La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya dibuixa un mosaic cultural de 166 nacionalitats
Repunt de la població estrangera, que se situa en un 14%, després de quatre anys de descensos
Silja Pálmarsdóttir, historiadora de l’art i professora d’islandès; Aristyandaa, empresària indonèsia, i Florencia Caballero, treballadora domèstica boliviana, formen part del mosaic ètnic i cultural construït a Catalunya aquests darrers anys. Persones arribades d’almenys 166 països dels cinc continents superen el milió de ciutadans estrangers, gairebé el 14% de la població, dos punts menys que el 2010, l’any que es va registrar la xifra més elevada, prop d’1,2 milions. Després dels retrocessos iniciats el 2011, el 2017 es va observar un augment d’un l’1,76%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
“Tenim més diversitat que en altres països, tant d’origen com d’edats, de sexe, de perfil professional, de nivell d’estudis... Aquesta és la característica de l’emigració del segle XXI, a difeItàlia rència dels moviments de mitjans del segle passat cap a França o Alemanya”, destaca Jordi Bayona, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Bayona posa èmfasi en el fet que, al contrari de les migracions de les dècades dels cinquanta i els seixanta i fins a la crisi del petroli del 1973, les que s’han registrat a Espanya han estat molt més heterogènies, fruit d’un món globalitzat.
El percentatge de població estrangera, precisa Bayona, pujaria fins al 17,6% a Catalunya si s’agafés com a dada de referència el país de naixement de les persones que han arribat els últims anys, tenint en compte que sobretot les procedents d’alguns països llatinoamericans adquireixen
LA DADA 16% és el percentatge d’estrangers el 2010
la nacionalitat espanyola. D’acord amb aquest paràmetre, “tindríem 30 orígens diferents amb més de 10.000 persones”, afegeix l’investigador.
Junt amb el Marroc, que supera els 207.000 immigrants, Romania (89.071), la Xina (57.239), (51.761), el Pakistan (44.202), França (32.236) o Bolívia (30.655) hi ha 84 nacionalitats amb menys de 500 persones. En aquest grup hi ha Indonèsia (213) i Islàndia (212). Silja Pálmarsdóttir, de 33 anys, és una d’elles. Després de viure durant nou anys a cavall de Reykjavík, Bolonya i Torí, Pálmarsdóttir es va instal·lar a Barcelona a finals del 2016 amb la seva parella, un enginyer italià que treballa al sector de l’automoció a la localitat de Santa Oliva, al Baix Penedès.
“Ens atreia molt la idea de viure en un altre país. Barcelona encaixava pel mar, perquè té un vol diari amb Reykjavík, per la cultura, l’arquitectura, la llum... A Islàndia l’hivern és molt llarg, tenim molta foscor, i això és dur. Quan era petita no entenia perquè havia d’anar a l’escola quan tot era negre, nevant... Però els estius són preciosos”, explica a l’Institut Nòrdic barceloní, on fa classes d’islandès. També parla el danès, anglès, italià, castellà i una mica de català.
Pálmarsdóttir combina la docència amb la seva especialitat, el món de l’art. Els primers passos els està fent a l’Arts Santa Mònica, on ha començat com a becària després d’iniciar una nova llicenciatura en línia, Ciències de la Informació. A Reykjavík va treballar al museu d’art contemporani.
Comenta que, igual que Barcelona, Islàndia també s’ha convertit en una destinació de moda, que ara està embrancada en un debat sobre com es pot com-
JORDI BAYONA, INVESTIGADOR “La immigració és més diversa que en altres països: d’origen, edat, perfil professional...”
ISLÀNDIA, ITÀLIA, BARCELONA Silja Pálmarsdóttir combina les classes d’islandès amb l’art contemporani
patibilitzar l’afluència de turistes amb la preservació de paratges d’alt valor ecològic. Amb només 337.000 habitants, el 2017 l’illa va rebre més de dos milions de visitants.
