Max arriba a Espanya amb sèries, programes i 3.600 hores de Jocs Olímpics
La plataforma reuneix continguts d’HBO Max, Discovery, Warner Bros. i Eurosport
Max, el servei de streaming de Warner Bros. Discovery, arriba avui a Espanya per reunir en una sola plataforma els continguts més destacats d’HBO Max, l’entreteniment de Discovery, les pel·lícules icòniques de l’estudi Warner Bros. i l’esport en directe d’Eurosport. “Espanya és un mercat molt important per a nosaltres, no només a escala europea, sinó internacional”, va assegurar durant la presentació de la plataforma als mitjans Alessandro Araimo, vicepresident executiu i director general de Warner Bros. Discovery per a Espanya, Itàlia i Portugal.
“La nostra estratègia és molt clara i està molt lligada al que és el consumidor”, va continuar Ángel
Yllera, vicepresident de llicències de televisió, affiliate sales i distribució digital. “Hem d’estar molt atents als canvis de la indústria, a les noves possibilitats de distribució, perquè al final el que mana és el consumidor. Som aquí, hem de continuar evolucionant i hem arribat per quedar-nos-hi molts anys”, va afegir.
Per això, l’oferta de continguts es divideix en diverses seccions. D’una banda, hi seran les produccions originals de Max, com ara les pròximes sèries Dune: Prophecy , Welcome to Derry (sèrie preqüela d’ It ), la nova adaptació de Harry Potter o El Pingüino, seqüela de The Batman.
Per la seva banda, HBO també mantindrà els seus propis projectes originals, com ara Euphoria, The White Lotus o La Casa del Dragón. A més a més, Max disposarà d’un ampli catàleg de cinema gràcies a les pel·lícules de Warner Bros. Així doncs, pròximament arribaran estrenes com ara Dune: Parte 2 o Godzilla y Kong: El nuevo Imperio.
Un dels pilars de l’estratègia de Max a Espanya és l’aposta per la producció de continguts locals d’una varietat de gèneres i temàtiques; programes d’entreteniment com ara Pekín Express, amb Miguel Ángel MuÒoz, o Naked Attraction, amb Marta Flich; sèries com ara Cuando nadie nos ve, dirigida per Enrique Urbizu i protagonitzada per Maribel Verdú i Mariela Garriga; Pubertat, dirigida i protagonitzada per Leticia Dolera; i Furia, creada i dirigida per Félix Sabroso amb Candela PeÒa, Carmen Machi, Cecilia Roth, Nathalie Poza i Pilar Castro. També s’hi oferiran produccions documentals com El caso Sancho, que investiga en temps real el procés judicial a Tailàndia de Daniel Sancho, el primer capítol del qual es va estrenar a l’abril i la resta arribaran després de l’estiu.
A més, Max tindrà una àmplia oferta esportiva, comenÁant pels Jocs Olímpics de París 2024. “Són 3.600 hores que estaran exclusivament a Max”, va avanÁar Fernando Ruiz, periodista esportiu i director d’esports a Eurosport, que va confirmar que tots els clients de la plataforma podran gaudir dels 32 esports de la competició olímpica. D’altra banda, gràcies al catàleg d’Eurosport, Max oferirà més competicions com ara, en tennis, l’Open d’Austràlia i Roland Garros, i en ciclisme, la Vuelta a Espanya, el Giro d’Itàlia i el Tour de FranÁa.c
Res no és el que sembla a la Barcelona dels anys quaranta. Albertina Cottrell Ullmer, una danesa a la vuitantena, tampoc. El pis que lloga al número 240 del carrer Consell de Cent no és el del retir d’una vídua educada que fa mig segle que viu a la ciutat, sinó una tapadora. Amb ella, hi viu Maria Betty Mayerhofer, una muniquesa a la cinquantena, dona de Ludwig Kopp, agent del servei d’informació nazi.
El bavarès no és qualsevol. És el braÁ dret de Gottfried Paul Taboschat. Personatge de pel·lícula. Berlinès, a la quarantena, 1,85 m d’alÁada, esvelt, amb una cicatriu a la galta dreta. Don Pablo, per als amics, arribat als anys trenta a Madrid com a gerent d’una empresa d’il·luminació i aviat membre de l’alt comandament alemany.
L’any 1944, Paul Taboschat esdevé cap del servei d’espionatge nazi de Barcelona. I on és la seva escola d’encriptació, codis i tintes invisibles? Sí, ho intuïu bé. Al pis de la danesa Cottrell. Des del Consell de Cent opera la xarxa d’informants alemanya, mentre don Pablo i la seva amant cubana, María Teresa Pendas, trafiquen amb els diners que arriben d’Alemanya i FranÁa.
Els lectors ja coneixeu Pierre Lottier, un dels personatges que formen part de les xarxes de blanqueig de capital i art, perquè La Vanguardia us va descobrir els tripijocs del marxant de la Gestapo a Barcelona a partir de la recerca biogràfica que Xavier Juncosa va publicar al gener. Ara el diari us avanÁa un nou treball de l’historiador. Un volum de 400 pàgines amb mil biografies d’agents nazis, franquistes, feixistes i col·laboracionistes francesos.
