Milei, Puente i altres milongues
El que ens faltava: la futbolització ha arribat a les relacions exteriors i ni més ni menys que amb un amistós Argentina-Espanya. Cinc minuts de partit ja donen per a dues targetes vermelles: ”scar Puente i Javier Milei, arquetips de jugadors còmodes en camps enfangats.
La crisi diplomàtica entre l’Argentina i Espanya és de vergonya aliena. Es va armar la milonga, milonga de taverna en l’hora dels borratxos: el paio m’ha mirat malament...
Que l’elecció al desembre de Javier Milei, polític estrafolari, disgustés la Moncloa és comprensible, encara que no pas fins al punt que a la fitxa de l’Argentina del web del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol continuï figurant com a president Alberto Fern·ndez (sembla que ja es podia haver actualitzat el document). Resulta que Javier Milei va guanyar netament les eleccions i amb 14,5 milions de vots per 11,5 de Massa. I
El que ens faltava: els governs d’Espanya i Argentina futbolitzen les relacions exteriors
que Espanya és el segon inversor estranger a l’Argentina, on resideixen 495.000 espanyols. És a dir: juguem amb les coses del menjar.
Futbolitzar les relacions diplomàtiques és fàcil: n’hi ha prou amb provocar-se de paraula –“entre ellos y yo hay algo personal”, com diria Serrat– i portar al pla institucional una batussa que sembla anar bé als dos governs, embrancats amb ardor en una dialèctica del “tu has comenÁat” o “retira el que has dit o et trenco la cara”.
Un ministre del Govern d’Espanya no pot anar per les tertúlies a l’estil José María García, com va fer ”scar Puente tractant de drogoaddicte el president d’un país amic amb el qual hi ha unes relacions especials. I és evident que un president de la República Argentina no pot viatjar a Espanya i deixar anar en un míting a Madrid que la dona del president és una “corrupta”.
Ja no és només fang: és degradar com a pati domèstic les relacions exteriors, mal terreny per a tuits, pulles, apel·lacions a l’honra i, a aquest pas, retrets sobre qui va ajudar més qui en els últims cinc segles. Com ha de rebaixar la tensió la diplomàcia si és la mateixa diplomàcia la que apel·la a una guerra santa entre dos presidents encantats de rivalitzar? El cholisme, per a l’Atlètic de Madrid.c