Xavi entona el mea culpa
L’equip blaugrana rep avui la Reial Societat a Montjuïc en una altra oportunitat per recuperar la segona plaça i millorar la seva autoestima
Queden al FC Barcelona quatre partits amb un objectiu poc il·lusionant alhora que necessari. Aconseguir la segona plaÁa és quelcom vital per a un club en hores baixes en què cada milió d’euros compta. Per comenÁar, implica uns 50 milions d’ingressos. …s també el passaport per anar a l’Aràbia Saudita a disputar la Supercopa d’Espanya que suposa una entrada de set milions, un més si el BarÁa accedeix a la final i dos més si aixeca el títol. Al marge queden els drets televisius i futurs acords de patrocini.
Tota aquesta pluja de milions sens dubte ajudaria que la planificació esportiva pensada surti més o menys endavant. Al marge viatja l’orgull i l’autoestima d’un club que veu com el Reial Madrid viu des de fa temps una situació oposada a la seva. L’any que ve, a falta d’oficialitat, s’hi sumarà Kylian Mbappé. “Som-hi, que aquesta setmana hem entrenat bé. I ja hem esgotat la quota de mala sort”, transmetien ahir des de la ciutat esportiva quan van rebre la visita del vicepresident esportiu Rafa Yuste, gran defensor de Xavi.
El tècnic i la cúpula esportiva estimen que en dues setmanes el panorama econòmic s’aclarirà. I que podran passar de planificar a executar sent absolutament prioritari el fitxatge d’un pivot deblaugrana
En alguns partits hauríem d’haver reestructurat el mig del camp” Xavi Hern·ndez Entrenador FC Barcelona
fensiu. Assignatura pendent des de fa un any quan Sergio Busquets va anunciar que deixava el club.
Oriol Romeu i els seus problemes de genoll no han tapat la sortida de l’excapità. La lesió de Gavi, que es va trencar els lligaments al novembre amb la selecció, també va afectar en el rendiment defensiu. “…s error meu, no hem estat a l’altura de les circumstàncies i no hem competit com volíem. Quan hem ocupat un migcampista defensiu posicional, com Oriol Romeu o Christensen, ens ha anat millor”, va explicar el tècnic fent autocrítica.
Els números diuen que fins que va desaparèixer Gavi, el BarÁa havia encaixat 12 gols en 14 jornades. A hores d’ara de la pel·lícula, són 43 gols en 34 partits. “El plantejament d’alguns partits va estar malament, hauríem d’haver reestructurat el centre del camp”, va insistir un Xavi responsabilitzat.
A la seva llista de noms per al pivot hi ha el de Zubimendi, de la Reial Societat, rival d’avui dels que no podrà jugar perquè encara està ressentit de la seva lesió. El seu substitut serà Beòat Turrientes.
El BarÁa ja sap que la Reial demanarà 60 milions d’euros. Una xifra impossible d’abonar, ara per ara. Per això el club blaugrana encara no ha comenÁat ni moviments
“Amb un migcampista defensiu com Romeu o Christensen ens ha anat millor”
ni converses. Tampoc Xavi, que ara, al contrari del que va passar en temporades passades quan va viatjar i va trucar a futbolistes impossibles de reclutar, prefereix esperar i veure si els ingressos es corresponen amb els seus desitjos.
Mentrestant, gran part dels pensaments del tècnic són en acabar el millor possible una temporada que acabarà amb zero títols. Mentrestant celebra que joves com Pau Cubarsí hagin renovat amb el club fins al 2027. “Héctor Fort i Marc Guiu esperem que siguin els següents”, va revelar. A més a més, en un estiu amb l’Eurocopa i els Jocs Olímpics intervindrà conversant amb la Federació per tractar les participacions dels del planter. I de Pedri. “L’estem cuidant i es troba millor”, va explicar del canari.
