El tango del no dono per a més
El FC Barcelona tanca una temporada en blanc i el més descoratjador és que està sembrant perquè la 2024-2025 sigui encara pitjor, tret que la reinauguració del Camp Nou pugui equiparar-se a una Lliga de l’avui o una Copa de Fires d’ahir. Ni hi ha bones notícies ni n’esperen.
L’era post Messi s’anticipava complicada. La seva figura, envoltada de grans secundaris, va tapar durant anys qualsevol de les deficiències del FC Barcelona, entre les quals hi ha, per singular, la capacitat d’ingressar fortunes –el traspàs de Neymar, com al seu dia el de Luisito Suárez o Figo– i convertirles en deutes. Coses d’aquest club...
Des que Leo Messi va abandonar el Barça i no per la porta gran, el barcelonisme no sap què vol ser de gran. El que és dolent és que va encarar el futur amb les glòries del passat: Joan Laporta a la presidència i Xavi a la banqueta tot i la seva nul·la experiència com a entrenador. La fórmula Pep Guardiola –o antigament la de Luis Aragonés, que va passar de jugador a entrenador de l’Atlètic de Madrid en hores– va ser excepcional: el normal, al FC Barcelona i al Gratallops, és que una llegenda sobre el camp no sigui, automàticament, l’entrenador ideal, perquè arribats a cert punt no es poden cometre errors. Un, dos, potser, tres ja no...
L’era post Messi exigia humilitat i cares noves. Taula rasa. Realisme en els comptes i realisme al terreny de joc. No són temps per a les veritats sinó per a la postveritat i el populisme: el que avui és blanc demà pot ser negre. Per això Xavi pot ser, perfectament, l’entrenador del Barça la pròxima temporada. La paraula donada? Coses d’altres temps...
L’entorn i l’afició també tenen la seva quota de responsabilitat. El FC Barcelona va ser campió de Lliga la temporada passada, però els primers a devaluar l’èxit no eren a Madrid sinó al Camp Nou. L’equip va tenir un perfil defensiu i resultadista, dimensions en què va brillar: 20 gols encaixats. Una xifra meritòria. Tot i això, guanyar així disgustava i va predominar la tesi que aquesta temporada 2023-2024 l’equip estava obligat a jugar millor per, en lògica –no necessàriament futbolística–, tornar a guanyar títols i oferir espectacle. Sí, d’espectacle n’ha donat i n’està donant: sobre com no s’han de fer les coses.
El Barça suma 43 gols encaixats, el doble que fa un any, i es conforma amb un subcampionat. No sembla un gran negoci respecte a la temporada 2022-2023, en què va aconseguir una Lliga i va fingir que es refeia sense Messi a còpia de sacrifici, ordre defensiu i humilitat. Potser és més il·lusionant fer volar coloms, cara B del “no dono per a més”.
El Barça va ser el primer a devaluar la seva Lliga 2022-2023 per “defensiva”: 20 gols encaixats, avui 43...