Tragèdia lorquiana
Clara Segura, Nora Navas i Ivan Benet protagonitzen la tragèdia de Lorca
El director Oriol Broggi porta a la Biblioteca de Catalunya, escenari d’antològics muntatges teatrals de la companyia La Perla, les Bodas de sangre de Federico García Lorca, amb un cavall, música i una gran plaça per als actors.
Lorca pren el teatre de la Biblioteca de Catalunya. A cavall. Amb guitarres. I amb una gran arena per als actors. Oriol Broggi, que ha aconseguit alguns dels seus èxits més importants amb les obres de Wajdi Mouawad, l’home que ha portat la tragèdia al segle XXI, s’atreveix des de dimecres que ve per primera vegada amb un dels grans tràgics del segle XX, Federico García Lorca. Amb les seves Bodas de sangre, una història d’amor, passió, gelosia i mort que es va basar en fets reals i que Broggi porta a escena amb un repartiment d’excepció encapçalat per Clara Segura i Nora Navas acompanyades d’Ivan Benet, Pau Roca, Anna Castells i Montse Vellvehí. I per Juguetón, un bonic cavall negre que, diu somrient Broggi, en alguns moments fa fins i tot de Leonardo, l’antic nòvio de qui la protagonista continua enamorada.
Juguetón de vegades dona vida a Leonardo perquè, assenyala Broggi, Ivan Benet, l’actor que encarna l’antic nòvio, en aquells moments dona vida a altres personatges. “El cavall apareix molt a Lorca, explica el desig, la pulsió animal forta, la pulsió sexual”, recorda el director de la companyia La Perla 29, que afegeix que a més és molt bonic escènicament. Però n’hi ha més: Broggi ha volgut multiplicar la poesia de l’obra de Lorca fent no només que alguns actors donin vida a diversos personatges, sinó que diversos actors donin vida a un mateix personatge protagonista: “En el moment que dos actors es posen a fer un mateix personatge o un actor en fa dos la normalitat de la vida quotidiana es transmuta una mica. En obres com Bodas de sangre això diu a l’espectador que la història és molt important però hi ha una cosa més important, la poesia que s’eleva després d’aquesta història”. A més, l’estratègia encaixa, apunta, “amb el joc teatral que feia Lorca, de titella i bastó”. Un Lorca que en l’escena del bosc Broggi homenatja fent aparèixer uns actors que podrien ser els de La Barraca.
“No són Romeu i Julieta; és una passió, un mal que tenen a dins malgrat ells i que els condemna”, diu Broggi
Una escena del bosc en què apareixen fins i tot la lluna i la mort en una tragèdia que s’endinsa, remarca, al món dels mites: “Enllaça la vida més quotidiana, els sentiments, les pulsions més petites, amb coses molt elevades i universals”. Broggi puntualitza que “és una història d’amor, el nòvio s’ha de casar amb la nòvia i la xicota en el fons està enamorada d’un exnòvio i en el mateix moment del casament acaba marxant. Però no són Romeu i Julieta, és més una passió, un mal que tenen a dins, que se’ls ha instal·lat malgrat ells mateixos, no saben per què. I que és allà i els condemna, és una cosa inevitable”. La música del muntatge és de Joan Garriga amb una banda que va cantant cançons i que a cops fins i tot pren el paper de narrador o poeta. Una música que barreja cançons lorquianes, temes que li agradaven de Chopin i Bach, i música d’arrel flamenca que permet un viatge per diverses músiques populars.
Broggi conclou que l’obra continua castigant més fort que mai avui: “Hi ha una força molt profunda que apareix de sobte, que et remou i que no sé bé el que és. I aquella màgia i aquell no saber-ho no és el que la fan important i atractiva”.