La Fiscalia apunta a l’“entorn” d’Ayuso com a origen de les filtracions
Demana al TSJM d’arxivar la querella de González contra dos fiscals per revelació de secrets
La guerra oberta entre Alberto Gonz·lez Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, i la Fiscalia per la nota de premsa que el ministeri públic va enviar per aclarir les informacions que es recollien en un correu electrònic manipulat –en què es revelaven les negociacions per arribar a un acord de conformitat– afegeix un nou episodi.
Ahir la Fiscalia va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) l’arxivament de la querella presentada per Gonz·lez Amador contra dos fiscals per un presumpte delicte de revelació de secrets en un escrit en què va aprofitar per carregar contra el jutge que instrueix la causa per haver assumit de manera “acrítica” la versió de la parella d’Ayuso, alhora que lamentava que el magistrat no dirigís la investigació contra l’“entorn” de la líder regional del Partit Popular.
Aquesta batalla judicial s’està entaulant en dos terrenys. D’una banda, en un jutjat –a què dilluns va anar Gonz·lez amb perruca per provar d’evitar la premsa– s’està investigant la parella de Díaz Ayuso per frau fiscal. I al TSJM –la seu del qual va visitar ahir desfilant davant dels mitjans sense ànim d’esquivar-los– s’hi instrueix la seva querella, que ahir va ratificar.
Al segon escenari, la Fiscalia defensa que en aquella nota de premsa enviada a tots els mitjans de comunicació no es recollia cap informació que no haguÈs estat publicada prèviament. “No hi ha cap indici o prova material que la filtració dels correus electrònics es fes des de l’àmbit de la Fiscalia, sinó que mÈs aviat sembla que es va fer des de l’entorn de la defensa”, resumeix el ministeri públic. “La possible violació de seguretat es va poder produir, especialment, en l’entorn de l’investigat”, afegeix la Fiscalia, des de la qual es recorda que el 13 de marÁ del 2023 un diari digital va publicar una notícia “contrària a la realitat” sobre l’oferiment per part de la Fiscalia d’un acord a Gonz·lez. En aquestes notícies, que citaven “fonts pròximes a la defensa”, es reproduïen continguts concrets dels correus electrònics.
“Es podria dir que estem davant una investigació merament prospectiva basada en simples sospites que no assoleixen ni de lluny la categoria d’indicis i que, tot i això, l’instructor considera suficients per procedir”, critica el fiscal superior d’Extremadura, Francisco Javier Montero Juanes, que firma l’escrit.
Per la Fiscalia, el jutge encarregat del cas “està donant carta de naturalització a la versió exposada a la querella”, de la qual diu que no s’ha d’oblidar que “Ès la versió unilateral d’una part processal i amb què en absolut està d’acord el fiscal”.c
xions. La UE actual no es planteja aquesta ampliació, però sí que preveu obrir-se a l’est. La idea d’Europa del que va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat Ès l’objecte del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima (RBA), que ahir es va presentar a Barcelona. Paola Lo Cascio, “scar Monterde i Andreu Mayayo recullen les reflexions del polític que es va comprometre amb el projecte d’integració política europea, com tambÈ la seva incansable activitat internacional.
La presentació es va fer en un format de conversa entre Enrique Barón, que va ser president del Parlament Europeu, i el periodista Xavier Vidal-Folch, que van abordar qüestions de l’actualitat europea. Barón tambÈ va destacar la vigència de l’obra de Maragall, “perquè la democràcia comenÁa
L’expresident va projectar una Europa com a pont entre Orient i Occident
pel que Ès local” i perquè “va fer servir la llengua com a expressió d’identitat a Europa”.
Al tancament, la presidenta de la Fundació Catalunya Europa, Airy Maragall, va destacar que els eixos de la visió d’Europa de Maragall són temes pendents, com la necessitat de donar mÈs veu a les ciutats o veure la immigració com una solució i no com un problema.
Entre els assistents, l’expresident JosÈ Montilla; Salvador Illa, Jaume Collboni i Núria Parlon (PSC); Josep Maria JovÈ (ERC); David Cid (comuns), i els exconsellers del tripartit Ernest Maragall, Joan Manuel Tresserras, Salvador Milà i Antoni Castells.
c