El passat colonial que mobilitza Dublín
La identificació d’Irlanda amb Palestina ve del seu passat colonial i de l’actitud britànica
Irlanda presumeix de ser el primer país de la Unió Europea que va demanar la creació d’un Estat palestí, i l’últim que va acceptar l’obertura d’una ambaixada israeliana a la seva capital. Portar una kufia (el tradicional mocador palestí) Ès considerat un signe de distinció, i els que el porten són saludats, aplaudits o fins i tot abraÁats als carrers de Dublín. Els cotxes toquen el clàxon en el seu honor. “Free, free”, criden els uns. “Palestine”, responen els altres.
El que uneix tots dos pobles Ès l’experiència colonial. Irlanda únicament es va independitzar de la Gran Bretanya el 1921, i Palestina va quedar sota mandat britànic desprÈs de la Primera Guerra Mundial i la caiguda de l’imperi otomà. Els irlandesos s’identifiquen amb els palestins perquè els va ser arrabassat territori (els sis comtats de l’Ulster), perquè van patir el jou imperial, perquè Londres no va fer res per combatre una fam que va costar centenars de milers de vides, i per la violència desmesurada de l’exèrcit d’ocupació.
Molts dels funcionaris colonials que van servir a Irlanda fins a la independència van ser enviats desprÈs a Palestina, i l’ex primer ministre Arthur Balfour (autor de la declaració que porta el seu nom i en virtut de la qual Londres es va pronunciar a favor de la creació d’una llar per als jueus en el que llavors era un territori que administrava) havia estat a finals del segle XIX el responsable d’Afers d’Irlanda al gabinet, oposant-se fermament a l’autonomia i donant llum verda a la matanÁa de Mitchelstown, un episodi sagnant de l’ocupació colonial. El sentiment propalestí Ès universal a Irlanda i compartit per tots els partits polítics. “Israel tÈ dret a defensar-se, però el que està fent no sembla autodefensa sinó mÈs aviat revenja”, va declarar l’anterior taoiseach, Leo Varadkar, un mes desprÈs de la matanÁa del 7 octubre passat. Mary Lou MacDonald, la líder del Sinn FÈin, no tÈ en el seu perfil de X (Twitter) la tricolor del seu país, sinó una banda palestina, i ha demanat el tancament de l’ambaixada d’Israel per la responsabilitat del Govern de Benjamin Netanyahu en el “genocidi de Gaza”.
Les jugadores de la selecció nacional de bàsquet es van negar a donar la mà a les seves rivals israelianes en un recent partit internacional; grups musicals de rock, pop i rap demanen a les seves canÁons l’alliberament de Palestina, i murals de Belfast que celebraven la pau han estat reemplaÁats per d’altres de suport al poble palestí. L’IRA (del qual el Sinn FÈin va ser el braÁ polític durant els troubles) va mantenir unes cordials relacions amb l’OAP, que van incloure l’enviament d’armament.c
La simpatia pels palestins és comuna en tot l’espectre polític i en les entitats socials d’Irlanda