Però primer la Reial Societat, que es disputa amb el Betis una plaÁa a Europa. D’un total de 84 visites a Barcelona, només quatre vegades van ser capaÁos d’emportar-se els tres punts. L’última va ser la temporada passada, quan van guanyar per 1-2. Aquest curs a Anoeta el Barcelona es va imposar amb un gol d’Araújo en el temps del descompte. Patint. “Ens va costar sortir i progressar. Serà un partit dur”, avisa Xavi. Després de la visita dels txuri urdin, el BarÁa visitarà el camp del ja descendit Almeria, rebrà el Rayo Vallecano i tancarà la temporada a Sevilla. Aquests tres equips ja no es juguen res.c
Divendres. Dues persones de més de cinquanta anys, aparentment culers i en plena possessió de les seves facultats, s’abracen efusivament. Acaben de veure com l’Alabès ha empatat, al minut 99, contra el Girona. No és alegria ni és eufòria: és desesperació. La desesperació d’haver de celebrar un gol de l’Alabès contra el Girona per intentar no perdre el tren que els hauria de portar, si tot va bé, a quedar segons. Aquest és el gran objectiu d’aquesta temporada.
Els dos adults que s’acaben d’abraÁar no reflexionen gaire sobre el que acaben de viure. No perquè siguin insensats, sinó perquè, històricament, han reflexionat tant sobre la seva condició i la seva identitat barcelonista que, al final, ja no saben ni qui són, ni d’on venen, ni, sobretot, cap a on van. …s un desconcert existencial que, si fossin prou valents per dir-se les veritats, els portaria a admetre que de vegades pensen que el BarÁa hauria de perdre i que tot hauria de petar d’una vegada. …s un pensament abjecte, que, per sort, no verbalitzen perquè no suporten la idea d’haver contribuït, ni que sigui de pensament, a agreujar la delicada situació del club i de l’equip.
Com a adults que s’acaben d’abraÁar per celebrar l’empat de l’Alabès contra el Girona, saben que, com que ningú no els ha vist, poden desar aquesta escena a la caixa forta dels secrets. Després, en públic, fingeixen certa simpatia amb el Girona i treuen importància al fet d’estar vivint un llarg i frustrant procés de desmobilització emocional. Tots dos ho han notat: fa anys que, per compensar les decepcions i les inquietuds que els proporciona el primer equip i el club, han buscat succedanis emocionals imaginatius. Per exemple: fingir que s’apassionen pels èxits de l’equip femení o per les seccions (algunes de les quals també s’han contagiat de la inèrcia de naufragi). En realitat, l’únic que els interessa és el primer equip de futbol, però també entenen que el club no sobreviurà si no és amb una mirada àmplia i un criteri poliesportiu de les expectatives.
Quedar segons. Hem de quedar segons. S’ho repeteixen per veure si d’aquesta manera s’ho acaben creient. Aquesta nit, però, saben que contra la Reial Societat no serà fàcil. I, sense dir-s’ho, també sospiten que, si fossin jugadors titulars, estarien ben tips dels canvis de rumb, dels girs argumentals frívols i de la permanent improvisació que dirigeix (no se sap ben bé cap a on) el club.
Per suportar el diumenge, han trobat consol en la premsa esportiva. El Mundo Deportivo d’ahir tenia la càrrega esperanÁadora d’un full parroquial. S’hi parlava de fitxar Dani Olmo amb els diners que s’obtindrien de vendre Raphinha. I es parlava de fitxar Nico Williams sense acabar d’explicar d’on sortirien els diners. Com a adults culers, tots tenen experiència a l’hora d’enganyar-se. …s una tradició: quan l’equip naufraga, s’activa el factor mercato seguint el criteri dels il·lusionistes, que desvien l’atenció dels espectadors perquè els seus trucs no quedin en evidència. Al BarÁa, en canvi, l’il·lusionisme és tan precari que hem interioritzat tots els trucs i totes les trampes perquè som còmplices d’una comèdia –quedar segons– que, igual que la bandera blaugrana que tant estimem, ens acompanya.
