El Barça agitat

Hi ha gent a qui els sorprèn que hi hagi soroll al BarÁa, però de fet és el més normal després d’una temporada en què no s’ha guanyat cap títol i el Madrid disputa d’aquí un parell de caps de setmana la final de la Champions contra el Borussia a Wembley. Tots els cops que s’emporta el club se centren en aquestes dues qüestions i en una altra d’econòmica, amb pocs recursos per moure el mercat. Això és l’essencial. Després hi ha les anècdotes, els relats, els interessos i els qui aviven el foc per norma. El BarÁa no és cap circ, com agrada alimentar des de tribunes de Madrid. Està afectat per una nefasta temporada i ha de capgirar la situació. Hi ha dues opcions: ajudar-lo a aconseguir-ho o enfonsar-lo. La primera és millor.

S’hauria de fer un esforÁ recordant la cronologia correcta. El primer seria partir de la base que l’equip va ser campió de Lliga i no la van aconseguir els dinosaures sinó pràcticament els mateixos jugadors d’aquesta temporada. Se’n va anar Dembélé, que ha acabat per sota en gairebé totes les estadístiques respecte a Raphinha o Lamine Yamal. Va marxar Busquets, que sí que es va notar, ara amb 35 anys, en un relleu que havia d’arribar en algun moment. Es va fitxar Oriol Romeu, que brillava al Girona, però li va costar d’enganxar el ritme de tres partits cada dia. Es va incorporar

Cancelo i João Félix, es va fitxar IÒigo Martínez i la incorporació estrella va ser Gündogan, el capità del Manchester City. A més, durant la temporada Xavi va fer pujar Lamine Yamal, Cubarsí i Fermín per quedar-se.

El gran daltabaix de la temporada va ser la lesió de Gavi i la pèrdua de la solidesa defensiva que havia donat el títol de Lliga. El mes de gener va ser terrible i Xavi va anunciar que ho deixaria estar al juny. L’equip va millorar i es va il·lusionar amb la Champions. L’expulsió d’Araújo va eliminar el BarÁa a Europa i Laporta i Xavi van segellar la continuïtat. A partir d’aleshores es va comenÁar a construir la temporada que ve amb les pressions econòmiques del fair play. Xavi, en unes declaracions públiques, va apel·lar a la falta de recursos (cert) i a la dificultat per competir amb el Madrid, que no havia posat sobre la taula en la reunió de la renovació amb Laporta. Això va trencar la confianÁa del president. I som en aquesta batalla. No és segur que Xavi continuï, tot i que no hi ha un recanvi potent. Els tops no poden venir: Guardiola és al City, Klopp farà un any sabàtic, Xabi Alonso es queda a Leverkusen i Luis Enrique, al PSG. M·rquez i l’alemany Flick són els candidats possibles. Tot està obert, encara, però el soroll és normal. Que ningú no s’escandalitzi. I és molt possible que no s’acabi aquí. Hi pot haver encara un gran estrèpit.

Hi ha dos camins possibles, capgirar la situació o enfonsar-se; només funciona el primer