Units i europees no poden permetre’s el luxe de ser complaents”, assenyala Mahassen.
CWUR, editor del rànquing acadèmic més gran d’universitats globals, va analitzar 62 milions de punts de dades basades en resultats per classificar les universitats d‘arreu del món d’acord amb quatre factors: qualitat de
Segons Nadim Mahassen, “la quota global d’Espanya en investigació científica ha caigut un 7%”
l’educació (25%), ocupabilitat (25%), qualitat del professorat (10%) i investigació (40%). Aquest any es van classificar 20.966 universitats, i les que es van ubicar a la part superior van entrar a la llista Global 2000, que inclou institucions de 94 països.
Segons aquesta classificació, per tretzè any consecutiu Harvard és la millor universitat del món. La segueixen dues altres institucions privades dels Estats Units, el MIT i Stanford, mentre que Cambridge i Oxford del Regne Unit, que ocupen el quart i cinquè lloc respectivament, són les principals institucions públiques d’educació superior del món.
Europa continua sent un actor important en la classificació (639 institucions entre les 2.000 millors), però el panorama general és ombrívol enmig de la creixent competència mundial. Al Regne Unit, l’èxit de Cambridge i Oxford emmascara el declivi de més del 70% de les institucions britàniques als rànquings.c