L’advocat d’Osàcar admet que hi podria haver condemna per a CDC
Melero assegura que Millet no es tapava amb la bandera catalana, sinó amb la pirata
Xavier Melero, l’advocat de Daniel Osàcar, l’extresorer de CDC, va preveure ahir quatre escenaris per al final del cas Palau. D’aquests, n’hi ha dos que li semblen més probables: en un es reconeixeria el finançament del partit per part de Ferrovial però no s’imputaria cap delicte; en l’altre, aquest finançament seria considerat tràfic d’influències. Però en cap dels dos el seu client no tindria responsabilitat, va suggerir el lletrat durant el seu informe en el judici per l’espoliació de l’entitat cultural.
En el seu al·legat final, Melero va assenyalar dues hipòtesis més sobre com conclourà el cas: que Ferrovial no va finançar CDC i que sí que ho va fer mitjançant tràfic d’influències i blanqueig de capitals. En qualsevol cas, va exonerar Osàcar de responsabilitat i va destacar el seu interès a tornar els diners dels convenis subscrits per la Fundació Trias Fargas.
El lletrat va dir que aquí se celebren tres judicis en un: per delicte fiscal, per l’apropiació de fons del Palau i pel presumpte finançament irregular de CDC. Sobre els dos primers va dir que té poca cosa a dir, més que el tribunal haurà d’agafar “la calculadora econòmica i penològica”. Però sobre el tercer apartat sí que es va manifestar.
En primer lloc, per contestar al fiscal en aquella afirmació que Fèlix Millet va utilitzar la bandera per assaltar la cartera, es va preguntar: “Hi ha res, específicament, aquí? Millet és independentista o sobiranista? No. No hi ha res específicament català, com no hi ha res madrileny en l’operació Lezo. Si alguna bandera cal invocar aquí no és la catalana, sinó la pirata. És un cas de classe, dels que tallen el bacallà: ni fidelitats, ni ideologia, ni bandera”. I va incidir que Millet es relacionava amb tots els partits. “Hi ha hagut oprobi i lapidació desmesurada, però entenc que és el relat d’una carrera honorífica desmesurada, fora de lloc i incomprensible”.
Al seu informe, on va combinar dret amb fina ironia, va exposar que Daniel Osàcar va ser tresorer de CDC entre el 2005 i el 2010, i que tots els documents que han aparegut són anteriors, alhora que va criticar les confessions de
“Aquest és un cas de classe, dels que tallen el bacallà, sense ideologia ni fidelitats”, indica el defensor de l’extresorer
Millet i els Montull perquè van negar les acusacions en la investigació, i no hi ha hagut la possibilitat de defensar-se. En aquest sentit, va assenyalar que el fiscal proposa una convicció teològica del tràfic d’influències, perquè no hi ha proves.