Puigdemont fa demà l’anunci solemne de la data i la pregunta del referèndum
Junqueras, el Govern i els diputats independentistes faran pinya amb el president
Els diumenges 1 i 8 d’octubre apareixen com els més probables per a la convocatòria a les urnes
La data i la pregunta del referèndum se sabran, finalment, demà. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras encapçalaran l’acte solemne al Palau de la Generalitat en què anunciaran el dia de la celebració de la consulta i la fórmula amb què es requerirà els ciutadans a pronunciar-se sobre si volen que Catalunya es converteixi en un Estat independent o no. Un anunci que arribarà com a conseqüència de la decisió del Govern, en resposta a la negativa oficial de Mariano Rajoy de negociar els termes i condicions del referèndum, d’emprendre la via unilateral després de donar per aparcat el Pacte Nacional pel Referèndum una vegada conclosa la seva tasca.
L’acte es durà a terme al matí i la previsió és que consisteixi en una reunió extraordinària del Govern, una trobada posterior amb el conjunt de diputats independentistes del Parlament al pati dels Tarongers, on es donaran a conèixer formalment la data i la pregunta, i una roda de premsa final conjunta del president de la Generalitat i el vicepresident del Govern. En aquest sentit, tant els 61 diputats de Junts pel Sí –un cop Germà Gordó ha deixat el grup i s’ha convertit en diputat no adscrit– com els 10 de la CUP han estat convocats a assistir a l’escenificació, i la voluntat és que tots puguin ser-hi presents per tal de transmetre una imatge de màxima unitat i code
hesió interna a l’estil de la que van oferir amb motiu de la reafirmació del compromís amb l’organització, convocatòria i celebració de la consulta duta a terme en vigílies de la festivitat de Sant Jordi.
La decisió de celebrar demà l’acte d’anunci de la data i la pregunta del referèndum la va adoptar ahir Carles Puigdemont, un cop el Pacte Nacional pel Referèndum va haver celebrat, el dia abans, la que ara com ara és la seva
última reunió i després d’haverho consultat amb els diferents actors del bloc independentista, entre ells tant les formacions polítiques com les entitats sobiranistes, alguns dels quals –la CUP, per exemple– fa temps que li reclamaven que fes el pas en aquesta direcció. El president de la Generalitat també ha evacuat consultes amb tots ells aquests darrers dies específicament sobre la idoneïtat de la data i la pregunta
que s’ha d’escollir.
Pel que fa a la data, un dels dies més probables que hi ha sobre la taula és el diumenge 1 d’octubre –perquè s’entén que podria quedar dins del límit de la segona quinzena de setembre fixat per Carles Puigdemont mateix–, tot i que tampoc no està descartat el 8, una setmana després. El que sembla menys plausible és l’últim diumenge del mes de setembre, el 24, perquè coincideix amb les festes la Mercè a Barcelona, amb pont inclòs, i perquè la campanya quedaria massa a prop de la festivitat de l’Onze de Setembre. En relació amb la pregunta, la intenció és que sigui clara i tingui una resposta binària de sí o no. La diferència està en si ha d’incloure el terme Estat o República a l’hora de recollir l’opinió dels ciutadans sobre la independència de Catalunya. ERC i la CUP són més partidaris de preguntar per si Catalunya es converteix en una república independent, perquè consideren que és una fórmula que també poden compartir els comuns, malgrat que oficialment
els seus dirigents no donen suport a la via unilateral. El PDECat, en canvi, prefereix que es pregunti per si Catalunya es converteix en un Estat o país independent, termes que a parer seu són més neutres i estan menys marcats políticament i que, en conseqüència, podrien facilitar l’acostament d’indecisos. Amb tots aquests elements, una possibilitat que ningú no descarta és que la pregunta acabi sent una fórmula mixta que demani als votants, per exemple, si volen que Catalunya es converteixi en un “Estat independent en forma de república”.
Fonts del Govern consideren que el simple anunci de la data i la pregunta de la consulta no ha de comportar cap reacció des de l’òptica judicial per part del Govern espanyol, en la mesura que no respondrà a cap actuació de caràcter jurídic. Algunes veus dins del bloc independentista, malgrat això, no comparteixen aquest criteri i fa dies que van començar a advertir que, en l’actual context de judicialització extrema per part del Gabinet del PP, qualsevol reacció és factible.