Brussel·les trenca amb un tabú històric i proposa de finançar armament
La Comissió Europea vol injectar 1.500 milions a l’any al Fons de Defensa
Els discursos de la Unió Europea a favor una política de seguretat i defensa comuna arriben per primera vegada acompanyats de diners, de fons per desenvolupar els mitjans militars necessaris per posar-la en marxa. Trencant amb un tabú històric, la Comissió Europea va proposar ahir de dedicar part del pressupost comunitari a finançar el desenvolupament, producció i compra de material militar a través de la col·laboració entre països.
El pla preveu injectar, a partir del 2020, 1.500 milions d’euros a l’any a un nou Fons Europeu de Defensa que, en una primera fase, finançarà projectes conjunts d’investigació i en una segona fase passaria a donar suport a iniciatives industrials més ambicioses com el desenvolupament de drons, helicòpters o satèl·lits de comunicacions així com la seva adquisició conjunta.
Fa uns quants anys, la proposta hauria estat impensable. Només va ser a la tardor del 2016 quan els 28 països de la Unió Europea van donar el seu vistiplau per unanimitat a la idea de desenvolupar una Europa de la Defensa, superant gràcies al Brexit el fre històric que ha estat el Regne Unit en aquest terreny, les reticències dels països neutrals i els temors dels països de l’Est a què això redueixi els lligams d’Europa amb l’OTAN.
Hi ha hagut altres catalitzadors dels plans europeus, com Vladímir Putin amb les seves accions bèl·liques a Ucraïna o Donald Trump amb el seu menyspreu cap a la cooperació transatlàntica. “La Comissió Europa està a la fi exercint el seu ple paper en l’impuls de la Defensa europea”, va celebrar l’alta representant de Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, que va referir-se també als arguments econòmics i industrials per justificar aquesta aposta, com fer més eficient la despesa militar europea. Des del punt de vista de Brussel·les, el problema no és que estigui per sota del 2%, com retreu l’OTAN als seus socis europeus, sinó com es gasta.
Les duplicitats i la falta de cooperació suposen pèrdues anuals d’entre 25.000 i 100.000 milions d’euros, segons càlculs de la Comissió, que creu que es podria estalviar un 30% de la despesa militar si es fes més contractacions públiques conjuntes. Mentre els Estats Units treballen amb 30 tipus diferents d’armament, a Europa se’n manegen 178. Els Estats Units tenen un únic tipus de carro de combat; Europa, 17. “A Europa, hi ha més productors d’helicòpters que governs capaços de comprar-los”, apunta amb ironia la Comissió.
Brussel·les proposa d’avançar en dues fases amb el pla, que ha de ser aprovat pel Consell (governs) i el Parlament Europeu. A primers d’aquest any es va llançar una primera línia de finançament dotada de 25 milions d’euros per impulsar projectes d’investigació conjunta en tecnologies innovadores en defensa com a material electrònic, metamaterials, software d’encriptació o robots. Des del 2020, aquesta partida s’elevaria a 500 milions d’euros a l’any.
L’altra funció del fons seria promoure l’adquisició de capacitats made in Europe. A partir del 2020 es finançaria també el desenvolupament de projectes industrials més ambiciosos a partir de la col·laboració d’almenys dos països, així com l’adquisició conjunta d’actius militars, mitjançant un pressupost anual de 1.000 milions d’euros; els diners europeus intervindrien en la fase més delicada, el desenvolupament de prototips, actuant així com a escut de les inversions nacionals, que podrien elevar-se a uns 5.500 milions d’euros a l’any. El Fons Europeu de Defensa podrà finançar els projectes del grup de països que, en uns mesos, liderats per Alemanya i França, decideixi avançar més en aquest terreny. Brussel·les planteja un al·licient més: les contribucions nacionals a aquest fons estarien exemptes del còmput del dèficit a efectes de compliment del pacte d’estabilitat.
“Aquestes propostes no produiran més pau ni més seguretat, només faran augmentar els beneficis de la indústria militar i exacerbarà la cursa d’armament mundial”, va criticar l’associació pacifista Stop Wapenhandel en un comunicat.
El Brexit, Putin i Trump han actuat com a catalitzadors dels plans per avançar en la defensa europea