La Vanguardia (Català) - Culturas
La resistència dels sentiments
Dies enrere vaig estar escoltant una conferència d’Alberto Santamaría, professor de Teoria de l’Art a la Universidad de Salamanca sobre el que ell anomena el capitalisme afectiu. Explica que, de cara enfora, el capitalisme ha canviat els valors. Per exemple, en les ofertes de feina. Enlloc de demanar gent que sàpiga fer coses professionalment, les empreses reclamen “imaginació, comprensió o compromís”. Vaig estar pensant fins a quin punt aquest fenomen que Santamaría ha detectat en l’economia no es dóna també en el món dels llibres amb la literatura que ofereix sentiments.
En el cas d’Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols (Sabadell, 1975), posem per cas, l’exemplar i la solitud, que l’accident ha aprofundit. La por d’esdevenir la dona esquerpa i malhumorada que, un dia que hi ha un conflicte a la feina, la Paula veu que podria ser. Està molt bé quan parla de l’impasse sexual dels homes i les dones que s’han quedat sols: trenca un tabú.
Com ja passava a Anatomia de les distàncies curtes (2016), el llibre que va cridar l’atenció sobre el talent d’Orriols, la base és una descripció molt convincent de la vida de la classe mitjana, amb el punteig d’històries que il·luminen, com per exemple quan comença parlant de la psicosi dels que no dormen i va a parar a la dèria del pare pels ocells, o en els diversos fragments en els quals es refereix a les plantes que cuidava el marit, a la casa de fora, que són un dels símbols de la novel·la: aprendre a parlar a aquestes plantes, entendre i acceptar l’altre per trobar el camí i seguir endavant. L’altre símbol són els nens, a les incubadores. La Paula ha de renéixer, com les plantes seques i com aquestsnens.