Echeverría, l’heroi que va atacar els gihadistes amb un monopatí
Els familiars s’han esperat quatre dies que els confirmessin la seva mort
Ignacio Echeverría, de 39 anys, va morir apunyalat al coll quan clavava un cop amb el seu monopatí a un dels terroristes de Londres. Fins ahir la seva família no va obtenir la confirmació de la mort.
Per a Ignacio Echeverría el monopatí no era un passatemps temporal. Practicava aquest esport des de petit. El duia sempre. Tant si anava a la platja durant els estius a Comillas, a Cantàbria, com si anava a treballar al banc, amb vestit i corbata. Dissabte a la nit tornava amb bicicleta després de fer skate amb els seus amics Guille i Javi, i de camí a casa a l’est de Londres es va trobar amb l’horror. Khuram Butt, Rachid Radouane i Yousef Zaghba acabaven d’atropellar els vianants que van poder en el Pont de Londres i estaven apunyalant més víctimes al costat del Borough Market.
No s’ho va pensar: va agafar el monopatí i va colpejar un dels atacants al cap per defensar una dona, sense adonar-se que els altres dos venien per darrere. El van apunyalar al coll i l’últim que recorden els seus amics és el seu cos estès a l’asfalt. Era un moment molt confús: van haver de fugir, i a altres que van voler sortir dels bars per ajudar-lo no els van obrir les portes.
El calvari que ha patit la família Echeverría Miralles de Imperial des d’aleshores i fins ahir a la tarda, quan els van confirmar la seva mort, és inimaginable. La seva germana Isabel i el seu cunyat, Fernando Vergara, que també viuen a Londres amb la seva filla, es van passar la nit de dissabte buscant-lo a tots els hospitals amb l’ajuda dels amics de l’Ignacio, però no els van deixar entrar ni quan van acudir amb l’ambaixador espanyol al Regne Unit, Carlos Bastarreche. Tres dies més tard, i després d’haver proporcionat empremtes dactilars, fotografies, mostres d’ADN i que els pares, Ana i Joaquín, i els altres germans es personessin a Londres, el Govern britànic continuava sense aclarir-los si era un dels morts sense identificar.
L’Ignacio tenia 39 anys, era solter i la seva família viu a Las Rozas, a Madrid. Va néixer a Ferrol i fins als vuit anys va viure a As Pontes perquè el seu pare, enginyer asturià, treballava a la central tèrmica d’Endesa. Però la localitat a què se sentia més vinculat era Comillas, on l’Ignacio practicava el seu altre esport favorit: el surf. Especialment a la platja de Gerra, amb un bon vent per a les onades. Bevia molt poc, no fumava... li agradava la vida sana. Segons un amic de l’escola i l’institut, “era una mica bèstia, però amb molt cor i els principis claríssims”, i “no tenia cap problema en plantar cara als macarres”. A Las Rozas posaran el seu nom a una pista de patinatge.
A l’Ignacio li agradava passar temps amb els seus i aquests últims anys a Londres aprofitava cada vegada que tenia vacances per anar a veure’ls. Malgrat que els seus germans estan escampats per Madrid, Londres, París i Santo Domingo, eren una família “unida, de profunds valors cristians”. La seva mare treballa en un despatx d’advocats per a dones maltractades, i el seu besoncle Antonio era un bisbe jesuïta a la selva peruana.
“Era una persona molt treballadora, d’una integritat moral tremenda”, explica un antic company, que va treballar amb ell al Banc Popular durant quatre anys. El defineix com a “molt honest, un gran conversador, molt culte i que li agradava estar al dia de tot”. L’última vegada que van parlar va ser sobre Emmanuel Macron. L’Ignacio va estudiar Dret a la Complutense i va fer un màster a la Sorbona, a París, per completar els seus estudis. Després de passar pel Popular i Aresbank, ara feia gairebé dos anys que treballava a l’HSBC com a analista de prevenció de blanqueig de capitals. La seva especialitat era, precisament, lluitar amb el terror en el seu dia a dia: expulsar del sistema bancari les operacions amb origen o destinació en països no col·laboradors amb la lluita amb el terrorisme, com Síria o el Iemen. La amília està molt agraïda a l’HSBC per haver pagat un detectiu privat per trobar-lo. També amb Iberia, que va posar els bitllets cap a Londres, i amb el personal de l’ambaixada, que s’han mantingut en contacte amb ells a tota hora.
“Era un tipus d’una sola peça que en els dos minuts que va estar forcejant amb els terroristes va salvar la vida a moltíssims desconeguts”, explica el seu antic company i amic, que està en contacte amb el seu germà Joaquín. Després de la intervenció del Govern espanyol, les autoritats britàniques han accedit que la família vegi el cos avui. Al principi no era fins divendres, i a través d’un vidre.
Lluitava en el seu dia a dia: la seva feina era expulsar les operacions bancàries vinculades amb el terrorisme