“El Dalai-lama va tocar el dos de l’hotel Arts sense pagar ”
Tinc 83 anys. Soc barceloní i he viscut en vint països. He estat director d’hotel (16 hotels). Estic casat amb la doctora Marta González Corró. Tinc tres filles: Natalia (50), Alejandra (46) i Sarai (23), i quatre nets. Política? Més equitat i humilitat. Creences? M’hi esforço
Em cita a l’hotel Arts... Compleixo 30 anys d’inaugurar-lo com a director. Nostàlgia? Sis anys magnífics van coronar la meva vida com a director d’hotels, l’any 2000.
Un director d’hotel, què fa?
Fa que el client repeteixi. Cada dia et preguntes: “Què faré avui perquè el meu client millori la seva experiència?”.
Un exemple.
Una família sortia de l’hotel i arribava justa a l’avió... i havien extraviat l’osset de peluix del nen!
Ai.
Van anar-se’n sense l’osset. Ja a l’avió... el nen va veure al seient el seu osset!
Miracle! Com ho va fer?
El vam trobar. Un motorista el va portar. Vaig moure els meus fils. I aquella família ha tornat sempre a l’hotel, òbviament!
Quants anys va ser director d’hotel? Durant 47 anys, dels 30 als 77 anys.
Quants hotels va dirigir?
Setze. Setze canvis de casa.
I el seu favorit va ser...
El Ritz Carlton Cancún: 600 empleats 365 clients.
Recorda el seu primer hotel?
Com a director, el Princess (illa Free Port, Bahames, 1972). Com a recepcionista vaig debutar el 1959: hotel Palace, Lausana.
Com hi va arribar?
Amb 17 anys vaig demanar al meu pare la meva emancipació: la firma paterna era imprescindible per viatjar a l’estranger.
On volia viatjar vostè?
Volia sortir de Barcelona a Europa, tant m’era el país.
Per fer què?
Per viure la vida i buscar el meu futur.
Què va dir el pare?
Al sopar de comiat em va dir: “Lluís, tens una cosa que pot beneficiar-te o perjudicar-te: ets guapo”.
Exagerava?
Em van oferir fer de mi mateix a la pel·lícula de James Bond Golfdinger : jo era a l’hotel de Nassau (Bahames) i ho vaig refusar per discreció. Avui me’n penedeixo!
A què es dedicava el pare? Farmacèutic. El pare del meu pare va inventar la goma d’esborrar Milán. i
Els meus respectes!
La mare va plorar a l’andana en veure partir el tren, amb diners per a tres mesos.
Quin pla tenia?
Abans morir que no pas tornar!
A treballar, doncs!
A Lausana (Suïssa) em vaig allotjar en una pensió. Ho vaig devorar tot amb els cinc sentits! Ja arruïnat, un col·lega de pensió em va animar a preguntar a l’hotel Palace. Vaig entrar-hi: aprenent de recepcionista.
Què hi va aprendre?
La importància de tenir bons companys d’equip. Van ser dos anys interessants, amb moltes anècdotes...
Expliqui’n una.
Una nit es van queixar uns clients per una festa sorollosa a la suite del rei Faruk d’Egipte. “Puja i digue-li a sa majestat que disminueixin el soroll”, em van ordenar.
Ai.
“Quant val aquest hotel?”, em va etzibar el secretari del rei: “El rei compra l’hotel: els rondinaires, que marxin!”. Eren cinc milions de dòlars del 1959.
Va comprar l’hotel?
Va pagar els comptes de tots els clients.
Deu haver viscut més històries.
Com la del Dalai-lama, aquí: hotel Arts.
Què va passar?
S’hi va allotjar una setmana del 1994, amb dotze persones. Va demanar llençols i cortines taronges. I va dormir al terra!
Molt auster.
Se’n va anar sense pagar el compte.
Què?
Cinc milions de pessetes.
Ai, Dalai.
Vaig passar factura a la Casa del Tibet i altres institucions: ningú no se’n va fer càrrec! Llavors vaig escriure a Richard Gere.
L’actor i budista!
Em va respondre en una gentil carta... amb un xec: Richard Gere va pagar la factura!
Deu haver conegut personalitats... Michael Jackson, Julio Iglesias... Però he de ser discret.
Qui l’ha impactat més?
Bill Clinton i Luciano Pavarotti.
Com a hoteler: com veu Barcelona?
Té un futur brillant si atreu persones capdavanteres en tecnologies i amb diners.
El secret de l’èxit d’un hotel és...
Una bona ubicació, molta hospitalitat... i ànima!
Quin consell d’or donaria a un director d’hotel per ser excel·lent?
Envolta’t de professionals que aspirin a la teva cadira: et donaran ales! Perquè si t’envoltes de mediocres... seran el plom que t’enfonsarà!