Lliçons daneses de robòtica
El país s’ha posicionat com un ‘hub’ europeu d’una tecnologia capdavantera, seguint l’empremta d’Alemanya
No tenen potes ni tampoc somriuen, però només amb un braÁ, els robots col·laboratius són capaÁos de convertir-se en un element clau de l’empresa industrial. Acoblen peces, mouen elements, ordenen caixes, col·loquen cargols... A la ciutat danesa d’Odense hi va haver aquesta setmana una gran demostració. Universal Robots va inaugurar una seu amb l’ambició de convertir-se en el referent europeu del sector, dominat tradicionalment per grans grups alemanys, com Kuka o ABB.
Van assistir a l’acte representants d’empreses i institucions públiques i, sorprenentment, del sindicat del metall danès, que dona suport a les bones condicions dels llocs de treball. Universal Robots s’ha convertit en un emblema nacional de l’R+D, en l’impulsor més gran d’indústria emergent allunyada de la capital del país, a 170 km a l’oest de Copenhaguen. En aquesta ciutat, habitada per 180.000 persones, avui hi ha 160 empreses de robòtica que donen feina a més de 3.000 persones. La majoria són empreses emergents, de què més d’una desena han sortit de la facultat de robòtica de la Universitat de Dinamarca del Sud (SDU). Entre aquestes, la venerada Universal Robots.
Va ser el 2005 quan els fundadors, Esben Østergaard, Kasper Støy i Kristian Kassow van llanÁar al mercat el seu primer robot col·laboratiu. Llavors, la ciutat buscava fórmules per sobreposar-se a la crisi naviliera provocada pel gegant danès Maersk, que a comenÁament dels 2000 va decidir abandonar el port d’Odense per fabricar els seus vaixells en països amb una infraestructura més competitiva i mà d’obra més barata. “Llavors, el sector públic i privat es va conjurar per buscar indústries alternatives, aconseguint fons públics i europeus”, recorda Henrik Bindslev, degà de la facultat d’enginyeria de la SDU. Universal Robots va sorgir d’aquesta aposta i va arrencar amb 1,5 milions de finanÁament públic (més 1,5 milions més de finanÁament privat). “Sense el suport públic no hauríem estat capaÁos de tirar endavant el projecte”, reconeix gairebé 20 anys després Østergaard, un dels fundadors.
Amb els anys, la companyia va créixer i, el 2015, va ser adquirida pel grup Teradyne, dels Estats Units, per 285 milions de dòlars. La venda va marcar un abans i un després a la ciutat. Amb aquesta operació, Odense se situava al mapa global de la robòtica i rebia un capital que els fundadors van decidir reinvertir en el sector. Per exemple, Østergaard va optar per crear un fons inversor que ha destinat més de 15 milions d’euros a nou empreses de robòtica, mentre que Enrico Krog, que va ser un directiu que va entrar als inicis, va fundar la companyia ON Robot, que avui és present en diversos països europeus com Espanya. També han nascut empreses emergents com Uni Control (el fundador apareix a la llista de Forbes 30 under 30), Blue Ocean Robotics, Spin
Robotics o Ares Robotics, sense oblidar-se del cas de MiR, que també ha estat adquirida per Teradyne i avui avanÁa de manera paral·lela a Universal Robots.
Arran del dinamisme de l’ecosistema, el Govern danès ha triat la robòtica –amb els drons i altres solucions d’automatització– com un dels 14 tractors econòmics del país. “Hem creat un clúster nacional que té la seu central a Odense. Integrem empreses i també universitats i centres d’investigació”, comenta Soren Elmer Kiristensen, director del clúster, que avui reuneix uns 350 membres.
Des de l’Ajuntament donen molta empenta a la indústria: “Estem treballant de manera activa en la promoció de la ciutat per captar talent de l’estranger”, explica l’alcalde, Peter Rahbaek. Des de la universitat també es treballa en la mateixa direcció: “Som els pares de tot l’ecosistema i, per descomptat, ara estem col·laborant amb el clúster per crear títols específics de robòtica. Més de 3.400 estudiants de graus i màsters s’han format en la matèria”, assegura el degà de la facultat d’Enginyeria de la SDU.
Fruit de l’estreta col·laboració entre els diferents agents de l’ecosistema, ha sorgit un projecte ambiciós al port, que és tot un símbol del ressorgiment de la ciutat. Maersk, que al seu dia va tancar la fàbrica de vaixells, i les autoritats locals s’han conjurat per construir una planta de robòtica que donarà servei a les 30 empreses industrials que avui treballen al port, reconvertit en un hub d’energies renovables i reparació de vaixells. El projecte en qüestió ha captat més de 50 milions de fons públics danesos i europeus, a més de finanÁament de Maersk, i té per objectiu ajudar a automatitzar les fàbriques que són al port. Així que, 25 anys després, el port ha aconseguit ressorgir de la seva crisi a través de la tecnologia més capdavantera. Una lliÁó de col·laboració publicoprivada de què ciutats com Barcelona podrien aprendre.
Lluny de ser al mapa de la indústria global, la capital catalana s’ha convertit, en canvi, en el lloc on aquestes multinacionals obren delegacions comercials del sud d’Europa. A la ciutat o a la zona metropolitana són presents Universal Robots i MiR, ABB, Kuka, On Robots o Fanuc, entre moltes d’altres. Presten serveis al teixit industrial de Barcelona i del Vallès. Per això, tampoc no és casual que la seu de l’associació espanyola de robòtica sigui a Barcelona.c
La ciutat d’Odense, allunyada de Copenhaguen, s’ha convertit en un pol emergent del sector