La Vanguardia (Català) - Culturas
Serrat, gira amb un tema mític
Entre les figures d’aquest estiu musical destaca una de les nostres grans figures de sempre. Joan Manuel Serrat serà present en alguns dels festivals que es ressenyen en aquest número especial del suplement Cultura/s amb el seu espectacle Mediterráneo da capo (terme musical d’origen italià que significa “tornar al principi”). En els concerts de la gira el cantautor repassa les deu cançons del per moltes raons mític long play –que antic i obsolet queda aquest terme– editat per Záfiro/Novola el 1971, amb arranjaments de Juan Carlos Calderón, Gian Piero Reverberi i Antoni Ros-Marbà.
La melodia que va donar nom al disc va ser triada el 2006 com a millor cançó popular espanyola en un programa-enquesta de TVE, i millor cançó de la història del pop-rock espanyol en una altra enquesta del 2006 de
la revista Rolling Stone. Serrat m’explicava fa unes setmanes que aquella composició havia constituït “una declaració d’amor a la mar com a espai de vida, a la gent que viu d’ella... També volia reflectir la idea de la Mediterrània com a lloc comú, d’intercanvi cultural, de ponts que han fet que les civilitzacions s’integressin i es complementessin...”.
El cantant no es va plantejar el long play de forma unitària, sinó que aquest va sorgir com a conseqüència d’haver escrit les cançons que el van acabar integrant (Tío Alberto, Vagabundear, Lucía... ). “Va ser resultat del temps que ens havia tocat viure. Mediterráneo surt l’any 1971, les cançons són de finals dels 60 i del 1970, s’ha produït el Maig del 68, i a Amèrica molts artistes lligaven la cançó protesta i la social”. Van influir “el procés d’alliberament de la dona, la llibertat sexual, els hippies... Era un temps que passaven moltes coses i sobretot en relació amb un món jove que s’estenia pel món”.
Arturo San Agustín ha recordat que “Serrat sempre està sonant a tot arreu, i les seves cançons ens serveixen per entendre coses molt difícils”. A gairebé mig segle de la seva creació la cançó Mediterráneo, i tot el disc, es mantenen sorprenentment vius i suggeridors. Aquest estiu podem constatar-ho una vegada més.