L’oposició irrita el PP unint-se per investigar a fons les seves finances
Maillo sosté que la comissió d’investigació és il·legal perquè és una “causa general”
La comissió citarà Bárcenas el 26 de juny i la resta dels tresorers populars al juliol
El partit demanarà empara a la Mesa del Congrés i no descarta accions judicials
Nervis i irritació al pont de comandament. La corrupció escala posicions al panteó de preocupacions dels espanyols, i les alegries parlamentàries del Govern central –l’última, l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat– es converteixen en malsons en tot just una setmana: dimarts el PSOE canviava d’idea i permetia que s’ampliessin les compareixences i l’abast de la comissió Fernández Díaz –que investiga una suposada policia política al Ministeri de l’Interior–, i ahir tots els grups tret del PP actuaven coordinadament al Congrés per pactar els treballs de la comissió d’investigació sobre el finançament dels populars i que indagui sense un límit temporal o administratiu previ, com pretenien marcar els populars, que demanaran l’empara a la Mesa de la Cambra.
El coordinador general del PP, el sobri polític de Zamora Fernando Martínez-Maillo, generalment tranquil i irònic, es presentava davant els mitjans furiós per una decisió que, a parer seu, converteix en il·legal la comissió d’investigació, atès que l’articula com “una causa general contra el PP”. Martínez-Maillo va parlar de “triple aliança” –PSOE, Units Podem i Ciutadans–, però ometia que la resta de l’arc parlamentari, Esquerra Republicana, PNB i el grup mixt, va subscriure la decisió i va aprovar tant el pla de treball com les primeres compareixences, que seran les dels tresorers del PP, començant per Luis Bárcenas (en principi, el 26 de juny) i acabant per l’actual, Carmen Navarro, però que inclou Álvaro Lapuerta, Rosendo Naseiro i Ángel Sanchís.
“És la primera vegada que en democràcia s’obre una causa general contra un partit; aquesta és la comissió de la Inquisició i ja ha dictat sentència. Tota la resta serà fer el paperot. No els interessa saber la veritat, només intenten desgastar el PP i tapar les seves pròpies vergonyes”, recitava un acalorat Maillo, que es preguntava “què hi pinta Ciutadans anant amb els radicals” i anunciava que el PP hi sabrà respondre en la comissió d’investigació del Senat (on disposa de majoria absoluta). “Els farem sortir les vergonyes”, va prometre.
Des de l’oposició, Isabel Rodríguez (PSOE), Carolina Bescansa (Units Podem), Toni Cantó (Ciutadans) i Joan Tardà (ERC) coincidien a criticar l’actitud obstruccionista i irada de Martínez-Maillo en la reunió de la comissió, una actitud que, segons Tardà i Bescansa, va arribar a les amenaces, més o menys velades, fins i tot amb eventuals denúncies contra els comissionats i el lletrat de les Corts que els assisteix. “He vist el PP enfilat, dur i amenaçant”, deia el republicà.
Amb el xàfec de casos de corrupció que no amaina, enquestes que revelen una hemorràgia de vots, el canvi en la direcció del PSOE i un enduriment de la posició de Ciutadans, que sembla que ha ensumat sang electoral al si del PP, el Congrés s’ha convertit en territori indòmit per al partit del Govern espanyol quan només falten cinc dies perquè es debati a l’hemicicle la tercera moció de censura de la democràcia.