Al Diccionari d’espies (Nèmesi Història) aflora una xarxa bastíssima de noms i relacions ocultes, de figures tèrboles, que es movien per Espanya, FranÁa, Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i exerceixen d’informants per als seus règims totalitaris. Mil antenes. Els 25.000 documents sobre Espanya que Juncosa va fotografiar la primavera del 2019 a l’arxiu francès del Service Historique de la Défense de Vincennes, pertanyents a la documentació militar i policial del període de Vichy i que avui estan reclassificats, permeten reconstruir aquesta Barcelona subterrània.
Una tarda, un home entra al comerÁ d’objectes de regal de cristall i porcellana d’Hugo VinÁon al passeig de Gràcia, 96. Va fins a la rebotiga i hi deixa un sobre. Una estona després, una senyora el recull sense necessitat de donar explicacions. El contraespionatge francès sap bé que VinÁon és una bústia d’enllaÁ dels agents d’informació nazi. El seu propietari importa les peces de Bohèmia comissades pels alemanys a Txecoslovàquia, sota ocupació des del 1939. La botiga també és lloc de reunió dels agents nazis establerts a Barcelona.
L’establiment no és l’únic que fa aquesta doble funció. També la joieria Bauer, al carrer València, 270, és punt d’enllaÁ dels informadors nazis de la ciutat, en relació amb els serveis que operen a Lisboa. A la botiga, a més, s’hi blanquegen i venen grans quantitats de diamants procedents de l’espoli nazi des d’Anvers. El joier, Rudolf Bauer, un home baixet, pèl-roig, d’aspecte atlètic, i el seu negoci estan íntimament relacionats amb el cònsol del Reich a Barcelona, Friedrich Rueggeberg, que coordina els serveis d’informació regionals.
La botiga de roba femenina Ekamoda, de la rambla Catalunya, 100, la regenta la suïssa Edith Keller. Rossa, a la trentena, a qui li agrada portar un turbant negre. Juntament amb el seu marit, Erwin Keller, és també una informant. El mateix que la seva amiga Lolita Haesse, amb qui es troba sovint en un bar proper a l’establiment. “Amb les dades i adreces que aporto, aviat es podria organitzar una ruta turística de l’Alemanya nazi a Barcelona”, explica Juncosa a aquest diari.
El del 240 de Consell de Cent no és un pis de retir d’una vídua educada que fa mig segle que és a la ciutat: és una tapadora
Per als serveis d’informació nazi, també hi treballen espanyols. Ubaldo de la Fuente Ramos, a la cinquantena, és el cap d’ordenances i de la consergeria de l’hotel Ritz, el punt de trobada més important dels espies alemanys d’alt rang a la ciutat. Per a ell treballa, a la vegada, una enigmàtica agent argentina de vint-i-cinc anys, morena, d’ulls ametllats, elegant. El contraespionatge francès l’anomena Amèrica i és l’encarregada d’identificar i vigilar els moviments dels francesos al Ritz.
“Amb les dades i adreces que aporto, aviat es podrà fer una ruta turística de l’Alemanya nazi a Barcelona”, diu Juncosa
De reclutar espanyols que es dedicaran a passar alemanys i bens per la frontera pirinenca, se n’encarrega el francès Albert Bertie Köpke. Ros, de cara rodona i ulls blaus, és marit de la sabadellenca Carmen Taboada Montserrat. Fa de passador, per exemple, de Joan Macau Pagès, i també l’alemany Hans Vogler, que es dedica al contraban des de Puigcerdà. En una ocasió entra 400.000 metres de pel·lícula fotogràfica, una maleta plena de rellotges i una amb joies.
La majoria dels espies, un llarg 60%, són de nacionalitat alemanya, però també n’hi ha d’hongaresos, de magrebins, d’italians, de russos... I de belgues, com Henri Masuy, a la trentena, cabells negres allisats i nas aguilenc, que dirigeix una xarxa de blanqueig d’obres d’art que connecta Barcelona amb Sant Sebastià i que col·labora amb antiquaris catalans, que fan de tapadora a canvi d’un percentatge.
També hi ha informants austríacs com Ludwig Losbichler, que fa d’enllaÁ entre Barcelona i Tànger i s’ocupa de la propaganda als ambients àrabs de la ciutat. Fins i tot d’origen cors, com un heroi francès de la Primera Guerra Mundial. Després de dedicar-se a la política a Marsella, Simon Sabiani arriba a Barcelona i organitza la seva pròpia banda criminal amb pinxos marsellesos que treballen també per als nazis.
Les mil minibiografies de Juncosa seran de consulta obligada per estudiar el període i complementen els seus volums sobre el contraespionatge francès a Barcelona i a Madrid, 19431945 (2020, 2021) i les biografies del col·laboracionista i periodista Fernand-Joseph Sautès (2023) i Pierre Lottier (2024). Les fitxes personals del diccionari d’espies es relacionen les unes amb les altres i amb altres noms fins a un total de 2.500, la majoria dels quals van continuar en l’anonimat després de la Segona Guerra Mundial. La sensació que hom té quan les consulta és que tot d’una toparà amb un nom conegut. Si el llibre arriba a Alemanya, molts hi trobaran els seus avis.c