‘Crims Experience’

Després d’estrenar-se la docusèrie Tor, amb audiències espectaculars i un cap de setmana ple de turistes al poble, els veïns demanen que la gent no hi vagi a tafanejar perquè no són un parc temàtic. El 1995 hi va aparèixer el cadàver de Sansa. Carles Porta investigà l’assassinat i dedicà un 30 minuts a la “muntanya maleïda”, va escriure un llibre apassionant sobre “tretze cases i tres morts”. S’enfocà cap al true crime. La sèrie Crims a Catalunya Ràdio i després a TV3 va ser un èxit rotund.

Cada capítol és tan cinematogràfic que oblides que aquelles històries varen passar de debò. El podcast és com si t’explicassin un conte sense edulcorar, de quan el llop es cruspia l’àvia, i Hansel i Gretel ficaven la bruixa dins el forn encès. Els he escoltat a fragments perquè, com passa amb els contes, m’adormo passats cinc minuts. El morbo crida la meva atenció alhora que em distancia dels meus problemes; la qual cosa em relaxa. La cadència i construcció narratives, pròpies de la ficció, fan que creguis entrar dins un espai allunyat de la realitat, encara que es basi en la realitat mateixa.

Els familiars de les víctimes es veuen obligats a reviure el dolor d’històries que, a la ràdio i la televisió, són pur entreteniment (Tor inclou ninotets, què hi ha de més inofensiu que els ninotets i les maquetes; per la seva banda, l’apoderat de Sansa, Marc Gras, va reformar la casa i creà una cosa anomenada Tor Experience). L’escenificació construeix llocs mítics, com la torre Atalaya de Barcelona o el pàrquing del carrer Bertran; des que visc a la zona, algunes visites m’han demanat que anàssim a veure’l.

La turistificació despulla els espais dels seus valors ètics, estètics i identitaris, i els banalitza: són mer decorat. Crims compta amb el seu propi videojoc, fins a aquest punt arriba el morbo com a producte. Converteix l’experiència criminal en l’atracció d’un parc temàtic.c

Els familiars de les víctimes de Tor es veuen obligats a reviure el dolor