Salveu els drets humans
El pòsit que el terrorisme gihadista està deixant en les societats europees és alarmant. I no només pel nombre de víctimes i el dolor que provoca. És un pòsit de pensament que crea desconfiança en la capacitat dels estats per defensar els seus ciutadans, que posa en dubte alguns dels grans avenços de la humanitat en la conquesta de drets humans i que, si avui guanya Corbyn al Regne Unit, farà dir a força mitjans de comunicació que el terror propicia o accelera els canvis de govern. És una tesi que es va utilitzar a Espanya després del nostre tràgic 11-M i que ja s’ha tornat a plantejar. Donar per certa aquesta teoria significaria incitar els terroristes d’arreu del món a cometre grans atemptats a les campanyes electorals. Terrible.
I encara és més inquietant la tendència defensada pels actuals governants de França i el Regne Unit segons la qual cal oblidar drets humans bàsics per fer front a la barbàrie. En concret, que es puguin empresonar persones sense proves, només pel fet de ser sospitoses. I això no ho propugnen partits radicals, ni xenòfobs, ni populistes. Ho plantegen partits tan assenyats com el conservador britànic i el nou partit del president francès. I recorda de manera inevitable, malgrat que potser injusta, l’anomenada llei mordassa aprovada per la majoria absoluta del Partit Popular i rebutjada per tota l’oposició.
Si el Regne Unit i França opten per aquesta via de retallar drets, que no hi hagi cap dubte: seran seguits per altres països europeus. Es posaran en perill no només el dret a la presumpció d’innocència, sinó també la lliure circulació de persones, la llibertat de residència i, possiblement, les llibertats d’expressió, d’associació, de religió i de manifestació. Això sí que seria legislar per por. Això sí que seria una pèssima elecció en el binomi seguretat-llibertat. I això sí que seria atorgar un triomf als terroristes, que ens farien retrocedir segles en les conquestes socials.
Espanya en sap alguna cosa, de lluita contra terroristes: els ha patit tots i de tots els signes, i, si va poder derrotar els interiors, va ser perquè no va desmuntar gens ni mica l’Estat de dret, malgrat que ho reclamessin influents sectors de la societat. La subjecció al dret ha estat el que va donar legitimitat a la persecució policial i judicial. Els errors són inevitables, però no hi ha ni un sol empresonat sense proves. I podria assegurar que ara mateix no es fica a la presó ni un sol combatent islamista sense acreditar la seva disposició a cometre un atemptat. El problema de seguretat no està en els drets, sinó en el que s’ha vist al Regne Unit: clamorosos errors de seguiment, investigació i prevenció. Proposta: menys retrocessos polítics i més eficàcia policial. Si no volen tornar-nos a la caverna, repeteixo, que ni pensin a limitar drets humans. Aquesta sí que seria la victòria del terror.
La tendència a posar límit a les llibertats, com es defensa a París i Londres, seria la victòria del terror