May intenta desviar l’atenció dels errors policials i de seguretat
Crítiques al Govern per la tardança a identificar les víctimes de Londres
El nombre de morts s’eleva a vuit després de rescatar-se del Tàmesi el cadàver d’un francès
La premier proposa de limitar els drets humans per poder vigilar més de prop els sospitosos
Sotmesa a dures crítiques pels errors d’intel·ligència en els atemptats de Manchester i Londres, i per la lentitud a l’hora d’identificar les víctimes, Theresa May va utilitzar l’últim dia de campanya per intentar canviar el focus de la seguretat al Brexit i les crítiques a Corbyn, els dos territoris en els quals se sent més segura.
I els seus rastrejadors de la premsa de dretes, encapçalats pel
Daily Mail, li van llançar un cable amb una portada en la qual apareixen els tres principals dirigents del Labour sota el títol: “Apologistes del terror”.
Però la primera ministra va aconseguir el seu objectiu només a mitges, entre l’allau de dades sobre com els tres gihadistes del Pont de Londres van ser ignorats olímpicament pels serveis de seguretat britànics, malgrat que un d’ells va presumir de voler convertir-se en terrorista, un altre va ser denunciat pels veïns i va aparèixer en un vídeo del Canal 4 de televisió sobre joves islamistes radicalitzats, i al tercer li va ser denegat l’asil apolític al Regne Unit abans d’obtenir el permís de residència gràcies a casar-se amb una irlandesa. És la mateixa història de tots els atemptats des de les bombes del juliol del 2005 al metro de Londres, passant pel degollament del soldat Rigby, l’atac al parlament de Westminster i la bomba de Manchester: els culpables estaven fitxats per la policia però no eren considerats com una amenaça imminent, i per tant no se’ls vigilava.
L’MI5 i Scotland Yard han admès que, en vista del succeït, han de canviar d’estratègia a l’hora d’analitzar les dades, encara que insisteixen en la impossibilitat de seguir la pista als 23.000 potencials autors d’accions terroristes que figuren als seus arxius. Posada a la defensiva, la resposta de Theresa May va consistir a proposar penes de presó més severes per als culpables de determinats delictes, més facilitats per deportar elements radicals als seus països d’origen, i més poders per restringir la seva llibertat de moviments, encara que això signifiqui desmantellar la legislació en matèria de drets humans aprofitant la sortida de la Unió Europea.
Els drets dels sospitosos de terrorisme és tema de debat des que Tony Blair era primer ministre, i va ampliar a 14 dies el termini per presentar càrrecs abans que haguessin de ser posats en llibertat. Al llarg dels anys, una sèrie de sentències judicials han retallat els poders de l’Estat per obligar-los a portar braçalets electrònics que mostren on són en cada moment, a restringir el seu accés a internet, telèfon mòbil i les persones amb qui es comuniquen, a obligar-los a comparèixer cada ics temps a una comissaria de policia i a imposarlos un toc de queda de fins a 18 hores al dia. Ara May desitja recuperar aquelles facultats, encara que sigui desvinculant-se completament de la llei europea de Drets Humans.
En un míting a Runcorn, ciutat dormitori a l’est de Londres, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va tornar a la càrrega i va dir que no “es pot anar de nyigui nyogui en temes de seguretat”, i va atribuir a les retallades dels conservadors (entre ells els efectius policials) part de la responsabilitat dels atemptats. “Cinc anys més de Theresa May serien una tragèdia per al país, per a la sanitat i l’educació públiques; per a tot. És l’hora de decidir quin model de societat volem, d’escollir entre la por i l’esperança, entre la desigualtat i la redistribució”. La primera ministra va respondre que ella “és la persona més capacitada per dur a terme les difícils negociacions del Brexit”, i va insistir que “els diners que ara malbaratem en projectes de la UE podran ser utilitzats de millor manera a partir del 2019”. L’audiència, els carnissers del popular mercat de Smithfield a la City de Londres, la va esbroncar.
El nombre de víctimes mortals de l’atemptat de dissabte al Pont de Londres s’eleva ja a vuit, entre els qui figuren l’espanyol Ignacio Echeverría, els francesos Xavier Thomas (el cos del qual va ser rescatat ahir del Tàmesi) i Sebastian Belanger, les australianes Sara Zelanek i Kirsty Boden, la canadenca Chrissy Archibald i el britànic James McMullan. La tardança de les autoritats a l’hora d’identificar els morts ha estat severament criticada pels familiars, que en molts casos han patit un calvari des que es va produir l’atac dissabte fins a rebre la confirmació que els seus pitjors temors s’havien fet realitat.
La policia de Dublín ha detingut dues persones que havien estat en contacte amb el terrorista Rachid Redouane, però no com a possibles còmplices en l’atemptat sinó per sospitosos de frau i falsificació de documents. El libimarroquí va aconseguir entrar al Regne Unit després de casar-se amb una irlandesa. El ministre del Brexit, David Davis, ha dit que això no alterarà els convenis entre tots dos països en matèria d’immigració.