Aristyanandaa procedeix d’una altra illa, Java, a Indonèsia, un arxipèlag que suma una població de més de 261 milions de persones. Ara viu a Vespella de Gaià, un municipi del Tarragonès de 424 veïns, dels quals 61 són nascuts a l’estranger.
“Jo era hostessa d’una companyia d’aviació indonèsia i en un vol entre Surabaya, a Java, i Denpasar, a Bali, vaig conèixer el que seria el meu marit, que és català. Això va ser el 2001 i el 2003 ja vaig venir a Catalunya”, explica. Buscant la tranquil·litat es van instal·lar a Vespella el 2004, quan va néixer el primer dels seus dos fills.
“Hem creat una marca de bosses de mà i motxilles. El meu marit i jo ens encarreguem del disseny, les fabriquem a Java amb pells que enviem d’aquí i les venem a dues botigues, una que hem obert a Torredembarra i una altra a Bali”, detalla l’Aristyanandaa, de 36 anys, i precisa que a Indonèsia només tenen un nom i que el cognom no existeix. Els viatges al seu país d’origen són freqüents, una o dues vegades l’any, per controlar la producció i veure la família.
El cas de Florencia Caballero, de 40 anys, és molt diferent. En cap moment li va passar pel cap deixar Bolívia, però un deute del marit la va empènyer a seguir el mateix camí que havien emprès milers de dones bolivianes a començaments d’aquest segle. Caballero va arribar a Catalunya el 2003, es va instal·lar a Reus i va fer diverses feines (tasques domèstiques, al sector de la restauració, en hotels, cuidant gent gran...) per poder enviar diners a casa cada mes i mantenir les seves quatre filles. Ara són 30.655 les persones de Bolívia residents a Catalunya, la meitat de les que hi havia el 2008, segons l’Idescat. L’emigració predominant femenina d’aquest país (el 58% són dones) es repeteix en el cas d’Hondures (72% del total), Colòmbia (55%) i el Perú (54%). Al contrari, del Pakistan el 71% són homes.
La mitjana d’estrangers de prop del 14% a Catalunya es dispara en el cas d’un conjunt de localitats. A Castelldefels se situa al 34%; a Salt i Vic, al 37%; a Castelló d’Empúries, al 43, 6%, i a Guissona, al 51%. Aquest municipi de la Segarra és una mena d’ONU. Els seus 18 quilòmetres quadrats acullen 3.617 persones de 49 nacionalitats. El motiu de tanta diversitat és el ganxo que exerceix el gegant carni Corporació Agroalimentària Guissona. El 1991 va arribar el primer immigrant, vingut de Gàmbia, i per primera vegada el 2012 els estrangers
DE JAVA A VESPELLA DE GAIÀ L’Aristyanandaa fabrica bosses de mà que ven a les seves botigues de Torredembarra i Bali
van superar els autòctons fins que el 2014 es van invertir els percentatges. Al gener van tornar a ser majoria els forans, segons ha confirmat l’Ajuntament.
Durant la primera dècada d’aquest segle Espanya va ser un dels països del món que va rebre més immigrants. El 2007, confirma Bayona, es va col·locar en la segona posició, només al darrere dels Estats Units.
La guerra a Síria i l’impacte del canvi climàtic al Sahel, sumat als combats en diversos països africans, també al Iemen, han forçat a l’èxode de milions de persones. Durant el 2017 les arribades de víctimes de la violència i de la fam va elevar a més de 31.000 els sol·licitants d’asil a Espanya, gairebé el doble que el 2016. Els veneçolans, 10.627, encapçalen la llista de demandants, seguits dels sirians, 4.277, i els ucraïnesos, 2.312. L’últim any el Ministeri de l’Interior ha rebutjat el 65% de les peticions i ha deixat milers de persones en el terreny de la “irregularitat”.
BOLÍVIA, EMIGRACIÓ FEMENINA La Florencia és una dels milers de dones que van deixar casa seva per mantenir la família