L’enemic tolerat
L’Estat Islàmic hauria pactat amb Al-Qaida que no atemptaria a l’Iran
El maig del 2014, el llavors portaveu de l’Estat Islàmic, Mohamed a l’Adnani (mort a Síria l’any passat), va emetre un comunicat insòlit en el qual deia que l’EI s’havia abstingut d’atacar l’Iran a petició d’Al-Qaida. Al-Adnani deia que l’EI s’atenia “als consells i les directrius dels xeics i líders de la gihad” i que “ha contingut la seva ira tots aquests anys i ha suportat acusacions de col·laboració amb el seu pitjor enemic, l’Iran, perquè ha evitat atacar-lo (...), actuant a les ordres d’Al-Qaida per salvaguardar els seus interessos i línies de subministrament a l’Iran”.
En aquell moment, el líder d’Al-Qaida, Ayman al-Zawahiri, intentava una reconciliació amb l’EI, organització dissident que considerava massa extremista i que estava guanyant cada dia més adeptes. Tot i això, en dos anys les coses han canviat molt: no hi ha hagut reconciliació entre l’EI i Al-Qaida, i l’Estat Islàmic a més està sent derrotat a l’Iraq en una guerra de marcat caràcter confessional, amb la intervenció decisiva de milícies xiïtes proveïdes per l’Iran i la presència en algunes de les batalles prèvies a l’ofensiva sobre Mossul del prestigiós general Suleimani, de la Guàrdia Revolucionària iraniana.
Però, a què es referia Al-Adnani amb allò de “línies de subministrament” d’Al-Qaida a l’Iran?
Segons el Departament d’Estat nord-americà, el Govern iranià hauria tolerat des de fa anys la presència d’efectius d’Al-Qaida al país, que s’ocuparien del trànsit tant de combatents com de fons i recursos cap al Pakistan i l’Afganistan, i fins i tot cap a Síria (paradoxalment, atès el suport iranià al règim de Baixar alAssad). Empresonant alguns dels seus membres, Teheran hauria mantingut l’organització sota control.
El Govern dels EUA va fer conèixer l’any passat els noms de tres capitostos d’Al-Qaida a l’Iran: Faisal Yassim Mohamed a l’Amri al Jalidi, Yisra Mohamed Ibrahim Bayumi i Abu Bakr Mohamed Mohamed Ghumayn. Tots tres formarien part d’una “nova generació” dins d’Alaida que va prendre el relleu de Muhsin al-Fadli, un kuwaitià veterà de l’Afganistan mort a Síria, i el sirià Yasin al Suri, detingut a l’Iran el 2011 després que Washington posés preu al seu cap i tot i això posteriorment alliberat.
Però a més, membres de la família d’Ossama bin Laden, inclòs el seu fill Hamza, haurien estat refugiats a l’Iran, custodiats en una base militar de la força d’elit Al Quds, pertanyent a la Guàrdia Revolucionària. Almenys així ho afirmen Catherine Scott-Clark i Adrian Levy al seu recent llibre
The Exile, sobre els anys en què Bin Laden va estar il·localitzable.
Part dels documents trobats a l’últim refugi de Bin Laden al Pakistan són classificats, és a dir, secrets, però els autors afirmen que hi va haver una proposta de lliurar la família de Bin Laden als Estats Units o un altre país occidental a canvi d’aixecar les sancions econòmiques contra l’Iran. Al fracassar, Teheran hauria negociat amb Al-Qaida per a benefici mutu i en perjudici dels països rivals o enemics de l’Iran.
Aquest pacte explicaria la suposada petició d’AQ a l’Estat Islàmic. La incògnita és si l’EI tenia realment efectius a l’Iran o si els terroristes que van perpetrar els atacs d’ahir són antics membres d’Al-Qaida que han canviat d’organització.
L’EI va prometre el 2014 “salvaguardar els interessos” d’AQ a l’Iran, però ara pateix l’assot iranià a l’Iraq