Retard mediambiental
Cinc països augmenten el CO2,, i el 75% de la suma correspon a la Península
Espanya és el país de la Unió Europea que més ha incrementat les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre el 1990 i el 2015.
Espanya és el país de la Unió Europea que més ha incrementat les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre el 1990 i el 2015, segons un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient. Aquestes emissions, que són responsables de l’escalfament de l’atmosfera, procedeixen de la crema de combustibles fòssils en plantes de producció d’electricitat, així com en la gran indústria, i altres focus disseminats pel territori (transport, residencial, agricultura, residus...).
En termes absoluts, Espanya és el país comunitari que ha augmentat més els seus gasos calents els últims 25 anys. El 2015 va llançar a l’atmosfera 47,8 milions de tones de CO2 equivalents més que el 1990. El segueixen, en aquest rànquing, Portugal (amb un augment de 9,3 milions de tones de CO2 ), Irlanda (3,8 milions), Xipre (2,8) i Àustria (0,046). Només aquests cinc països a la UE han augmentat els seus gasos en aquest període, mentre que les altres 23 nacions els han reduït. Espanya absorbeix el 75% de la suma dels augments d’aquests cinc països. A l’altre extrem, Alemanya (que ha registrat una disminució de 348,9 milions de tones de C02) i el Regne Unit (-290 milions) presenten els millors resultats. En termes relatius, les emissions a Espanya van créixer un 16,6% des del 1990, un percentatge només superat per Xipre (50%).
“Espanya es comporta com un país en desenvolupament. Es limita a justificar que ha canviat la tendència, però encara no ha posat les bases d’un canvi estructural del model energètic”, diu Laura Martín, directora de la Fundació Renovables. “Al principi, el protocol de Kyoto no es va prendre seriosament i no es van plantejar estratègies de reducció d’emissions, i més tard no es va aprofitar la crisi econòmica per transformar el sistema productiu”, afegeix.
A Espanya les emissions de CO2 han registrat una caiguda notable a partir del 2008, a causa de la crisi i la menor activitat econòmica. Van assolir el nivell més baix el 2013 (323 milions de tones de CO2), però van tornar a pujar els dos anys següents (324 milions de tones de CO2 el 2014 i i 336 milions el 2015).
El resultat és que el 2015 hi va haver un repunt del 3,5% d’aquests gasos (respecte de l’any anterior), cosa que l’Agència Europea de Medi Ambient atribueix a un ús més alt del carbó per produir electricitat i a l’increment del dièsel per transport per carretera, principalment. El 2015 el carbó va venir a suplir la falta de reserves d’aigua als embassaments. “A Espanya, per termes generals, si baixen la reserves hidràuliques, puja l’ús del carbó”, diu Heikki Willstedt, responsable de polítiques energètiques i canvi climàtic de l’Associació Empresarial Eòlica.
A les companyies elèctriques els surt més a compte utilitzar el carbó per produir electricitat que el gas (que té menys emissions), perquè és barat i perquè els drets d’emissió que ha de pagar tenen un preu baixíssim (entre 5 i 7 euros per tona de CO2). “Cal que la futura llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica posi un preu dissuasiu a les emissions de carboni, un mínim de 30 euros la tona, com han fet altres països”, diu Willstedt.
El 2015 Espanya va reduir, a més a més, la participació de les renovables. “Ja sumem cinc anys d’aturada en renovables, sense cap avenç en mobilitat elèctrica o polítiques substantives per al sector del transport i la mobilitat”, diu Laura Martín. El 2015, a més a més, va augmentar la intensitat energètica. Produïm el mateix utilitzant més energia.
“Si hi ha una recuperació econòmica, correm el risc de repetir l’error i que hi torni a haver un repunt de les emissions”, diu David Howell, responsable de polítiques energètiques de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/ BirdLilfe). “El Govern ha d’entendre que cal descarbonitzar completament l’economia el 2050 perquè els països que ho facin de manera més ràpida i àgil estaran en més bona situació per afrontar una economia global. Però ara som els últims d’Europa”, diu Laura Martín.
Les emissions que escalfen l’atmosfera han augmentat un 16% els últims 25 anys