Trump intenta frenar la crisi del Russiagate amb un nou cap de l’FBI
Christopher Wray va perseguir el frau fiscal durant l’Administració Bush
En plena crisi pel Russiagate, amb tota l’expectació centrada en la declaració avui de l’excap de l’FBI, James Comey, sobre la possible intervenció de Donald Trump per posar fi a la investigació de les connexions del seu equip de campanya amb funcionaris del Kremlin, el president dels Estats Units va anunciar el seu nou candidat per dirigir l’Oficina Federal d’Investigació. El nominat és Christopher A. Wray, de 50 anys, que ja va dirigir la Divisió Criminal del Departament de Justícia durant el mandat de George W. Bush.
Com és habitual, Trump va comunicar la decisió via Twitter destacant que Wray és “un home amb impecables credencials”. El nomenament haurà de ser confirmat pel Senat després de sotmetre’s a un sever examen.
Wray és un graduat de l’Escola de Dret de Yale, que sota el mandat de Bush fill es va fer conèixer com a perseguidor de casos de frau fiscal d’importants empreses. Va dirigir la investigació de l’escàndol que va portar a la fallida l’empresa d’energia Enron.
Incorporat a l’exercici privat de l’advocacia com a soci de King & Spalding, recentment va defensar el llavors governador de Nova Jersey, Chris Christie, un aliat de Trump que no va poder accedir a càrrecs de responsabilitat a la Casa Blanca per un escàndol de conspiració política a l’estat. Wray també va representar el banc suís Credit Suisse en un cas d’evasió fiscal que va acabar declarant-se el banc culpable de conspirar per ajudar i assistir contribuents dels Estats Units en la presentació de declaracions d’impostos falsejades. Bill Mateja, que va ser company de Wray en el Departament de Justícia, va declarar: “Si la gent pensa que Trump escolliria un lacai, han de saber que Wray no actuarà com un lacai de Trump”.
Trump tracta per tots els mitjans de llançar iniciatives perquè el Russiagate deixi de protagonitzar l’actualitat política i mediàtica, però com més ho intenta menys ho aconsegueix. Ahir va viatjar a Cincinnati, Ohio, per presentar el seu pla d’inversió en infraestructures d’un bilió de dòlars, que és el punt del seu programa que més suports podria aconseguir en el bàndol demòcrata, però tots els focus estaven pendents del comitè d’Intel·ligència del Senat i de noves revelacions relacionades amb el Russiagate.
Va transcendir, per exemple, que el fiscal general, Jeff Sessions, un dels nomenaments més polèmics del president, va arribar a posar el càrrec a disposició de Trump després de diversos desacords amb el mateix Trump, que li retreia constantment que no donés suport amb prou contundència als seus desafiaments polítics.
El president es va posar furiós perquè Sessions es va apartar de la investigació del Russiagate quan es va comprovar que havia ocultat al Senat les seves reunions amb diplomàtics russos. I després que Trump destituís James Comey com a cap de l’FBI, el Departament de Justícia va nomenar un fiscal especial per continuar les investigacions. És a dir, que Trump perdia el control sobre l’assumpte que més està amargant el seu mandat.
La irritació del president va augmentar quan Sessions va decidir recórrer davant el Tribunal Suprem
El fiscal general Sessions va oferir la dimissió després de serioses discrepàncies amb el president
la suspensió del segon decret de Trump per prohibir l’entrada als EUA de refugiats i nacionals de sis països amb majoria musulmana. Trump volia que es recorregués la suspensió del primer decret, més agressiu, perquè el segon, va admetre el president, era una versió “aigualida i políticament correcta” del primer. Per la seva part, Sessions es va sentir pontejat quan Trump, sense consultar-lo, va nomenar Chris Christie per dirigir una investigació sobre l’epidèmia de drogoaddicció que assola el país.
Segons informacions de diversos mitjans, Sessions va oferir la seva dimissió abans del viatge de Trump a l’Orient Mitjà i Europa, i van deixar la discussió per quan el president tornés. Significativament, quan van preguntar al portaveu de la Casa Blanca si Sessions comptava encara amb la confiança de Trump, Sean Spicer va respondre que “no n’he parlat amb el president”.