Desesperació: tenir el desig abjecte que el Barça perdi per cremar-ho tot
Max Ricart comenÁa amb un somni, el de Sebasti·n Ricart, expert en el món immobiliari, en aquell moment amb més de 15 anys d’experiència. El 2013 Sebasti·n va convèncer la seva parella, Carolina Cendra, perquè deixés la indústria farmacèutica i s’unís a ell per crear una agència immobiliària especialitzada en propietats de luxe. Amb l’experiència de Sebasti·n i les qualitats de Carolina, van formar un tàndem perfecte que des del comenÁament es va diferenciar perquè oferia un servei exclusiu i a la mida de cada client. El nom de l’agència es va escollir en honor de Max, el fill de Sebasti·n i Carolina.
Fa un any, Max Ricart va obrir la seva segona oficina a Roger de Llúria 102, tocant al Passeig de Gràcia, i així es va consolidar com una immobiliària boutique a l’Eixample, seguint les passes de la seva primera oficina, a Ferran Agulló, 2, al Turó Park, que fa més de 10 anys que és oberta i líder a la zona alta.
Sebasti·n Ricart i Carolina Cendra no només són els fundadors i els propietaris de la companyia, sinó que també són el punt de contacte direcnamental te per als clients que busquen adquirir o llogar un habitatge exclusiu a Barcelona. El seu compromís amb la màxima satisfacció del client i el seu tracte de proximitat han estat elements clau per consolidar Max Ricart com una immobiliària de referència al sector de les propietats de luxe.
Consolidada com una immobiliària boutique que treballa el tracte personalitzat, aconsegueix que cada client se senti especial. Segons els clients, el tracte personalitzat és molt més que un eslògan: és una realitat tangible que forma part de l’ADN de l’empresa. A diferència d’altres immobiliàries, Max Ricart s’enfoca exclusivament en immobles d’alt nivell i prioritza la qualitat a la quantitat. Aquest enfocament ha estat foper assolir els nivells d’èxit i satisfacció actuals.
A més, es distingeix per la gran honestedat i transparència que posa en totes les seves transaccions. Els valors d’integritat i ètica són pilars fonamentals en cada interacció amb els clients, la qual cosa garanteix relacions basades en la confianÁa mútua i la satisfacció a llarg termini.
Max Ricart compta amb els millors professionals del sector, amb perfils nacionals i internacionals que aporten una àmplia experiència. Aquesta diversitat de talents permet a l’empresa oferir un servei altament exclusiu, amb l’assignació de cada client a un gestor dedicat que el guiarà en tot el procés de cerca de la seva nova llar, tant de venda com de lloguer.
La prioritat de Max Ricart és que cada client se senti còmode i segur durant tot el procés. Des del primer contacte fins al lliurament de les claus, l’equip de professionals aconsegueix proporcionar una atenció propera adaptant-se a les necessitats i les preferències individuals de cada client. Aquest enfocament garanteix que l’experiència de cerca d’habitatge sigui fluïda, satisfactòria i, sobretot, que s’ajusti a les expectatives de cada persona.
A més del seu compromís amb l’excel·lència al sector immobiliari, Max Ricart té l’orgull de ser patrocinador oficial del Reial Club de Golf El Prat, del Club de Golf Fontanals i del Club d’Esquí Vall Ceretana de la Masella. Aquestes associacions reflecteixen el compromís de la firma amb l’esport i l’estil de vida actiu, així com la seva dedicació a fomentar la cultura del luxe i l’exclusivitat en tots els àmbits.
Cada operació es tracta amb la màxima discreció i professionalitat, garantint la confidencialitat dels clients en tot moment. La reputació de Max Ricart com a líder del mercat immobiliari de Barcelona es basa en la seva capacitat per oferir un servei excepcional en cada etapa del procés. Des de la identificació d’oportunitats fins al tancament de la transacció, supera les expectatives i garanteix la plena satisfacció dels clients.
En resum, Max Ricart és molt més que una simple immobiliària: és un soci de confianÁa i un líder del mercat immobiliari de Barcelona. Amb el seu enfocament en el tracte personalitzat, l’honestedat, la transparència i la discreció, la firma continua sent l’opció preferida per a les persones que busquen propietats exclusives i un servei excepcional a la ciutat comtal.
Cada operació es tracta amb la màxima discreció i professionalitat, garantint la confidencialitat dels clients en tot moment