Mary Cassatt: amb ulls de dona

La toilette (1891) és un dels temes famosos del seu temps, en plena belle époque, tan conegut com les escenes d’una mare amb els seus fills (com la cèlebre del 1789) de Vigée Le Brun entre els avantguardistes ho va ser per a generacions de francesos que es van educar en el rococó, per estimar-lo o detestar-lo. És obra de Mary Cassatt (1844-1926), la pintora nord-americana procedent de Pittsburgh que el 1866, amb tot just 22 anys, se’n va anar a París per continuar amb els seus estudis de pintura i on va acabar residint durant més de seixanta anys.

La crítica actual elogia l’exactitud de les escenes quotidianes, i la visita a l’exposició que li dedica el museu Jacquemart-André, la primera retrospectiva des de la seva mort, el 1926, ens posa sobre avís que en efecte estem davant d’un regard feminin, que denota la manera d’entendre l’univers de les dones, en especial la relació mare-fill (tot i que ella no els va tenir mai), un dels temes de més recorregut en l’obra d’aquesta excel·lent pintora, malgrat que també dels espais íntims que habitualment no es mostren. Fins i tot els títols dels quadres de vida quotidiana de Cassatt expressen (en paraules de la comissària Nancy Mowll Mathews) un nou estil de simbolisme.

Però igual que la belle époque, la vida de Cassatt no va ser de cap manera tan unidimensional com les seves pintures. Els primers passos a París van estar marcats pel contacte amb el cercle d’impressionistes, en especial Claude Monet, Degas i Berthe Moriset, que seran els seus íntims amics. Aquells anys pinta primer escenes parisenques clàssiques, inspirades en les de Renoir, com el seu Dans la loge, després retrats familiars, molt apreciats per la burgesia nord-americana. Després, influïda per l’art japonès, es convertirà en una excel·lent i colorista enregistradora com queda evidenciat a La toilette. Era una dona per a la qual ser acceptada entre els impressionistes era un repte, i va aconseguir que els seus quadres fossin exposats al costat dels grans. Al final va poder unir-se al grup el 1877, naturalment per suggeriment de Degas. A diferència dels altres membres del grup, ella era una dona que s’estimava per la seva especial sensibilitat cap als temes que tractava. El 1881 es va convertir en l’estrella de la sisena exposició d’impressionistes, amb quadres com Le jardin o La tasse de thé i va ser aleshores quan va començar a mantenir una estreta relació amb el conegut marxant d’art Paul Durand-Ruel, que va durar tota la vida i que va donar suport al moviment.

El que va beneficiar Cassatt va ser la creença que el seu art havia de ser